11 poemes | sèrieAlfa núm. 106
Imatge: Lola Bonet i Palop
Antonia Pozzi
Certe sere vorrei salire
sui campanili della pianura,
veder le grandi nuvole rosa
lente sull’orizzonte
come montagne intessute
di raggi.
Vorrei capire dal cenno dei pioppi
dove passa il fiume
e quale aria trascina;
saper dire dove nascerà il sole
domani
e quale via percorrerà, segnata
sul riso già imbiondito,
sui grani.
Vorrei toccare con le mie dita
l’orlo delle campane, quando cade il giorno
e si leva la brezza:
sentir passare nel bronzo il battito
di grandi voli lontani.
[n. d.]
Alguns
vespres voldria pujar
als
campanars de la planura,
veure
els grans núvols rosa
lents
sobre l’horitzó
com muntanyes teixides
de rajos.
Voldria comprendre pel gest dels pollancres
on
passa el riu
i
quin aire arrossega;
saber
dir on naixerà el sol
demà
i
quin camí recorrerà, senyalat
en
l’arròs ja enrossit,
en els cereals.
Voldria
tocar amb els dits
el
llavi de les campanes, quan cau el dia
i
s’alça la brisa:
sentir
passar en el bronze l’esbatec
de
grans vols llunyans.
[s. d.]
[Traducció: Joan Navarro]
Algunos
atardeceres, querría subir
a
los campanarios de la llanura,
ver
las grandes nubes rosa
lentas
sobre el horizonte
como
montañas tejidas
de rayos.
Querría comprender por el gesto de los chopos
dónde pasa el río
y qué aire arrastra;
saber decir dónde nacerá el sol
mañana
y qué camino recorrerá, indicado
en
el arroz ya dorado,
en
los cereales.
Querría
tocar con mis dedos
el
borde de las campanas, cuando cae el día
y
se levanta la brisa:
sentir
pasar en el bronce el aleteo
de
grandes vuelos lejanos.
[s. f.]
[Traducción: Joan Navarro]
Certains soirs, j'aimerais monter
sur les clochers de la plaine
voir les gros nuages roses
lents sur l'horizon
comme des montagnes tissées
de rayons.
Je voudrais comprendre au frémissement des peupliers
où passe le fleuve
et quel air il transporte ;
savoir dire où naîtra le soleil
demain
et quel chemin il va prendre, marqué
sur le riz déjà blondi,
sur les céréales.
Je voudrais toucher de mes doigts
le bord des cloches, quand tombe le jour
et que se lève la brise :
sentir passer dans le bronze le battement
des grands vols lointains.
[Traduction : Dolors Català]
Bellezza »
| a | entrada
| Llibre del
Tigre | sèrieAlfa
| varia
| Berliner Mauer