LL  

Ones. Cuenca, 2010. Foto, Joan Navarro

 

[Ones. Cuenca, 2010. Foto, Joan Navarro]

 

 

Anna Montero

 

 

     la rialla del diable

 

     la risa del diablo

     le rire du diable

     devil's laughter

     a risada do diabo

 

 

 

la rialla del diable

 

sóc jo.

vull dir: el que dorm, el que s’arrossega,

el que naix i mor cada dia.

de fang en fang, l’arbre i el plantatge,

de mar en mar, l’arena, el peix i l’anemone.

 

vull dir: el que sembla etern

i vola, efímer, en l’aire del bosc,

com una llum, com una guspira,

polsim que s’esvaneix quan arriba l’hora.

 

sóc jo.

que conec el temps i la recança,

el que roman i el que s’esborra

i faig per oblidar que tot és fum,

que tot és boira, que tot calla

quan jo parle, que tot parla

en silenci. que tot parla.

 

 

|Anna Montero Bosch, Logronyo, 1954. Poeta i traductora. Professora de francès. Autora dels reculls: Polsim de lluna, 1983; Arbres de l'exili, 1988; La meitat fosca, 1994; com si tornés d’enlloc, 1999; serenitat de cercles, 2004; el pes de la llum, Premi Cadaqués a Rosa Leveroni, 2007, teranyines, Premi Ausiàs March de Gandia, 2010 i de la Crítica 2011. Els seus poemes han estat traduïts al francès, anglès, espanyol, rus, alemany i italià. Com traductora, aquests són els seus darrers textos editats: Poetes quebequesos, 2001; L’Enamorada interior, de Claudine Bertrand, 2002; Oscil·latori, d’Aurélie Nemours, 2002; 12 poemes, d’Anise Koltz, 2004; La terra calla, d’Anise Koltz, 2005.

 

 

Λ

 

 

la risa del diablo

 

soy yo.

quiero decir: aquello que duerme, aquello que se arrastra,

que nace y muere cada día.

de barro en barro, el árbol y el llantén,

de mar en mar, la arena, el pez y la anémona.

 

quiero decir: aquello que parece eterno

y vuela, efímero, en el aire del bosque,

como una luz, como una centella,

polvillo que se desvanece llegada la hora.

 

soy yo.

que conozco el tiempo y la pesadumbre,

lo que permanece y lo que se borra

y trato de olvidar que todo es humo,

que todo es niebla, que todo calla

cuando yo hablo, que todo habla

en silencio. que todo habla.

 

 

|Anna Montero Bosch, Logroño, 1954. Poeta y traductora. Profesora de francés. Autora de los poemarios: Polsim de lluna, 1983; Arbres de l'exili, 1988; La meitat fosca, 1994; com si tornés d’enlloc, 1999; serenitat de cercles, 2004; el pes de la llum, Premio Cadaqués a Rosa Leveroni, 2007, teranyines, Premio Ausiàs March de Gandia, 2010 y de la Crítica 2011. Sus poemas han sido traducidos al francés, inglés, español, ruso, alemán e italiano. Como traductora, éstos son sus últimos textos editados: Poetes quebequesos, 2001; L’Enamorada interior, de Claudine Bertrand, 2002; Oscil·latori, de Aurélie Nemours, 2002; 12 poemes, de Anise Koltz, 2004; La terra calla, de Anise Koltz, 2005.

 

 

| Traducción: Joan Navarro

 

 

Λ

 

 

le rire du diable

 

c’est moi.

je veux dire : ce qui dort, ce qui rampe,

ce qui naît et meurt chaque jour.

de boue en boue, l’arbre et le plantain,

de mer en mer, le poisson et l’anémone.

 

je veux dire : ce qui semble éternel

et vole, éphémère, dans l’air du bois,

comme une lumière, comme une étincelle,

poussière qui disparaît quand sonne l’heure.

 

c’est moi .

qui connais le temps et le regret,

ce qui reste et ce qui s’efface

et qui essaie d’oublier que tout est fumée,

que tout est brouillard, que tout se tait

quand je parle, que tout parle

en silence. que tout parle.

 

 

|Anna Montero Bosch, Logronyo, 1954. Poète et traductrice. Professeure de français. Auteure des recueils: Polsim de lluna, 1983; Arbres de l'exili, 1988; La meitat fosca, 1994; com si tornés d’enlloc, 1999; serenitat de cercles, 2004; el pes de la llum, Prix Cadaqués a Rosa Leveroni, 2007; teranyines, Prix Ausiàs March de Gandia, 2010 et Prix de la Critique 2011. Ses poèmes ont été traduits au français, anglais, espagnol, russe, allemand et italien. Comme traductrice, ses derniers livres publiés sont: Poetes quebequesos, 2001; L’Enamorada interior, de Claudine Bertrand, 2002; Oscil·latori, d’Aurélie Nemours, 2002; 12 poemes, d’Anise Koltz, 2004; La terra calla, d’Anise Koltz, 2005.

 

 

| Traduction: Anna Montero

 

 

Λ

 

 

devil's laughter

 

it's me.

I mean: that which  sleeps, that which crawls,

that which  is born and dies every day,

from mud to mud, the tree and the herb

from sea to sea, the sand, the fish and the anemone.

 

I mean: that which seems eternal

and flies, ephemeral, in the woods' air,

like a light, like a spark,

dust that vanishes  when the time comes.

 

it's me.

who knows time and regret,

that which stays and  that which fades away

and  I try to forget that  all  is smoke,

that all is fog, that all  is quiet

when I speak, that all speaks

in silence. that all speaks.

 

 

|Anna Montero Bosch. Poet and translator. She works as a French teacher in a secondary school. Author of the collections of poetry: Polsim de lluna, 1983; Arbres de l’exili, 1988; La meitat fosca, 1994; com si tornés d’enlloc, 1999; serenitat de cercles, 2004; el pes de la llum, 2007, Prize Cadaqués a Rosa Leveroni 2006; teranyines, 2010, Prize Ausiàs March 2010 and Critics Prize 2011. Some of her poems have been featured in sundry anthologies and have been translated into French, Spanish, Russian, German and Italian. The latest works translated are: Poetes quebequesos. 2001; L’Enamorada interior, de Claudine Bertrand, 2002; Osci·latori, d’Aurélie Nemours, 2002; Anise Koltz, 12 poemes, 2004; Anise Koltz, La terra calla, 2005

 

 

| Translation: Virginia Lloréns

 

 

Λ

 

 

a risada do diabo

 

sou eu.

quero dizer: aquilo que dorme, aquilo que se arrasta,

que nasce e morre a cada dia.

de barro em barro, a árvore e a tanchagem.

de mar em mar, a areia, o peixe e a anêmona.

 

quero dizer: o que parece eterno

e voa, efêmero, no ar do bosque,

como uma luz, como uma centelha.

poeira que se desvanece chegada a hora.

 

sou eu.

que conheço o tempo e a pesadume

o que permanece e o que se apaga

e faço por esquecer que tudo é fumaça,

que tudo é névoa, que tudo cala

quando eu falo, que tudo fala

em silêncio. que tudo fala.

 

 

|Anna Montero Bosch, Logroño, 1954. Poeta e tradutora. Professora de francês. Autora dos livros de poemas: Polsim de lluna, 1983; Arbres de l'exili, 1988; La meitat fosca, 1994; com si tornés d’enlloc,  1999; serenitat de cercles, 2004; el pes de la llum, prêmio Cadaqués a Rosa Leveroni, 2007; teranyines, Prêmio Ausiàs March de Gandia, 2010 e o Prêmio da Crítica 2011. Seus poemas têm sido traduzidos ao francês, inglês, espanhol, russo, alemão e italiano. Como tradutora, seus últimos textos editados são: Poetes quebequesos, 2001; L’Enamorada interior, de Claudine Bertrand, 2002; Oscil·latori, de Aurélie Nemours, 2002; 12 poemes, de Anise Koltz, 2004; La terra calla, de Anise Koltz, 2005.

 

 

| Tradução: Magaly Bátory

 

 

Λ

 

[Mireia Mur]

a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer