D

Jean Pierre Pouzol | sèrieAlfa 85

 

Imatge: Pere Salinas

 

 

Jean Pierre Pouzol

 

 

Le paysage qui se déploie devant moi

 

El paisatge que es desplega davant meu

The landscape unfolding before me
El paisaje que se despliega ante mí

A paisagem que se desdobra ante mim

Il paesaggio che mi si dispiega davanti

 

 

 

F

Le paysage qui se déploie devant moi
Toujours simple insistant chaque jour
De sa présence apaisante questionne
Et se déploie en pensées sereines

 

Pourtant c’est en étranger que je sens
Où donc est mon pays sinon parmi les arbres
Et au matin l’enfant descend à la rivière
Où le jour accorde son abri bienveillant

 

Woodbridge, 15 octobre 2018

 

 

85

 

cat

El paisatge que es desplega davant meu

Sempre senzill insistint cada dia

Amb la seva apaivagadora presència interroga

I es desplega en pensaments serens

 

Però és com a estranger que sento

On és doncs el meu país si no entre els arbres

I al matí el nen baixa al riu

On el dia concedeix el seu benèvol abric

 

Woodbridge, 15 d’octubre 2018

 

[Traducció: Dolors Català i Joan Navarro]

 

 

85

 

ang

The landscape unfolding before me
Forever simple insisting day by day
Its soothing presence questions
And unfolds in unruffled thought

 

Still an alien I find
Home only amongst the trees

And mornings the child walks to the river
Where day bestows its kindly shelter

 

Woodbridge, October 15th 2018

 

[Translation: Taffy Martin]

 

 

85

 

esp

El paisaje que se despliega ante mí

Siempre sencillo insistiendo cada día

Con su tranquilizadora presencia interroga

Y se despliega en pensamientos serenos

 

Pero es como extranjero que siento

Dónde está pues mi país sino entre los árboles

Y por la mañana el niño baja al río

Donde el día concede su benévolo abrigo

 

Woodbridge, 15 de octubre 2018

 

[Traducción: Joan Navarro i Dolors Català]

 

 

85

 

port

A paisagem que se desdobra ante mim

Sempre simples insistindo cada dia

Com a sua presença calmante interroga

E se desdobra em pensamentos serenos

 

Mas é como estrangeiro que eu sinto

Onde assim fica o meu país senão entre as árvores

E de manhã o menino desce para o rio

Onde o dia concede o seu benévolo abrigo

 

Woodbridge, 15 de outubro 2018

 

[Tradução: Joan Navarro]

 

 

85

 

it

Il paesaggio che mi si dispiega davanti
Sempre semplice insistente ogni giorno
Con la presenza rasserenante interroga
E si dispiega in placidi pensieri

 

Pure è da estraneo che sento
Dov’è mai il mio paese se non tra le piante
E la mattina il bimbo scende al fiume
Dove il giorno largisce benevolo riparo

 

Woodbridge, 15 ottobre 2018

 

[Traduzione: Christophe Mileschi]

 

 

85

 

 

7  

 

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer