11 poemes | sèrieAlfa núm. 106
Imatge: Lola Bonet i Palop
Antonia Pozzi
Aria
di neve ai monti
ora
colmi il villaggio di campani,
porte
spalanchi al magro
ultimo
fieno:
quando
ai carri s’aggrappano bambini
e
affioran rade, calde per la valle
trasparenze
di case illuminate.
Dall’ombra
‒ allora ‒ a me salgono nenie
di
zingari accampati sulle strade...
Pasturo, 13 settembre 1937
Aire
de neu a les muntanyes
ara
omples el llogaret d’esquelles,
portes
obres de bat a bat al magre
últim
fenc:
quan
als carros s’aferren criatures
i
apareixen esclarissades, càlides per la vall
transparències
de cases il·luminades.
De
l’ombra ‒aleshores‒ cap a mi pugen nènies
de
zíngars acampats pels camins...
Pasturo, 13 de setembre de 1937
[Traducció: Joan Navarro]
Aire
de nieve en las montañas
ahora
llenas la aldea de esquilas,
puertas
abres de par en par al magro
último
heno:
cuando
a los carros se aferren criaturas
y
aparecen dispersas, cálidas por el valle
transparencias
de casas iluminadas.
De
la sombra ‒entonces‒ hacia mi suben nenias
de
zíngaros acampados por los caminos...
Pasturo, 13 de septiembre de 1937
[Traducción: Joan Navarro]
Air de neige sur les montagnes
à présent, tu emplis le village de
sonnailles,
tu ouvres grand les portes au maigre
dernier foin :
quand aux charrettes s’accrochent les enfants
et qu’apparaissent rares, douces dans la vallée,
des transparences de maisons illuminées.
De l’ombre – alors – montent vers moi des complaintes
de tziganes campés sur les chemins…
Pasturo, 13
septembre 1937
[Traduction : Dolors Català]
| a | entrada
| Llibre del
Tigre | sèrieAlfa
| varia
| Berliner Mauer