Foto: Joaquim Cardoso Dias

 

 

László Nagy

 

 

Az én szívem

Himnusz minden időben

 

O meu coraçăo

Hino de todos os tempos

 

El meu cor

Himne per tots els temps

 

Mi corazón

El himno de todos los tiempos

 

 

 

 

Az én szívem

 

Az én szívem játszik,

ingemen átlátszik,

másik szívvel tündérkedik

hajnalhasadásig.

Születtem, felnőttem

durva gaz-erdőben,

virág vagyok, attól félek:

csalán lesz belőlem.

Szaporodik évem

fényben, égdörgésben,

ecetért kell elcserélni

minden édességem.

 

 

Himnusz minden időben

 

Te szivárvány-szemöldökű,

Napvilág lánya, lángölű,

Dárdának gyémánt-köszörű,

Gyönyörűm, te segíts engem!

 

Te fülemülék pásztora,

Sugarak déli lantosa,

Legelső márvány-palota,

Gyönyörűm, te segíts engem!

 

Siralomvölgyi datolya,

Festmények rejtett mosolya,

Templomon arany-kupola,

Gyönyörűm, te segíts engem!

 

Díjra korbácsolt versenyló,

Lázadásokban lobogó,

Csillag, dutyiba pillantó,

Gyönyörűm, te segíts engem!

 

Harctéri sebek doktora,

Hazátlanoknak otthona,

Mézes bor, édes babona,

Gyönyörűm, te segíts engem!

 

Piaci csarnok álmosa,

Nyomorúságnak táncosa,

Szilveszter-éji harsona,

Gyönyörűm, te segíts engem!

 

Béta-sugárban reszkető,

Sok-fejű kölyket elvető,

Tengerek habján csörtető,

Gyönyörűm, te segíts engem!

 

Minden időben ismerős,

Mindig reménnyel viselős,

Bájokkal isteni erős,

Gyönyörűm, te segíts engem!

 

Öröktől belémkaroló,

Vánkosra velem hajoló,

Varjakat döggé daloló,

Gyönyörűm, te segíts engem!

 

Iszonyattól ha szédülök,

Ha a pimaszság rámdönög,

Önmagammal ha kűzködök,

Gyönyörűm, te segíts engem!

 

Jog hogyha van: az én jogom,

Enyém itt minden hatalom,

Fölveszem kardom, sisakom!

Gyönyörűm, te segíts engem!

 

Felragyog az én udvarom,

Megdicsőül a vér s korom,

Galambok búgnak vállamon,

Gyönyörűm, ha segítsz engem!

 

 

Nagy László (1925-1978) Felsőiszkázon született, később Budapesten tanult iparművészetet, idegen nyeleveket, irodalmat és filozófiát. 1952-ben vette feleségül Szécsi Margit költőnőt. Kezdetben a hivatalos szocialista ideológia lelkes támogatója volt, ám később a valóság olyan mélységesen kiábrándította, hogy újraírta fiatalkori műveinek egy részét. Több mint négyszáz verset jelentetett meg összesen egy tucatnyi kötetben, valamint számos műfordítást is közölt. Három alkalommal nyerte el a József Attila-díjat, és 1966-ban átvehette a Kossuth-díjat is. A "Ki viszi át a szerelmet" című műve az egyik legismertebb és legtöbbet idézett vers a magyar irodalomban, a sírkövén is ezeket a sorokat olvashatjuk Budapesten.

 

 

H

 


O meu coraçăo

 

O meu coraçăo brinca,

transluz-me pela camisa,

é fada para outro coraçăo

até que chegue a madrugada.

Nasci, cresci

num bosque denso de ervas daninhas,

sou uma flor, tenho medo:

e se um dia eu passar a urtiga?

Os meus anos proliferam

em luz, em trovăo,

devo trocar por vinagre

tudo o que tenho de doce.

 

 

Hino de todos os tempos

 

Tu, sobrancelha de arco-íris,

Filha da luz, regaço de chama,

Que amolas o diamante para o dardo,

Ajuda-me, meu tesouro!

 

Tu, pastora de rouxinóis,

Jogral dos raios do sul,

Primeiro palácio de mármore,

Ajuda-me, meu tesouro!

 

Tâmara do vale das lágrimas,

Furtivo sorriso pintado,

Dourada cúpula de igreja,

Ajuda-me, meu tesouro!

 

Cavalo açoitado para o prémio,

Estandarte revolucionário,

Estrela que ilumina o cárcere,

Ajuda-me, meu tesouro!

 

Tu que curas as feridas de guerra,

Lar dos apátridas, vinho melado,

Doce superstiçăo,

Ajuda-me, meu tesouro!

 

Sonolęncia do mercado,

Bailarina da penúria,

Trombone do Ano Novo,

Ajuda-me, meu tesouro!

 

Tu que tremes aos raios beta

E abortas crianças de várias cabeças,

Rugindo na espuma do mar,

Ajuda-me, meu tesouro!

 

Conhecida desde o início dos tempos,

Sempre plena de esperança

E força divina perante os escolhos,

Ajuda-me, meu tesouro!

 

Tu que me abraças desde a eternidade,

E comigo te deitas sobre a almofada,

Que matas corvos com teu canto,

Ajuda-me, meu tesouro!

 

Quando o horror me dá tonturas

E a insolęncia repreende,

Quando luto comigo mesmo,

Ajuda-me, meu tesouro!

 

Se existe lei, é a minha,

Meu é todo o poder,

Comigo a espada e o elmo,

Ajuda-me, meu tesouro!

 

O meu jardim resplandece,

Glória ao sangue e ŕ fuligem,

Cantam pombas no meu ombro,

Se tu me ajudares, meu tesouro!

 

 

 

László Nagy (1925-1978) nasceu em Felsőiszkáz, tendo estudado Arte, Design, Línguas, Literatura e Filosofia em Budapest. Casou em 1952 com a poeta Margit Szécsi. Inicialmente um entusiasta da ideologia socialista oficial, cedo a realidade o desiludiu profundamente, levando-o a reescrever uma parte da sua obra de juventude. Publicou mais de 400 poemas, distribuídos por uma dúzia de livros, bem como um grande número de traduçőes. Recebeu o prémio Attila József em tręs ocasiőes e o prémio Kossuth em 1966. O seu poema “Ki viszi át a szeremet” [“Quem levará consigo o amor”] é um dos mais conhecidos e evocados da literatura húngara, e está gravado no túmulo do poeta em Budapest.

 

 

[Traduçăo: vid. Notícia]

 

 

H

 

 

El meu cor

 

Es veu a través de la camisa

el meu cor que juga

i es torna fada per un altre cor,

fins que clareja.

 

Vaig néixer i he crescut

en un bosc de males herbes.

Jo, que sóc una flor,

esdevindré una ortiga?

 

Se m’acumulen els anys

de llum i de tempesta:

tota la meva dolçor

a canvi de vinagre.

 

 

Himne per tots els temps

 

Tu, amb celles d’arc iris,

Filla de la llum solar,

Tu, amb la falda en flames,

Que afiles els dards,

Delícia meva, ajuda’m!

 

Música del migdia,

Pastora de rossinyols,

Antic palau de marbre,

Ajuda’m, delícia meva!

 

Dŕtil en una vall

De llŕgrimes, pintura

Somrient, daurada cúpula,

Delícia meva, ajuda’m!

 

Triomf d’un corser esperonat,

Bandera dels rebels,

Estel que il·lumina la presó,

Ajuda’m, delícia meva!

 

Metgessa dels ferits,

Llar dels apŕtrides, vi

Dolç com la mel, suau encís,

Delícia meva, ajuda’m!

 

Endevina en un mercat,

Ballarina de la misčria,

Trombó de la nit de Cap d’Any,

Ajuda’m, delícia meva!

 

Tu que rebutges monstres

I avances sonora

Entre l’escuma del mar,

Delícia meva, ajuda’m!

 

Per tots els temps coneguda,

Sempre plena d’esperança,

Forta com un déu,

Ajuda’m, delícia meva!

 

Tu que em portes del braç,

I amb la teva veu farŕs

Dels corbs carronya,

Delícia meva, ajuda’m!

 

Quan em marejo d’horror,

I murmura la insolčncia,

Quan lluito amb mi mateix,

Ajuda’m, delícia meva!

 

Totes les lleis són meves,

Tot el poder em pertany.

Agafo l’espasa i l’elm:

Ajuda’m, delícia meva!

 

S’il·lumina el meu jardí,

La sang se m’aviva, i vénen

A la meva espatlla els coloms

Si m’ajudes, delícia meva.

 

 

László Nagy (1925-1978) va nŕixer a Felsőiszkáz i estudiŕ Art, Disseny, Llengües, Literatura i Filosofia a Budapest. Es casŕ el 1952 amb la poeta Margit Szécsi. Inicialment fou un entusiasta de la ideologia socialista oficial, perň amb el temps la realitat el desil·lusionŕ i el va portar a reescriure  una part de la seua obra de joventut. Publicŕ una dotzena de llibres, i un gran nombre de traduccions. Rebé el premi József Attila en tres ocasions i el premi Kossuth el 1966. El seu poema Ki viszi át a szeremet” [“Qui portarŕ a sobre l’amor”] és un dels més coneguts i evocats de la literatura hongaresa, i estŕ gravat a la tomba del poeta a Budapest. 

 

 

[Traducció: vid. Notícia]

 

 

H

 

 

Mi corazón

 

Se me ve a través de la camisa

el corazón que juega

y se vuelve hada por otro corazón,

hasta que amanece.

 

Nací y he crecido

en un bosque lleno de malas hierbas,

Yo, que soy una flor,

żme convertiré en ortiga?

 

Se me acumulan los ańos

de luz y de tormenta:

toda mi dulzura

a cambio de vinagre.

 

 

El himno de todos los tiempos

 

Tú, cejas de arco iris,

llameante hija de la luz,

Punzante puńado de diamantes,

Carińo mío, ˇayúdame!

 

Tú, pastora de ruiseńores,

Juglar del sol del sur,

Primer palacio de mármol,

Carińo mío, ˇayúdame!

 

Dátil del valle de los lamentos,

Furtiva sonrisa de un retrato,

Cúpula dorada del templo,

Carińo mío, ˇayúdame!

 

Caballo azuzado hacia el premio,

Bandera revolucionaria,

De mi cárcel lucero,

Carińo mío, ˇayúdame!

 

Sanadora de heridas de guerra,

Hogar de expatriados,

Vino de miel, dulce quimera,

Carińo mío, ˇayúdame!

 

Somnolencia en el mercado,

Bailarina de trapo,

Trombón de Noche Vieja,

Carińo mío, ˇayúdame!

 

Tú que subyugas monstruos

Y avanzas sonora

Entre la espuma del mar,

Carińo mío, ˇayúdame!

 

Tú que habitas desde el principio de los tiempos

Preńada siempre de esperanza,

Ante la adversidad todopoderosa,

Carińo mío, ˇayúdame!

 

Tú que me abrazas desde la eternidad

Y te recuestas conmigo sobre la

Almohada, tú que a los cuervos catando los matas,

Carińo mío, ˇayúdame!

 

Si ante el espanto desfallezco,

Si me vence el desánimo,

Si conmigo me peleo,

Carińo mío, ˇayúdame!

 

Si hay ley, es mi ley,

Todo el poder es mío,

Tomo mi espada y mi yelmo,

Carińo mío, ˇayúdame!

 

Brillan en mi jardín la sangre

Y el hollín glorificados,

Arrullan las palomas en mi hombro,

Si tú me ayudas, carińo mío.

 

 

László Nagy (1925-1978) nació en Felsőiszkáz y estudió Arte, Diseńo, Lenguas, Literatura y Filosofía en Budapest. Se casó en 1952 con la poeta Margit Szécsi. Inicialmente fue un entusiasta de la ideología socialista oficial, pero con el tiempo la realidad le fue desilusionando, por lo que reescribió una parte de su obra de juventud. Publicó más de 400 poemas, distribuidos en una dozena de libros, y un gran número de traducciones. Recibió el premio József Attila en tres ocasiones y el premio Kossuth en 1966. Su poema “Ki viszi át a szeremet” [“Quién llevará consigo el amor”] es uno de los más conocidos y evocados de la literatura húngara, y está grabado en la tumba del poeta en Budapest.

 

 

[Traducción: vid. Noticia]

 

 

H

 

György Petri

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sčrieAlfa | varia | Berliner Mauer |