11 poemes | sèrieAlfa núm. 106
Imatge: Lola Bonet i Palop
Antonia Pozzi
Dalla
cornice di monti e di nubi
esorbita
il gesto serale.
E
s’erige la notte
ombra
mia immensa:
ai
ginocchi il gridìo dei campanili,
a
ignoti mari
protese
le mie braccia nere.
26 settembre 1936
Del
marc de muntanyes i de núvols
va
més enllà el gest vespral.
I
s’alça la nit
ombra
meva immensa:
pels
genolls la cridòria dels campanars,
a
desconegudes mars
estesos
els meus braços negres.
26 de setembre de 1936
[Traducció: Joan Navarro]
Del
marco de montañas y de nubes
va
más allá el gesto crepuscular.
Y
se levanta la noche
sombra
mía inmensa:
por
las rodillas el griterío de los campanarios,
a
desconocidas mares
extendidos
mis brazos negros.
26 de septiembre de 1936
[Traducción: Joan Navarro]
Le geste du soir va au delà
du cadre des montagnes et des nuages.
Et s’élève la nuit
mon ombre immense :
à mes genoux, le cri
des clochers,
mes bras noirs tendus
vers des mers inconnues.
26 septembre 1936
[Traduction : Dolors Català]
| a | entrada
| Llibre del
Tigre | sèrieAlfa
| varia
| Berliner Mauer