11 poemes | sèrieAlfa núm. 106
Imatge: Lola Bonet i Palop
Antonia Pozzi
Il
colore dei monti dice
il passare del tempo –
Ed è sera
quando le rocce svestono
il loro umano riso
di fiamma
e s’esiliano le cime
oltre il crepuscolo.
Allora muti – dal fondo
delle valli – crescon gli abeti,
le gigantesche foreste nere
a sommergere il giorno:
laghi d’azzurro invadono la neve,
mentre la notte ingoia
laggiù – le strade
e lenta scende la terra
nel buio.
S. Martino, 7 gennaio 1935
El
color de les muntanyes diu
el passar del temps –
I és vespre
quan les roques despullen
el seu humà riure
de flama
i s’exilien els cims
darrere el crepuscle.
Aleshores muts – del fons
de les valls – creixen els avets,
les gegantesques forests negres
submergint el dia:
llacs de blau envaeixen la neu,
mentre la nit engoleix
allà baix – els camins
i lenta davalla la terra
en la fosca.
S. Martino, 7 de gener de 1935
[Traducció: Joan Navarro]
El
color de las montañas dice
el pasar del tiempo –
Y es atardecer
cuando las rocas desnudan
su humana risa
de llama
y se exilian las cimas
detrás del crepúsculo.
Entonces mudos – del fondo
de los valles – crecen los abetos,
las gigantescas forestas negras
sumergiendo el día:
lagos de azul invaden la nieve,
mientras la noche engulle
allí abajo – los caminos
y lenta cae la tierra
en la oscuridad.
S. Martino, 7 de enero de 1935
[Traducción: Joan Navarro]
La couleur des montagnes dit
le temps qui passe –
Et c'est le soir
quand les rochers se dénudent
de leur rire humain
de flamme
et que les sommets s’exilent
au-delà du crépuscule.
Alors, muets – du fond
des vallées – grandissent les sapins
les gigantesques forêts noires
pour submerger le jour :
des lacs bleus envahissent la neige,
tandis que la nuit engloutit
là-bas – les
routes
et lentement la terre tombe
dans l'obscurité.
S. Martino, 7 janvier
1935
[Traduction : Dolors Català]
Ottobre »
| a | entrada
| Llibre del
Tigre | sèrieAlfa
| varia
| Berliner Mauer