August Strindberg
Isabel Garcia Canet
d’aigua o de pedra de riu
amb la cresta de la memòria
i naufragar
el travertí cel, la pell de les nines
sense olor, la flora, l’inici de tot:
eixam-orgue
curull d’ulls que s’esglaien
–famolenc dels sense nom– llum
de gelatina, coure roent de matèria primera: fang
concordança de llengües que s’atansen
concert d’humitat per al cec-sord. Pigall idioma
unitat i matèria,
torn solar
esguard que modela el bust del canvi
l’instant atemporal
la molsa que es fon al soll
de l’essència orgànica que fórem, que serem: Què som?
eco, sistema, aigua ardent
Veig
el crit descompassat,
treball fora de sèrie, no hi cal cap sèrie, sense mans
–fora– prehistòrica mirada
somni de font, l’ arrel, plàcida contra-natura
supraliment de l’ésser, sonda, maquinària
des(celebrar)
verd apagat de verds que s’extasia
xiprer encès i desdoblat: casament
de les germanes bastardes –deien– de l’home:
els buits als horts del llenguatge,
forats de llum, noms d’objectes desterrats.
Els sense nom, ja! Les sense nom, ja! –els que fugiren–
1940, 1894, 2012....cel de mar, pell dels ulls, llenguatge
enciclopèdia del verd, matèria fugissera i circumdant
Veig
perenne línia circular
inherent eclipsi del front univers
sal; mar d’arena –més enllà– la llet de la fulla l’escorpí,
polsim de crustaci ens asseca moviment
i moral, gorja i pas;
història desnonada de vides múltiples
dos ulls aliens assimilen amb el vidre microscòpic
de la lent del bussejar
el caos que ordena inefable
la vida –salt, oblit, fòssil, mar, memòria, saber el salt
mortal: ferro de sabor –sang– verd: salobre de tresor:
Alga, empremta de vida primera, salvatge tribu
Des(humanitzada) ja! ventosa del demà: la llengua
Nafra d’ull, misteri de paraula o trofeu per a la ciència
el trobar
–Natura–
Ceguesa, laberint, timpà:
Oxigen, gravetat
Sedàs, colador, filtre: Trenca, closques.
Isabel García i Canet, Pego, País Valencià, 1981. Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de València. Finalista del XXVII Premi de Haikus Joan Teixidor amb el llibre Pell de serp. En 2007 publica Claustre, Premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó 2006 i de la Crítica dels Escriptors Valencians. En 2011 edita L’os de la música, Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia de Burjassot 2010. Ha aparegut en les antologies Eròtiques i despentinades (2008), Pedra foguera (2008) i For sale, 50 Veus de la Terra (2010). Alguns dels seus poemes han estat traduïts al francés, anglés, espanyol, italià, portugués, i al noruec en una antologia bilingüe, Veus Paral·leles 7, de poetes noruecs i catalans (2009).
de agua o de piedra de río
con la cresta de la memoria
y naufragar
el travertino cielo, la piel de las muñecas
sin olor, la flora, el inicio de todo:
enjambre–órgano
colmado de ojos que se espantan
–hambriento de los sin nombre– luz
de gelatina, cobre candente de materia primera: barro
concordancia de lenguas que se acercan
concierto de humedad para el ciego–sordo. Lazarillo idioma
unidad y materia,
torno solar
mirada que modela el busto del cambio
el instante atemporal
el musgo que se funde en el poso
de la esencia orgánica que fuimos, que seremos: ¿Qué somos?
eco, sistema, agua ardiente
Veo
el grito descompasado,
trabajo fuera de serie, no es necesario ninguna serie, sin manos
–fuera– prehistórica mirada
sueño de fuente, la raíz, plácida contra-natura
supralimento del ser, sonda, maquinaria
des(celebrar)
verde apagado de verdes que se extasía
ciprés encendido y desdoblado: boda
de las hermanas bastardas –decían– del hombre:
los vacíos en los huertos del lenguaje,
agujeros de luz, nombres de objetos desterrados.
¡Los sin nombre, ya! ¡Las sin nombre, ya! –los que huyeron–
1940, 1894, 2012....cielo de mar, piel de los ojos, lenguaje
enciclopedia del verde, materia fugaz y circundante
Veo
perenne línea circular
inherente eclipse del frente universo
sal; mar de arena –más allá– la leche de la hoja el escorpión,
polvillo de crustáceo nos seca movimiento
y moral, garganta y paso;
historia desahuciada de vidas múltiples
dos ojos ajenos asimilan con el cristal microscópico
de la lente del bucear
el caos que ordena inefable
la vida –salto, olvido, fósil, mar, memoria, saber el salto
mortal hierro de sabor –sangre– verde: salobre de tesoro:
Alga, impronta de vida primera, salvaje tribu
¡Des(humanizada) ya! ventosa del mañana: la lengua
Llaga de ojo, misterio de palabra o trofeo para la ciencia
el encontrar
–Naturaleza–
Ceguera, laberinto, tímpano:
Oxígeno, gravedad
Cedazo, colador, filtro: Rompe, cabezas.
Isabel García i Canet, Pego, País Valenciano, 1981. Licenciada en Filología Catalana por la Universitat de València. Finalista del XXVII Premio de Haikus Joan Teixidor con el poemario Pell de serp. En 2007 publica Claustre, Premio Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó 2006 y de la Crítica de los Escritores Valencianos. En 2011 edita L’os de la música, Premio Vicent Andrés Estellés de Poesia de Burjassot 2010. Ha sido antologada en Eròtiques i despentinades (2008), Pedra foguera (2008) y For sale, 50 Veus de la Terra (2010). Algunos de sus poemas han sido traducidos al francés, inglés, español, italiano, portugués, y al noruego en una antología bilingüe, Veus Paral·leles 7, de poetas noruegos y catalanes (2009).
|Traducción: Joan Navarro
de água ou de pedra de rio
com a crista da memória
e naufragar
o travertino céu, a pele das bonecas
sem cheiro, a flora, o início de tudo:
enxame–órgano
cheio de olhos que espantam-se
– faminto dos sem nome – luz
de gelatina, cobre em brasa de matéria primeira: barro
concordância de línguas que avizinham-se
concerto de umidade para o cego–surdo. Guia de cego idioma
unidade e matéria,
torno solar
olhada que molda o busto do câmbio
o instante atemporal
o musgo que se funde na borra
da essência orgânica que fomos, que seremos: O que somos?
eco, sistema, água ardente
Veio
o grito descompassado,
trabalho fora de série, não é precisdo nenhuma série, sem mãos
–fora– olhar pré-histórico
sonho de fonte, a raiz, plácida contra-natura
supralimento do ser, sonda, maquinaria
des(celebrar)
verde apagado de verdes que se extasia
cipreste aceso e desdobrado: casamento
das irmãs bastardas –diziam– do marido:
os vácuos nos pomares da linguagem,
buracos de luz, nomes de objetos desterrados.
Os sem nome, já! As sem nome, já! –os que fugiram–
1940, 1894, 2012....céu de mar, pele dos olhos, linguagem
enciclopédia do verde, matéria fugaz e circundante
Vejo
perene linha circular
inerente eclipse do frente universo
sal; mar de areia –além– o leite da folha o escorpião,
polvilho de crustáceo nos enxuga movimento
e moral, garganta e passo;
história desenganada de vidas múltiplas
dois olhos alheios assimilam com o vidro microscópico
da lente do mergulhar
o caos que ordena inefável
a vida –salto, esquecimento, fóssil, mar, memória, saber o salto
mortal ferro de gosto –sangue– verde: sal de tesouro:
Alga, impressão de vida primeira, selvagem tribo
Des(humanizado) já! ventosa do amanhã: a língua
Chaga d’olho, mistério de palavra ou troféu para a ciência
o encontrar
–Natureza–
Cegueira, labirinto, tímpano:
Oxigênio, gravidade
Peneira, coador, filtro: Quebra, cabeças.
Isabel Garcia i Canet, Pego, País Valenciano, 1981. Licenciada em Filologia Catalã pela Universidade de Valência. Finalista do XXVII premio de Haikus Joan Teixidor com o poemario Pell de serp. Em 2007 publica Claustre, prêmio Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó 2006 e da Crítica dos Escritores Valencianos. Em 2011, edita L’os de la música, prêmio Vicent Andrés Estellés de Poesia de Burjassot 2010. Participou das antologias Eròtiques i despentinades (2008), Pedra foguera (2008) e For sale, 50 veus de la terra (2010). Alguns de seus poemas foram traduzidos em francês, inglês, espanhol, italiano, português, e em norueguês em uma antologia bilíngue, Veus Paral·leles 7, de poetas noruegueses e catalães (2009).
|Tradução: Joan Navarro
Fendre la mer de ciel
d'eau et de galet de rivière
avec la crête de la mémoire
et naufrager
le ciel travertin, la peau des poupées
sans odeur, la flore, l'origine de tout:
essaim-orgue
empli d'yeux qui s'épouvantent
–affamé des sans nom– lumière
de gélatine, cuivre incandescent de matière première: bourbe
concordance de langues qui s'approchent
concert d'humidité pour l'aveugle-sourd. Guide d'aveugle idiome
unité et matière,
tour solaire
regard modelant le buste du changement
l'instant atemporel
la mousse qui se fond à la lie
de l'essence organique que nous fûmes, que nous serons: Que sommes nous?
écho, système, eau-de-vie
Je vois
le cri saccadé
travail hors série, il n'est nul besoin de série, sans mains
–dehors– préhistorique regard
rêve de source, la racine, placide contre-nature
superaliment de l'être, sonde, machinerie
dé(célébrer)
vert éteint de verts qui s'extasie
cyprès enflammé et dédoublé: mariage
des soeurs bâtardes –disait-on– de l'homme:
les vides dans les jardins du langage,
trous de lumière, noms d'objets bannis.
Les hommes sans nom, désormais! Les femmes sans nom, désormais! –ceux qui ont fui–
1940, 1894, 2012....ciel de mer, peau des yeux, langage
encyclopédie du vert, matière fugace et enveloppante
Je vois
une pérenne ligne circulaire
inhérente éclipse du front univers
sel; mer de sable –au delà– le lait de la feuille le scorpion,
une poussière de crustacés dessèche notre mouvement
notre morale, notre gorge, nos pas;
histoire congédiée de vies multiples
deux yeux étrangers assimilent avec le verre microscopique
de la lentille de la plongée
le chaos qui ordonne ineffable
la vie –saut, oubli, fossile, mer, mémoire, connaître le saut
mortel: fer de saveur –sang– vert: salpêtre de trésor:
Algue, empreinte de vie première, sauvage tribu
Des(humanisée) désormais! ventouse du lendemain: la langue
Plaie de l'oeil, mystère de parole ou trophée pour la science
la découverte
–Nature–
Cécité, labyrinthe, tympan:
Oxygène, gravité
Crible, tamis, filtre: Casse, têtes.
Isabel García i Canet, Pego, Pays valencien, 1981. Licenciée de philologie catalane de l'université de Valence. Finaliste du XXVIIe Prix de Haïkus Joan Teixidor avec le livre Pell de serp. En 2007, elle publie Claustre, Prix Senyoriu d’Ausiàs March (Beniarjó, 2006) et Prix de la Critique des écrivains valenciens; en 2011, L’os de la música, Prix Vicent Andrés Estellés de poésie (Burjassot, 2010). Elle est présente dans les anthologies Eròtiques i despentinades (2008), Pedra foguera (2008) et For sale, 50 Veus de la Terra (2010). Certains de ses poèmes ont été traduits en français, anglais, espagnol, italien, portugais, et en norvégien dans une anthologie bilingue, Veus Paral·leles 7, de poètes norvégiens et catalans (2009).
|Traduction: Denise Boyer
To shatter the sea of sky
of water or of riverstone
with the crest of memory
and to be shipwrecked
the travertine, the flora, the beginning of everything:
swarm-organ
filled with eyes which are appalled,
–starving for the nameless– jelly
light, red-hot copper of first matter: clay
concordance of tongues which snuggle up
humidity concert for the mute-deaf. Blindguide idiom
unity and matter,
solar potter's wheel
look which models the bust of change
timeless instant
the moss which melts before the quagmire
of the organic essence which we were, which we'll be: What are we?
eco, system, burning water
I see
the shout out of time,
sequenceless work, there is no need for a sequence, handless
–out– prehistoric look
fountain dream, the root, peaceful unnatural
supranourishment for the being, machinery
to un(celebrate)
switched-off green of greens which raptures
blazing and split cypress: marriage
of the bastard sisters –they used to say– of the man:
the gaps in the orchard of language,
lightgaps, landless objects names.
The male nameless, now! The female nameless, now! –the ones who escaped–
1940, 1894, 2012… sky sea, eye skin, language,
encyclopedia of the green, the evasive and surrounding matter
I see
perennial circular line
inherent eclipse of the front universe
salt; sand sea –beyond– the leaf milk the scorpion,
crustacean spray dries us up movement
and moral, gorge and pace;
evicted history of the multiple lives
two alien eyes are assimilating with the microscopic glass
of the diving lens
the chaos that orders ineffable
the life –jump, oblivion, fossil, sea, memory, to know the mortal
jump: iron of taste –blood– green: brackish of treasure:
weed, footprint of first life, wild tribe
De(humanized) now! suction pad of the tomorrow: the tongue
eye wound, mystery of word or trophy for the science
the finding
–Nature–
Blindness, labyrinth, eardrum:
Oxygen, gravity
Sieve, colander, filter: Be, wilder.
Isabel Garcia i Canet, Pego, País Valencià, 1981. Degree in Filologia Catalana (Catalan Studies) at the Universitat de València. Candidate to the XXVII Joan Teixidor Haiku Prize with her book Pell de serp. In 2007 she published Claustre, Senyoriu d'Ausiàs March Prize 2006 and Valencian Writers Critic Prize. In 2011 she published L'os de la música, Vicent Andrés Estellés Burjassot Poetry Prize. Her work has appeared in many anthologies such as Eròtiques i despentinades (2008), Pedra foguera (2008) i For Sale, 50 Veus de la Terra (2010). Some of her poems have been translated into French, English, Spanish, Italian, Portuguese, and to Norwegian in a bilingual anthology of Catalan and Norwegian poets, Veus Paral·leles 7.
|Translation: Arthur Rippendorf and Jaume C. Pons Alorda
| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |