Viatges | sèrieAlfa 97
Imatge:
Miquel de Renzi
Paulina Kamakine
No’t
vesèvi pas a tornar pujar lo camin
Et je ne te voyais pas
remonter le chemin
Couàn tout é-s toùrno magio é qué-s cré
l’esclàt
Couàn la paràoulo dawànço
lou rèbo é lou sentimén
Sacràts, sus las ribàdos
dou Tém,
Nousàoutẹs,
Pouètos, qu’escoutam l’arroéït estremàt dou moùndẹ
É qué tournam pourtà, aou
ras de la tèrro,
La beoutàt rèïto.
No’t vesèvi pas a tornar
pujar lo camin
Tornar de cap tà la hont deu sorelh
Cercar dens las rèstas deu Primtemps ua jòia
Ua glòria ua amiga ua marca
Un anjo benlèu o çò qui averé podut aver sens.
Mes arren mei, non, arren mei entà tu
Que lo sorelh cap avant
E la crida deus calhòcs.
Paulina Kamakine qu’ei
nascuda a
Tolosa en 1989. Ahuecada per las lencas, qu’escriu condes, legendas, romans,
pròsas, poèmas, cançons… En mes de la sua activitat lingüistica, musicala e
poetica, qu’ei hèra engatjada entà la valorizacion e la defensa concreta deu
patrimòni literàri, culturau e artistic occitans. Ja a revirat Quatrins
del Valés deu Rainer Maria Rilke e tanben agergat e creat l'antologia
bilingüa de la poesia femenina occitana Paraulas de Hemnas en
2020. Qu'a publicat ongan ua garba de poèmas, Dànssen lous àrbẹs. Au
briu de las annadas, que’u s’a autrejat mes de ua destincion, entre d’autas, lo
Prèmi Ostana e lo Prèmi Simin Palay, per la sua òbra e lo temps de qui voa a la
creacion.
Quan tot es torna màgic i s’origina la resplendor,
quan la paraula s’avança al somni i al
sentiment,
que són sagrats, en les riberes del
Temps,
nosaltres, les Poetes,
escoltem el soroll llunyà del món
i portem de nou, arran de terra,
l’autèntica bellesa.
No et veia remuntar el camí,
ni tornar a la font del sol,
ni buscar en les restes de la Primavera
una joia,
una glòria, una amiga, un senyal,
o potser un àngel o allò que hauria
pogut tenir sentit.
Però no, no hi havia res més davant teu
que el sol ixent
i el crit de les gavines.
Paulina Kamakine, nascuda a Tolosa de Llenguadoc en 1989, és una apassionada
de les llengües. Ha escrit contes, rondalles, novel·les, proses, poemes,
cançons... A més de la seva activitat lingüística, musical i poètica, defensa i
lluita per donar visibilitat al patrimoni literari i artístic occitans. Ha
traduït Quatrins del Valés de Rainer Maria Rilke i en 2020 ha
editat Paraulas de Hemnas, una antologia bilingüe de la poesia
occitana feta per dones. No fa gaire ha publicat el recull de poemes Dànssen lous àrbẹs. Ha rebut nombrosos premis entre els quals el
Premi Ostana i el Premi Simin Palay per la seva
obra i la seva dedicació a la creació.
[Traducció: Dolors Català]PORT
Quand l’éclat se crée et que tout
devient magique
Quand la parole devance le rêve
du sentiment
Et s’oblige à prêter serment sur les
larges rives du Temps,
Nous Poètes, nous écoutons
passer au loin le monde
Et remontons de la surface des
choses,
L’inutile beauté nécessaire.
Et
je ne te voyais pas remonter le chemin
Revenir à la source du soleil
Chercher dans les débris du
printemps une joie
Une gloire une amie un signe
Un ange peut-être ou ce qui
aurait pu avoir du sens.
Mais plus rien, non, plus rien à
tes yeux
Que le soleil levant
Et le cri des oiseaux.
[Traduction :
Paulina Kamakine]
Cuando
todo se vuelve mágico y se origina el resplandor
cuando la palabra precede al sueño y
al sentimiento,
ambos sagrados, en las riberas del Tiempo,
nosotras, las Poetas, escuchamos el ruido
lejano del mundo
y traemos de nuevo, a ras de suelo,
la auténtica
belleza.
No te
veía remontar el camino,
ni volver a la fuente del sol,
ni buscar en los restos de la Primavera una alegría,
una gloria, una amiga, una señal,
un ángel, tal vez o lo que habría podido tener sentido.
Pero no, no
había nada más ante ti
que el sol saliente
y el grito de las gaviotas.
Paulina Kamakine, nacida en Tolosa en 1989, es una
apasionada de las lenguas. Ha escrito cuentos, leyendas, novelas, prosas,
poemas, canciones... Además de su actividad lingüística, musical y poética,
defiende y lucha para dar visibilidad al patrimonio literario y artístico
occitanos. Ha traducido Quatrins del Valés de Rainer Maria Rilke y en 2020 editó Paraulas de Hemnas, una
antología bilingüe de la poesía occitana hecha por mujeres. Hace poco, ha
publicado el libro de poemas Dànssen lous àrbẹs. Ha recibido numerosos premios entre los cuales el
Premio Ostana y el Premio Simin Palay por su obra y su dedicación
a la creación.
[Traducción: Dolors Català]PORT
Quando
tudo se torna mágico e se gera o clarão,
quando a palavra avança ao sonho e ao
sentimento,
que são sagrados, nas beiras do Tempo,
nós, as Poetas, escutamos o ruído distante do mundo
e trazemos de novo, rente ao chão,
a autêntica beleza.
Não
te via remontar o caminho,
nem
voltar à fonte do sol,
nem buscar
nos restos da Primavera uma grande alegria,
uma
glória, uma amiga, um sinal,
ou
talvez um anjo ou o que poderia ter feito sentido.
Mas não, não havia diante de ti nada mais
que
o sol nascente
e
o grito das gaivotas.
Paulina Kamakine nasceu em Toulouse em 1989. É uma
apaixonada das línguas. Escreveu contos, lendas,
romances, prosas, poemas, canções... Além de sua atividade
linguística, musical e poética, defende e luta por fazer visível o patrimônio
literário e artístico occitanos. Traduziu Quatrins del Valés de
Rainer Maria Rilke e em 2020 editou Paraulas de Hemnas, uma
antologia bilíngue da poesia occitana feita per mulheres. Recentemente publicou o livro de
poemas Dànssen lous
àrbẹs. Recebeu muitos prêmios entre os
quais o Premi Ostana e o Prêmio Simin Palay por sua
obra e sua dedicação à criação.
[Tradução: Joan Navarro]
| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer