DA

Maëlla Dupon | sèrieAlfa 95

 

Imatge: Noah Pettit Navarro

 

 

Maëlla Dupon

 

serens dins la nuèit

coma un darrièr pecat

 

serens dins la nit

com un darrer pecat

 

tranquilos en la noche

como un último pecado

 

sereins dans la nuit

come une dernier péché

 

 

 

 

 

OC1

serens dins la nuèit

i a un resson salvatge

una paraula muda

tot escàs careçada

d’armas que se voidan

de sabla e de temps

al recès del silenci

demest los miralhs nuds.

tot es perdut. I a res que dura.

perquè alara demoràvem

doas ombras sus lo cèl

doas èrsas dins la nuèit

doas armas del silenci

 

OC2

coma un darrièr pecat

ieu seguirai ton ombra

tan luènh que pòsca anar.

aurai lo mal de la mòrt

del prim sòm

fins al darrièr treslutz.

mal d’endura

estrencha de solesa

aclapada al còr dels delicis.

desenterrada demest los planhs dels oblidats

enlusida pel gaudiment aspre

trespirant del meu pròpri faliment

escrumegerai totes los silencis

e los esglasis e la negror

exiliada de tos passes.

puèi embarrada un darrièr còp dins mos vèrses

liurada al resson de mon agach

expiar l’opacitat del verin

totas las èrsas e los escuèlhs d’aquel tendre verin.                                

          

Maëlla Dupon es poèta e escrivana, nascuda a Montpelhièr en 1988. A estudiat las literaturas occitana, quebequesa e catalana. Publiquèt son primièr recuèlh de poèmas La color lenta de la pluèja a las edicions Jorn en 2013. Viu dempuèi qualques ans a Montreal e es membre del Casal Català del Quebèc e del PEN Occitan, seccion del PEN Internacional per la defensa dels escrivans, fa tanben partit del comitat de redaccion de la revista quebequesa Femmes de parole. Son darrièr libre, Vènus a l’Escorpion es paregut a las Edicions Reclams en 2022.

 

 

 95

 

C1

serens dins la nit

hi ha un eco salvatge

una paraula muda

a penes acariciada

ànimes que es buiden

de sorra i de temps

a recer del silenci

entre els miralls nus.

tot està perdut. No hi ha res que duri.

perquè llavors quedàvem

dues ombres al cel

dues onades dins la nit

dues ànimes del silenci

 

C2

com un darrer pecat

seguiré la teva ombra

tan lluny com ella pugui anar.

seré en el mal de la mort

des del primer son

fins a la darrera claror.

mal sense remei

abraçada de solitud

colgada al cor de les delícies.

desenterrada entre els planys dels oblidats

encantada pel gaudi aspre

que traspua del meu propi defalliment

escumaré tots els silencis

i els esglais i la negror

exiliada dels teus passos.

llavors tancada una darrera vegada en els meus versos

lliurada al ressò de la meva mirada

expiar l’opacitat del verí

totes les onades i esculls d’aquest tendre verí.

 

Maëlla Dupon és una poeta i escriptora, nascuda a Montpeller el 1988. Va estudiar literatura occitana, quebequesa i catalana. El seu primer poemari bilingüe la couleur lente de la pluie va ser publicat per l’editorial  Jorn l’any 2013. Viu a Montreal i és membre del Cercle Cultural Català del Quebec, del PEN Occità, secció de PEN Internacional per a la defensa dels escriptors, així com del comitè de redacció de la revista literària Femmes de parole. El seu darrer llibre, Venus à l’Escorpion, ha estat publicat per les Edicions Reclams en 2022

 

[Traducció: Dolors Català]

 

 

95

 

ESP1

tranquilos en la noche

hay un eco salvaje

una palabra muda

apenas acariciada

almas que se vacían

de arena y de tiempo

al abrigo del silencio

entre los espejos desnudos.

todo está perdido. No hay nada que dure.

porque entonces quedábamos

dos sombras en el cielo

dos olas en la noche

dos almas del silencio

 

ESP2                                                             

como un último pecado

seguiré tu sombra

tan lejos como ella pueda ir.

seré en el mal de la muerte

desde el primer sueño

hasta el último resplandor.

mal sin remedio

abrazo de soledad

sepultada en el corazón de las delicias.

desenterrada entre los lamentos de los olvidados

encantada por el disfrute áspero

que rezuma de mi propio desfallecimiento

espumaré todos los silencios

y los pavores y la negrura

exiliada de tus pasos.

entonces encerrada una última vez en mis versos

entregada al eco de mi mirada

expiar la opacidad del veneno

todas las olas y arrecifes de este tierno veneno.

 

Maëlla Dupon es una poeta y escritora, nacida en Montpellier en 1988. Estudió literatura occitana, quebequesa y catalana. Su primer poemario bilingüe la color lenta de la pluèja fue publicado por la editorial Jorn en 2013. Vive en Montreal y es miembro del Círculo Cultural Catalán de Quebec, del PEN Occitano, sección de PEN Internacional para la defensa de los escritores, así como del comité de redacción de la revista literaria Femmes de parole. Su último libro, Venus à l'Escorpion, ha sido publicado por Edicions Reclams en 2022.

 

[Traducción: Dolors Català]

 

 

95

 

FR1

sereins dans la nuit

il y a un écho sauvage

une parole muette

à peine caressée

des âmes qui se vident

de sable et de temps

à l’abri du silence

parmi les miroirs nus.

tout est perdu. Rien ne dure.

pourquoi alors restions-nous

deux ombres sur le ciel

deux vagues dans la nuit

deux âmes du silence

 

FR2

comme un dernier péché

je suivrai ton ombre

aussi loin qu’elle puisse aller.

à l’agonie je serai

du premier sommeil

jusqu’au dernier éclat.

mal sans remède

étreinte esseulée

enfouie au cœur des délices.

exhumée parmi les plaintes des oubliés

fascinée par la jouissance âpre

suintante de ma propre défaillance

j’écumerai tous les silences

et les effrois et la noirceur

exilée de tes pas.

puis une dernière fois enfermée dans mes vers

livrée a l’écho de mon regard

expier l’opacité du venin

toutes les vagues et les écueils de ce tendre venin.

 

Maëlla Dupon est poète et écrivaine, née à Montpellier en 1988. Elle a étudié les littératures occitane, québécoise et catalane. Son premier recueil bilingue La couleur lente de la pluie a été publié aux éditions Jorn en 2013. Elle vit à Montréal et elle est membre du Cercle culturel Catalan du Québec, du PEN Occitan, section du PEN International pour la défense des écrivains, ainsi que du Comité de rédaction de la revue littéraire Femmes de parole. Son dernier livre, Vénus en Scorpion est paru aux Éditions Reclams en 2022.

 

[Traduction : Maëlla Dupon]

 

 

95

 

 

Franc Bardòu 

 

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer