Ottobre

11 poemes | sèrieAlfa núm. 106

Imatge: Lola Bonet i Palop

Antonia Pozzi

È crollo di morta stagione
quest’acqua notturna sui ciotoli.

Lànguono
fuochi di carbonai sulla montagna
e gela
nella fontana un fioco lume.

L’alba vedrà
l’ultima mandria divallare
coi cani, coi cavalli,
in poca polvere
dietro un dosso scomporsi.

Pasturo, 30 settembre 1935

És caiguda de morta estació
aquesta aigua nocturna sobre els còdols.

Llangueixen
focs de carboners en la muntanya
i gela
en la fontana una tènue llum.

L’alba veurà
l’últim ramat baixar a la vall
amb els gossos, amb els cavalls,
amb poca pols
darrere un pujol disgregar-se.

Pasturo, 30 de setembre de 1935

[Traducció: Joan Navarro]

Es caída de muerta estación
esta agua nocturna sobre los guijarros.

Languidecen
fuegos de carboneros en la montaña
y hiela
en la fontana una tenue lumbre.

El alba verá
el último rebaño bajar al valle

con los perros, con los caballos,
con poco polvo
tras un montículo disgregarse.

Pasturo, 30 de septiembre de 1935

[Traducción: Joan Navarro]

C’est l’effondrement d’une saison morte

cette eau nocturne sur les cailloux.

Des feux de charbonniers s’éteignent
sur la montagne

et dans la fontaine gèle

une lueur pâle

L’aube verra
le dernier troupeau descendre
avec les chiens, les chevaux,
dans peu de poussière

se disperser derrière une butte.

Pasturo, 30 septembre 1935

[Traduction : Dolors Català]