LL  

Connexions. Berlín, 2010. Foto: Joan Navarro

                       

[Connexions. Berlín, 2010. Foto: Joan Navarro]

 

 

Laura Erber

 

 

      o que eu queria dizer quando disse língua franca

 

     el que jo volia dir quan vaig dir llengua franca

      lo que yo quería decir cuando dije lengua franca

      ce que je voulais dire quand j’ai dit langue franche

 

 

 

o que eu queria dizer quando disse língua franca

 

para Valeska

 

 

 

cresceram em cidades distantes

 

 

 

o menor ainda se lembra

da lista de coisas proibidas (tv, espionagem,

camundongos)

 

 

e da letra semi-legível

e da língua de um verão tardio

que só entre eles

fazia cócegas

 

 

hoje aos 70

saberá fazer aquele gesto?

é careca?

gosta das mesmas estações?

poucas palavras?

silêncio que não é mudez?

 

 

vive?

 

  

talvez saiba discorrer sobre os sonhos de consumo da família Hayashi

talvez saiba discorrer sobre os seus próprios sonhos de consumo não consumados

 

 

sobre nossos pesadelos de consumo consumados

 

 

sobre a teoria dos signos-lutadores-de-sumô

de toda uma geração

 

 

quando trocamos mensagens sobre o assunto

você se lembrou de paralisias fulminantes

que afetam

regiões do cérebro

deixando outras

incrivelmente

fortalecidas

 

 

“talvez ele discorde da teoria de 1 milhão de idiotas

mas com certeza aprendeu alguma coisa sobre fidelidade fraternal”

 

 

não é a mise-en-scène

não é um olhar sobre a fantasia

do pequeno mundo da casa de papel

japonesa

 

a vida é mais

e bem menos

concreta

do que o clímax final

no jardim da mansão dos filhos do Xogum

 

 

|Laura Erber, Rio de Janeiro, 1979. É poeta e artista visual. Recebeu bolsas do Le Fresnoy (França), Vlaanderen Pen Center (Bélgica) e Akademie Schloss Solitude (Alemanha). Realizou exposições individuais na Fundació Miró (Espanha), Centro Internacional de Arte e da Paisagem de Vassivière (França) e Skive Ny Kunstmuseum (Dinamarca). Desde 2007 colabora com a performer Marcela Levi. Teve poemas publicados na revista Inimigo Rumor, Poesia Sempre, Cacto, Goéland e Chorus, entre outras. Publicou Insones (7Letras, 2002), Vazados & Molambos (Editora da Casa, 2008),  Os corpos e os dias publicado orignalmente na Alemanha (Merz-Solitude, 2006) com tradução de Timo Berger e posteriormente no Brasil (Editora de Cultura, 2008) e Bénédicte vê o mar (Editora da Casa, 2011). É mestre em literatura pela Pontifícia Universidade do Rio de Janeiro com uma dissertação sobre a poesia de Ghérasim Luca.

 

 

Λ

 

 

el que jo volia dir quan vaig dir llengua franca

 

per a Valeska

 

 

 

van créixer a ciutats distants

 

 

 

el més petit encara se’n recorda

de la llista de coses prohibides (tv, espionatge,

ratolins)

 

 

i de la lletra quasi il·legible

i de la llengua d’un estiu tardà

que només entre ells

feia pessigolles

 

 

avui als 70

sabrà fer aquell gest?

està calb?

li agraden les mateixes estacions?

poques paraules?

silenci que no és mutisme?

 

 

viu?

 

 

 

potser sàpia dissertar sobre els somnis de consum de la família Hayashi

potser sàpia dissertar sobre els seus propis somnis de consum no consumats

 

 

sobre els nostres malsons de consum consumats

 

 

sobre la teoria dels signes-lluitadors-de-sumo

de tota una generació

 

 

quan intercanviem  missatges sobre l’assumpte

te’n vas recordar de paràlisis fulminants

que afecten

regions del cervell

i deixen d’altres

increïblement

enfortides

 

 

“potser ell no estiga d’acord amb la teoria d’1 milió d’idiotes

però segur que va aprendre alguna cosa sobre fidelitat fraternal”

 

 

no és la posada en escena

no és una mirada sobre la fantasia

del peti món de la casa de paper

japonesa

 

la vida és més

i molt menys

concreta

del que és el clímax final

al jardí de la mansió dels fills del Shōgun

 

 

|Laura Erber, Rio de Janeiro, 1979. És poeta i artista visual. Ha estat becada per Le Fresnoy (França), el Vlaanderen Pen Center (Bèlgica) i l'Akademie Schloss Solitude (Alemanya). Ha realitzat exposicions individuals a la Fundació Miró, Barcelona,  Centre Internacional d’Art i del Paisatge de Vassivière (França) i Skive Ny Kunstmuseum (Dinamarca). Des de 2007 col·labora amb la performer Marcela Levi. Ha publicat poemes en la revista Inimigo Rumor, Poesia Sempre, Cacto, Goéland i Chorus, entre d’altres. Ha publicat Insones (7Letras, 2002), Vazados & Molambos (Editora da Casa, 2008), Os corpos e os dias publicat originalment a Alemanya (Merz-Solitude, 2006) amb traducció de Timo Berger i posteriorment al Brasil (Editora de Cultura, 2008) i Bénédicte vê o mar (Editora da Casa, 2011). Té un mestratge en literatura per la Universitat Pontifícia de Rio de Janeiro amb una disertació sobre la poesia de Ghérasim Luca.

 

 

| Traducció: Joan Navarro

 

 

Λ

 

 

lo que yo quería decir cuando dije lengua franca

 

para Valeska

 

 

 

crecieron en ciudades distantes

 

 

 

el más pequeño aún se acuerda

de la lista de cosas prohibidas (tv, espionaje,

ratones)

 

 

y de la letra casi ilegible

y de la lengua de un verano tardío

que sólo entre ellos

hacía cosquillas

 

 

hoy a los 70

¿sabrá hacer aquel gesto?

¿está calvo?

¿le gustan las mismas estaciones?

¿pocas palabras?

¿silencio que no es mutismo?

 

 

¿vive?

 

 

 

quizás sepa disertar sobre los sueños de consumo de la familia Hayashi

quizás sepa disertar sobre sus propios sueños de consumo no consumados

 

 

sobre nuestras pesadillas de consumo consumadas

 

 

sobre la teoría de los signos-luchadores-de-sumo

de toda una generación

 

 

cuando intercambiamos mensajes sobre el asunto

recordaste parálisis fulminantes

que afectan

regiones del cerebro

dejando otras

increíblemente

fortalecidas

 

 

“quizás él no esté de acuerdo con la teoría de 1 millón de idiotas

pero seguro que aprendió algo sobre fidelidad fraternal”

 

 

no es la puesta en escena

no es una mirada sobre la fantasía

del pequeño mundo de la casa de papel

japonesa

 

la vida es más

y mucho menos

concreta

de lo que es el clímax final

en el jardín de la mansión de los hijos del Shōgun

 

 

|Laura Erber, Rio de Janeiro, 1979. Es poeta y artista visual. Ha sido becada por Le Fresnoy (Francia), el Vlaanderen Pen Center (Bélgica) y la  Akademie Schloss Solitude (Alemania). Ha realizado exposiciones individuales en la Fundació Miró, Barcelona,  Centro Internacional de Arte y del Paisaje de Vassivière (Francia) y Skive Ny Kunstmuseum (Dinamarca). Desde 2007 colabora con la performer Marcela Levi. Ha publicado poemas en la revista Inimigo Rumor, Poesia Sempre, Cacto, Goéland i Chorus, entre otras. Ha publicado Insones (7Letras, 2002), Vazados & Molambos (Editora da Casa, 2008), Os corpos e os dias publicado originalmente en Alemania (Merz-Solitude, 2006) con traducción de Timo Berger y posteriormente en Brasil (Editora de Cultura, 2008) y Bénédicte vê o mar (Editora da Casa, 2011). Tiene un master en literatura por la Universidad Pontificia de Río de Janeiro con una disertación sobre la poesía de Ghérasim Luca.

 

 

| Traducción: Joan Navarro

 

 

Λ

 

 

ce que je voulais dire quand j’ai dit langue franche

 

à Valeska

 

 

 

ils ont grandi dans des villes distantes

 

 

 

le plus petit se souvient encore

de la liste d’interdits (télé, espionnage,

souris)

 

 

et de l’écriture semi-lisible

et de la langue d’un été tardif

qui ne chatouillait

qu’eux

 

 

aujourd'hui à 70 ans

saurait-il refaire ce geste ?

est-il chauve ?

aime-t-il les mêmes saisons ?

peu de mots ?

un silence qui n’est pas mutisme ?

 

 

est-il vivant ?

 

 

peut-être sait-il discourir sur les rêves de consommation de la famille Hayashi

peut-être sait-il discourir sur ses propres rêves de consommation non consommés

 

 

sur nos cauchemars de consommation consommés

 

 

sur la théorie des signes-lutteurs-de-sumo

de toute une génération

 

 

dans nos échanges de messages à ce sujet

tu t’es souvenu de paralysies fulminantes

qui affectent

des régions du cerveau

et en laissent d’autres

incroyablement

fortifiées

 

 

« il est peut-être contre la théorie d’un million d’idiots

mais il a sûrement appris quelque chose sur la fidélité fraternelle »

 

 

ce n’est pas la mise en scène

ce n’est pas un regard sur le fantasme

du petit monde de la maison de papier

japonaise

 

la vie est plus

et bien moins

concrète

que le climax final

dans le jardin de la demeure des fils du shogun

 

 

|Laura Erber, Rio de Janeiro, 1979. Elle est poète et artiste visuelle. Elle a été boursière de Le Fresnoy (France), le Vlaanderen Pen Center (Belgique) et l'Akademie Schloss Solitude (Allemagne). Elle a réalisé des expositions individuelles à la Fundació Miró, Barcelone, Centre International d'Art et du Paysage de Vassivière (France) et Skive Ny Kunstmuseum (Danemark). Depuis 2007 elle collabore avec la performer Marcela Levi. Elle a publié des poèmes dans la revue Inimigo Rumor, Poesia Sempre, Cacto, Goéland et Chorus, parmi d'autres. Elle a publié Insones (7Lettres, 2002), Vazados & Molambos (Editora da Casa, 2008), Os corpos e os dias publié originellement en Allemagne (Merz-Solitude, 2006) avec traduction de Timo Berger et postérieurement au Brésil (Editora de Cultura, 2008) et Bénédicte vê o mar (Editora da Casa, 2011). Elle a un master en littérature par l'Université Pontificia de Rio de Janeiro avec une dissertation sur la poésie de Ghérasim Luca.

 

 

| Traduction: Annie Cambe

 

 

Λ

 

[Fabiana Farias]  

a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer