M

خزعل الماجدي | Ḫaz‘al  Almāǧidī ǀ sèrieAlfa 62

 

Foto: Josep Basset

 

 

خزعل الماجدي | Ḫaz‘al  Almāǧidī

 

قــد أكــون أنا!     

ربّما... من يدري!

 

Potser sóc jo!

Potser... qui sap!

 

¡Puede que sea yo!

¡Es posible... quizás!

 

C’est peut-être moi !

Peut-être… qui sait !

 

Talvez, seja eu!

É possível... tal vez!

 

 

 

 

potser

Potser sóc jo!

 

Cada vegada que es vestia com un fantasma se n’allunyava

Cada vegada que s’ofenia s’ennegria

Aquests eren els límits del seu cos i la seua cendra

Com podia abillar-se amb una rosa i un cant un dia qualsevol?

Ofuscat, biliós i embrutit per l’alcohol

camina pels carrers delirant amb la realitat, amb un bastó a la mà

tot ordenant-se els cabells i somniant el passat. Quina època?

Què ha passat? Les llegendes esparses pels carrers

La  lluor en el cant i en la destresa

En eixir el sol descobreix el dogal

Giravolta el cel de dreta a esquerra

La seua joventut consumida en aquests afers passats

i els seus ulls sense veure què hi ha a terra.

 

quisap

Potser... qui sap!

 

Quan baixàrem de l’aire, perdérem les nostres ales

Quan eixírem de l’aigua, perdérem les nostres aletes

Quan ocupàrem la terra ferma, calçàrem unes sabates

I un dia...

tot el que hem fet en la nostra vida és:  

recuperar aquelles ales i aletes

i perdre les sabates!

 

 

ḪAZ‘AL ALMĀǦIDĪ, nascut al Kirkuc l’any 1951; va obtenir el títol de doctorat en història antiga el 1996; va treballar al Ministeri de Cultura i Informació en la secció de cinema i teatre fins a l’any 1998, i després com a professor universitari d’història antiga i història de l’art a Líbia entre 1998-2003; retornà a l’Iraq l’agost de 2003. És autor teatral i té més d’una vintena de llibres sobre mitologia, història antiga i religions antigues. A hores d’ara, però, viu fora de l’Iraq.

 

[Traducció: Isaïes Minetto]

 

 

 

puede

¡Puede que sea yo!

 

Cada vez que se vestía como un fantasma se apartaba de él

Cada vez que se ofendía a sí mismo se ennegrecía

Estos eran los límites de su cuerpo y de su ceniza

¿Cómo podría adornarse un día cualquiera con una rosa y un himno? 

Ofuscado, bilioso y embrutecido por el alcohol

camina por las calles delirando con la realidad, con un garrote en la mano

ordenándose el cabello y soñando con el pasado. ¿Qué época?

¿Qué ha pasado? Las leyendas esparcidas por las calles

El lustre en el canto y su maña

Cuando sale el sol descubre el dogal

Da vueltas el cielo de derecha a izquierda

Su juventud consumida en estos quehaceres pasados

y sus ojos que ya no ven lo que hay en el suelo.

 

esposible

¡Es posible… quizás!

 

Cuando bajamos del aire perdimos nuestras alas

Cuando salimos del agua perdimos nuestras aletas

Cuando ocupamos la tierra usamos unos zapatos

Y un día…

todo lo que hemos hecho en nuestra vida es:

recuperar aquellas alas y aletas

¡y perder los zapatos!

 

 

ḪAZ‘AL ALMĀǦIDĪ, nacido en Kirkuc en 1951, obtuvo el título de doctorado en historia antigua en 1996; trabajó en el Ministerio de Cultura e Información en la sección de cine y teatro hasta el 1998, y después como profesor universitario de historia antigua e historia del arte en Libia entre los años 1998-2003; volvió a Iraq en Agosto de 2003. Es autor teatral y ha publicado más de veinte libros sobre mitología, historia antigua y religiones antiguas. En este momento vive fuera de Iraq.

 

[Traducción: Isaïes Minetto]

 

 

 

cest

C’est peut-être moi !

 

Chaque fois qu’il s’habillait comme un fantôme il s’éloignait de lui

Chaque fois qu’il s’offensait il se noircissait

C’étaient les limites de son corps et de sa cendre

Comment pouvait-il se parer d’une rose et d’un chant un jour comme les autres ?

Obscurci, bilieux et abruti par l’alcool

il marche dans les rues et délire avec la réalité un gourdin à la main

s’arrangeant les cheveux et rêvant au passé. Quelle époque ?

Que s’est-il passé ? Les légendes éparpillées dans les rues

L’éclat dans le chant et son habileté

Quand le soleil sort il découvre la corde

Le ciel tourne de droite à gauche

Sa jeunesse consommée dans ces tâches  passées

Et ses yeux qui ne voient plus ce qu’il y a par terre.

 

peut

Peut-être… qui sait !

 

Quand nous descendîmes de l’air, nous perdîmes nos ailes

Quand nous sortîmes de l’eau, nous perdîmes nos palmes

Quand nous occupâmes la terre ferme, nous mîmes des chaussures

Et un jour…

tout ce que nous avons fait dans notre vie c’est :

récupérer ces ailes et ces palmes

et perdre nos  chaussures !

 

 

ḪAZ‘AL ALMĀǦIDĪ, né à Kirkuc en 1951 ; il a obtenu son doctorat en histoire ancienne en 1996 ; il a travaillé au Ministère de la Culture et de l’information au sein de la section cinéma et théâtre jusqu’en 1998, puis comme professeur d’université d’histoire ancienne et d’histoire de l’art en Lybie entre 1998-2003 ; il rentre en Iraq en août 2003. Il est auteur de théâtre et il a plus d’une vingtaine de livres sur la mythologie, l’histoire ancienne et les religions anciennes. En ce moment,  il vit hors de l’Iraq.

 

[Traduction : Dolors Català, à partir de la version catalane d’Isaïes Minetto]

 

 

 

talvez

Talvez, seja eu!

 

Cada vez que se vestia como um fantasma, afastava-se dele

Cada vez que se ofendia, enegrecia-se

Estes eram os limites do seu corpo e da sua cinza

Como poderia adornar um qualquer dia com uma rosa e um hino?

Ofuscado, furioso e embrutecido pelo álcool

caminha pelas estradas delirando com a realidade, com um bastão em mão

arranjando-se os cabelos e sonhando o passado. Qual época?

Que é o que se passou? As lendas espalhadas pelas ruas

A claridade no canto e na sua destreza

Ao sair o sol descobre o cabresto

O céu gira da direita para esquerda

A sua juventude consumida nestes assuntos passados

e o seus olhos que já não veem o que há no chão.

 

epossivel

É possível... tal vez!

 

Quando baixámos do ar, perdemos a nossas assas

Quando saímos da agua, perdemos as nossas barbatanas

Quando ocupámos a terra firme, calçámos uns sapatos

E um dia...

tudo o que fizemos na nossa vida foi:

recuperar aquelas assas e barbatanas

e perder os sapatos!

 

 

ḪAZ‘AL  ALMĀǦIDĪ. Nasceu em Kirkuc em 1951. Doutorou-se em historia antiga em 1996. Trabalhou no Ministério da Cultura e Informação na seção de cinema e teatro até 1998, e posteriormente como professor universitário de historia antiga e historia da arte na Líbia entre 1988-2003. Voltou para o Iraque no agosto de 2003. É autor teatral e tem mais de 20 livros publicados sobre mitologia, historia antiga e religiões antigas. Atualmente vive fora do Iraque.

 

[Tradução de Joan Navarro a partir da versão catalã de Isaïes Minetto / Revisão: João Rasteiro]

 

 

 

 

Alī  Waǧīh

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |