DA

Alejandra del Río | sèrieAlfa 92

 

Imatge: João Bresler Paulics

 

 

Alejandra del Río

 

Los que visitan…

Expresso de mediodía

 

Els que visiten...

Exprés de migdia

 

Os que visitam…

Expresso de meio-dia

 

Ceux qui visitent

Express de midi

 

 

 

 

ESP1

Los que visitan...

 

Los que visitan la ciudad de la poesía no dejan de extrañarla
Los que pasean por la ciudad de la poesía tienen esas calles impresas en las huellas
Los que viven un buen tiempo en la ciudad de la poesía tienen sus rincones favoritos en la nostalgia y persiguen el aura de la infancia
Los que permanecen en la ciudad de la poesía comienzan a explicar sus visiones aterradoras o sonámbulas
Los que resisten en la ciudad de la poesía no comprometen nunca más la libertad de sus muros
Los que procrean y alimentan bestezuelas en la ciudad de la poesía se encadenan a ella y jamás vuelven a salir
Los que mueren en la ciudad de la poesía nacen en ella.

 

ESP2

Expreso de mediodía

 

Catorce minutos de calma

mi hijo duerme en dos asientos

vamos camino a Praga

rumbo a Viena

de vuelta en Santiago

de visita a Mendoza

 

Estoy por entregarlo a su padre

por soltarlo

por dejarlo hacer la vida de su origen

y duerme su última siesta de infante

 

Yo observo paisajes a medias destruidos

rudos hombres de los rieles

castillos solos

borrosas siglas comunistas

 

Parece que miro para adentro

 

Deseo seguir viajando en este tren

sujeta a mi diario

aferrada a las líneas regulares de la siembra

 

Algunos secretos quedan

 

El tiempo se mide en distancia

el horizonte se acomoda a la vista

la mano completa lo desproporcionado

el olvido no existe

y una muerta sólo emigra.

 

Alejandra del Río (Santiago de Chile, 1972) poeta  chilena que se ha dedicado tanto a la poesía en papel como a la performance, trabajo con niños, intervenciones artísticas, video poemas y grabaciones. Es una de las voces más representativas de la generación de los 80'. 

 

 

92

 

CAT1

Els que visiten...

 

Els que visiten la ciutat de la poesia no deixen de trobar-la a faltar

Els que passegen per la ciutat de la poesia tenen aquests carrers

impresos en les seves petjades

Els que viuen molt de temps en la ciutat de la poesia tenen els seus racons favorits en la nostàlgia i persegueixen l'aura de la infància

Els que es queden a la ciutat de la poesia comencen a explicar les seves visions aterridores i somnàmbules

Els que resisteixen en la ciutat de la poesia no comprometen mai la llibertat dels seus murs

Els que procreen i alimenten bestioles a la ciutat de la poesia s’hi encadenen i mai no tornen a sortir-ne

Els que moren a la ciutat de la poesia naixen en ella.

 

CAT2

Exprés de migdia

 

Catorze minuts de calma

el meu fill dorm en dos seients

anem de camí cap a Praga

rumb a Viena

de tornada a Santiago

de visita a Mendoza

 

Estic per lliurar-lo al seu pare

per soltar-lo

per deixar-li fer la vida del seu origen

i dorm la seva última migdiada d’infant

 

Observo paisatges a mitges destruïts

homes rudes dels raïls

castells sols

borroses sigles comunistes

 

Sembla que miro cap endins

 

Desitjo seguir viatjant en aquest tren

agafada al meu diari

aferrada a les línies regulars de la sembra

 

Alguns secrets resten

 

El temps es mesura en distàncies

l’horitzó s’acomoda a la vista

la mà completa el que és desproporcionat

l’oblit no existeix

i una morta sols emigra

 

Alejandra del Río (Santiago de Xile, 1972) poeta  xilena que s’ha dedicat tant a la poesia en paper com a la performance, treball amb xiquets, intervencions artístiques, vídeo poemes i enregistraments. És una de les veus més representatives de la generació dels 80. 

 

[Traducció: Joan Navarro]

 

 

92

 

PORT1

Os que visitam…

 

Os que visitam a cidade da poesia não deixam de sentir saudades dela

Os que passeiam pela cidade da poesia têm essas ruas impressas nas pegadas

Os que vivem muito tempo na cidade da poesia têm os seus rincões favoritos na nostalgia e perseguem a aura da infância

Os que permanecem na cidade da poesia começam a explicar suas visões aterradoras ou sonâmbulas

Os que resistem na cidade da poesia não comprometem nunca mais a liberdade dos seus muros

Os que procriam e alimentam bestiolas na cidade da poesia se encadeiam

a ela e jamais voltam a sair

Os que morrem na cidade da poesia nascem nela.

 

PORT2

Expresso de meio-dia

 

Catorze minutos de calma

meu filho dorme em dois assentos

vamos a caminho de Praga

rumo a Viena

de volta em Santiago

de visita para Mendoza

 

Estou por entregá-lo ao seu pai

por soltá-lo

por deixá-lo fazer a vida de sua origem

e dorme o seu último cochilo de criança

 

Observo paisagens meio arrasadas

rudes homens dos trilhos

castelos solitários

embaçadas siglas comunistas

 

Parece que olho para dentro

 

Desejo seguir viajando neste trem

agarrada ao meu diário

presa às linhas regulares da semeadura

 

Alguns segredos permanecem

 

O tempo se mede em distância

o horizonte se acomoda à vista

o esquecimento não existe

e uma morta apenas emigra.

 

Alejandra del Río (Santiago de Chile, 1972), poeta chilena que se dedicou tanto à poesia impressa como à performance, trabalhou com crianças, intervenções artísticas, videopoemas e gravações. É uma das vozes mais representativas da Geração '80.

 

[Tradução: Joan Navarro]

 

 

92

 

FR1

Ceux qui visitent

 

Ceux qui visitent la ville de la poésie ne cessent de la regretter

Ceux qui se promènent dans la ville de la poésie ont ces rues imprimées dans leurs empreintes

Ceux qui vivent un bon moment dans la ville de la poésie ont leurs coins favoris dans la nostalgie et poursuivent l’aura de l’enfance

Ceux qui demeurent dans la ville de la poésie commencent à expliquer leurs visions terrifiantes ou somnambuliques

Ceux qui résistent dans la ville de la poésie ne compromettent plus jamais la liberté de ses murs

Ceux qui engendrent et alimentent des bestioles dans la ville de la poésie s’enchaînent à elle et jamais n’en ressortent

Ceux qui meurent dans la ville de la poésie naissent en elle.

 

FR2

Express de midi

 

Quatorze minutes de calme

mon fils dort sur deux sièges

nous sommes en route pour Prague

en direction de Vienne

de retour à Santiago

de passage à Mendoza

 

Je suis sur le point de le remettre à son père

de le lâcher

de le laisser faire la vie de son origine

et il dort sa dernière sieste comme enfant

 

J’observe des paysages à moitié détruits

de rudes hommes des rails

des châteaux solitaires

des sigles communistes flous

 

On dirait que je regarde vers l’intérieur

 

Je désire continuer à voyager dans ce train

attachée à mon journal

accrochée aux lignes régulières des semailles

 

Quelques secrets demeurent

 

Le temps se mesure en distance

l’horizon s’accommode à la vue

l’oubli n’existe pas

et une morte seulement émigre

 

Alejandra del Río (Santiago de Chile, 1972). Poétesse chilienne qui s'est consacrée à la poésie sur papier ainsi qu’en performance, au travail avec les enfants, aux interventions artistiques, aux poèmes vidéo et aux enregistrements. C’est l'une des voix les plus représentatives de la génération des années 80.

 

[Traduction : Dolors Català]

 

 

92

 

 

Eduard Mont de Palol

 

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer