DA

Franc Bardòu| sèrieAlfa 95

 

Imatge: Noah Pettit Navarro

 

 

Franc Bardòu

 

Regiscles

A nos rabir rason

 

Esquitxos

Per fer-nos perdre la raó

 

Salpicaduras

Para hacernos perder la razón

 

Eclaboussures

A nous en prendre la raison

 

 

 

 

 

OC1

Regiscles

 

Esplugar lo vièlh mond coma irange madur

per ne beure lo chuc e lo muc tot de l’Èsser

e ne daissar tombar la pèl del devenir,

ja qu’al fruit se coneis la natura de l’albre ?

 

Esplugar lo passat que passant nos passís

coma la flor per l’òrt que d’amor dardalhava,

puèi contemplar, per res, un futur intocable

que nos vendràn per mèssa, e continuar d’èsser ?

 

Non soi d’aquesta pèl ni non soi d’un passat

que nos inventa faula e nos encastra sòmni,

e lo futur non es seguida de cap faula.

 

Dins los regiscles vans de la font de lutz canda,

ja l’agait se prefond a çò que voldriá veire,

venent tot se vesent vision de l’invisible

 

OC2

A nos rabir rason

 

Ai, dins lo cant del vent canut,

invertida lampla claror
de las tiás doas mans ofèrtas

coma qui clava una orason.

 

Arrapada a l’òrle dels albres,

la páur nos a rason rabida,

sinventant catedralas dombras

per nincarnar d’òrbas cançons.

 

Me soi volgut cénher dabséncia

per ninversar cada sason,
la desperar, la de patir,

 

e del temps que las nèus tan vièlhas

fondián coma amors al solelh,

me soi vist paréisser a ta gràcia.

 

Franc Bardòu. Tolosa 1965. Ensenhant e poèta, autor duna tèsi de doctorat subre l’òbra e la pensada de’n Renat Nelli. Colabòra a la revista Òc. Prèmi Godelin 2011 de lAcademia del Lengadòc per lensemble de son òbra poëtica, Es lautor de recuèlhs de poèmas als coma : Larbre de mèl (2010), Fòc als uèlhs ai set de brasas (2013), Cançonièr dun temps esperdut (2016), Nocturnal derrança (2017), Mantèls dexili (2018), Lo Dîvân de ma Sobeirana (2019), Sextant de Vèrses (2020), Dins tos braces (2021),  La nuèit (2022).

 

 

 95

 

C1

Esquitxos

 

¿Pelar el vell món com una taronja madura

per beure’n tot el suc de l’Ésser

i deixar-ne caure la pell de l’esdevenir,

ja que pel fruit es coneix la natura de l’arbre?

 

¿Pelar el passat que en passar ens panseix

com la flor que irradiava d’amor al jardí,

contemplar després, inútilment, un futur intocable,

d’això no hi ha cap dubte, i continuar essent?

 

No sóc d’aquesta pell ni tampoc sóc d’un passat

que ens inventa una faula i ens encasta en un somni,

ni el futur és la seguida de cap faula.

 

En els esquitxos estèrils de la font de llum pura,

la mirada es confon amb allò que voldria veure,

tornant-se, tot veient-se, visió de l’invisible.

 

C2

Per fer-nos perdre la raó

 

En el cant del vent canós,

he capgirat l’ampla claror
de les teves dues mans ofertes

com qui acaba una pregària.

 

Aferrada a la vora dels arbres,

la por ens fa perdre la raó,

inventant-se catedrals dombres

per encarnar-ne cegues cançons.

 

He volgut cenyir-me d’absència

per tal de capgirar cada estació,

la d’esperar, la de patir,

 

i mentre les neus tan velles

es fonien com amors al sol,

he despuntat gràcies a tu.                                           

 

Franc Bardòu. Tolosa 1965. Professor i poeta, autor d'una tesi doctoral sobre l’obra i el pensament de Renat Nelli. Col·labora a la revista Òc. Ha estat premi Godelin 2011 de l’Acadèmia del Llenguadoc per tota la seva obra poètica. És autor de nombrosos reculls de poemes com ara: L'arbre de mèl (2010), Fòc als uèlhs ai set de brasas (2013), Cançonièr d'un temps esperdut (2016), Nocturnal d'errança (2017), Mantèls d'exili (2018), Lo Dîvân de ma Sobeirana (2019), Sextant de Vèrses (2020), Dins tos braces (2021), La nuèit (2022).

 

[Traducció: Dolors Català]

 

 

95

 

ESP1

Salpicaduras

 

¿Pelar al viejo mundo como una naranja madura

para beber todo el jugo del Ser

y dejar caer la piel del devenir,

ya que por el fruto se conoce la naturaleza del árbol?

 

¿Pelar el pasado que, al pasar, nos marchita

como la flor que irradiaba de amor en el jardín,

contemplar después, inútilmente, un futuro intocable,

de esto no hay ninguna duda, y seguir siendo?

 

No soy de esa piel ni tampoco soy de un pasado

que nos inventa una fábula y nos engasta en un sueño,

ni el futuro es el seguimiento de ninguna fábula.

 

En las salpicaduras estériles de la fuente de luz pura,

la mirada se confunde con lo que querría ver,

volviéndose, mientras se ve, visión de lo invisible.

 

ESP2                                                             

Para hacernos perder la razón

 

En el canto del viento canoso,

he invertido la extensa claridad

de tus dos manos ofrecidas

como quien termina una oración.

 

Aferrado al borde de los árboles,

el miedo nos hace perder la razón,

inventándose catedrales de sombras

para encarnar ciegas canciones.

 

He querido ceñirme de ausencia

para invertir cada estación,

la de esperar, la de sufrir,

 

y mientras las nieves tan viejas

se fundían como amores al sol,

he despuntado gracias a ti.

                                                                                       

Franc Bardòu. Toulouse 1965. Profesor y poeta, autor de una tesis doctoral sobre la obra y el pensamiento de Renat Nelli. Colabora en la revista Òc. Ha sido premio Godelin 2011 de la Academia del Languedoc por toda su obra poética. Es autor de numerosas recopilaciones de poemas tales como: L'arbre de mèl (2010), Fòc als uèlhs ai set de brasas (2013), Cançonièr d'un temps esperdut (2016), Nocturnal d'errança (2017), Mantèls d'exili (2018), Lo Dîvân de ma Sobeirana (2019), Sextant de Vèrses (2020), Dins tos braces (2021), La nuèit (2022).

 

[Traducción: Dolors Català]

 

FR1    

Eclaboussures

 

Éplucher le vieux monde comme une orange mûre

pour en boire le jus qui découle de l’être

puis en laisser tomber la peau du devenir,

puisque au fruit nous savons la nature de larbre ?

 

Éplucher le passé qui, passant, nous flétrit

comme au jardin la fleur qui damour rayonnait,

puis contempler, pour rien, un futur intouchable

quon nous vendra pour messe, et continuer d’être ?

 

Je ne suis cette peau ni même ce passé

qui nous invente fable et nous scelle en un songe,

ni nul réel futur nest poursuite de fable.

 

Dans les éclaboussures de la pure lumière,

le regard se confond à ce quil voudrait voir,

devenant, se voyant, vision de linvisible.

 

FR2

A nous en prendre la raison

 

Jai, dans le chant du vent chenu,

inverti la vaste clarté
de tes mains vers le ciel offertes

comme on veut clore une oraison.

 

Agrippée à lorée des arbres,

la peur nous a pris la raison,

sinventant mille temples dombres

pour en incarner les chansons.

 

Jai voulu me ceindre dabsence,

afin dinverser les saisons,

celle despérer, de pâtir,

 

et tandis que les vieilles neiges

fondaient comme amours au soleil,

de par ta grâce enfin jai point.

                                                                                       

Franc Bardòu. Toulouse, 1965. Enseignant et poète, auteur d’une thèse de doctorat sur l’œuvre et la pensée de Renat Nelli. Collabore à la revue Òc.  Prix Godelin 2011 de lAcadémie du Languedoc pour lensemble de son oeuvre poétique. Il est lauteur de recueils de poèmes tels que, Larbre de mèl (2010), Fòc als uèlhs ai set de brasas (2013), Cançonièr dun temps esperdut (2016), Nocturnal derrança (2017), Mantèls dexili (2018), Lo Dîvân de ma Sobeirana (2019), Sextant de Vèrses (2020), Dins tos braces (2021), La nuèit (2022).

 

[Traduction : Franc Bardòu]

 

 

95

 

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer