DA

Viatges| sèrieAlfa 97

 

Imatge: Miquel de Renzi

 

 

Durs Grünbein

 

 

Einem Okapi im Münchner Zoo

 

A un ocapi al zoo de Munic

A un ocapi en el zoo de Múnich

A um ocapi no zoológico de Munique

À un okapi au zoo de Munich

 

 

 

AL

Einem Okapi im Münchner Zoo

 

Daß eine Stahltür sich öffnet, und seinen letzten Käfig

Betritt ein Fabeltier, zitternd, weil es Zeit ist zum Füttern,

Weil der Pfleger nach Hause will und das Publikum lacht,

Steht in keiner Einhorn-Legenden verzeichnet. Okapi, –

Ein Wort aus den Urwaldsprachen, die niemand mehr spricht,

Zu kurz für Savannen, hat dieser geduldige, rostbraune Hals

Die Strohballen verdient, den vergitterten Schlafstall.

Denn die gerodete Welt wird ihm fremd sein, so fremd

Wie dem zerstreuten Besucher ein kombiniertes Tier,

Halb Giraffe, halb Zebra, und von den kindlichen Schatten,

Den Bilderbuch-Silhouetten beider, gleich weit entfernt,

Noch so ein Widerkäuer verlorener Zeiten, ein Posten

Am zoologischen Wegrand aufgestellt, wie zur Warnung

Vor der Exotik von Hinterbliebenen, einsam in ihrer Art.

 

Durs Grünbein. Geboren 1962 in Dresden, lebt seit 1985 in Berlin. Werke: Grauzone morgens, Schädelbasislektion, Falten und Fallen, Vom Schnee oder Descartes in Deutschland. Porzellan. Poem vom Untergang meiner Stadt, Strophen für übermorgen, Lob des Taifuns und Zündkerzen

 

 

97

 

CAT

A un ocapi al zoo de Munic

 

Que una porta d’acer s’òbriga, i en la seua última gàbia

Entre un ésser fabulós, tremolant, perquè és hora de donar-li el menjar,

Perquè el cuidador vol anar-se’n a casa i que el públic riga,

És quelcom que no consta en les llegendes d’unicorns. Ocapi

—Un nom de les llengües de la jungla que ja ningú parla,

Massa breu per a les sabanes—, té aqueix coll rogenc i mans

Apte per als fardells de palla de l’estable enreixat on dorm.

Perquè el món al ras li resulta estrany, tan estrany

Com un animal híbrid al visitant distret,

Meitat girafa, meitat zebra, i igualment allunyat

De les ombres infantils, de les siluetes dels llibres il·lustrats,

Un altre remugant de temps remots, un sentinella

Plantat a la vora del camí zoològic, com per advertir

De l’exotisme dels relegats, dels solitaris en la seua espècie.

 

Durs Grünbein va nàixer a Dresden, República Federal d'Alemanya, el 1962. Ha publicat entre d'altres els reculls de poemes: Grauzone morgens, Schädelbasislektion, Falten und Fallen, Vom Schnee oder Descartes in Deutschland. Porzellan. Poem vom Untergang meiner Stadt Strophen für übermorgen, Lob des Taifuns i Zündkerzen

 

[Traducció d’Eva Dénia]

 

 

97

 

ESP

A un okapi en el zoo de Múnich

 

Que una puerta de acero se abra, y en su última jaula

Entre un ser fabuloso, temblando, porque es hora de darle la comida,

Porque el cuidador quiere irse a casa y que el público se ría,

Es algo que no consta en las leyendas de unicornios. Okapi

—Un nombre de las lenguas de la jungla que nadie habla ya,

Demasiado breve para las sabanas—, tiene ese cuello cobrizo y manso

Apto para los fardos de paja del enrejado establo donde duerme.

Porque el mundo al raso le resulta extraño, tan extraño

Como un animal híbrido al visitante distraído,

Mitad jirafa, mitad cebra, e igualmente alejado

De las sombras infantiles, de las siluetas de los libros ilustrados,

Otro rumiante de tiempos remotos, un centinela

Plantado al borde del camino zoológico, como para advertir

Del exotismo de los relegados, de los solitarios en su especie.

 

Durs Grünbein nació en Dresde, República Federal de Alemania, en 1962. Ha publicado entre otros los poemarios Grauzone morgens, Schädelbasislektion, Falten und Fallen, Vom Schnee oder Descartes in Deutschland. Porzellan. Poem vom Untergang meiner Stadt, Strophen für übermorgen, Lob des Taifuns y Zündkerzen

 

[Traducción de Anacleto Ferrer]

 

 

97

 

PORT

A um ocapi no zoológico de Munique

 

Que se abre uma porta de aço, e um animal fabuloso e trêmulo 

adentra a última jaula, porque é hora de comer,

porque o cuidador quer ir para casa e o público está se divertindo,

não consta em nenhuma lenda sobre unicórnios. Ocapi,

uma palavra das línguas da floresta que ninguém mais fala.

Curto demais para as savanas, este paciente pescoço acastanhado

mereceu os fardos de palha, o leito no estábulo engradado.

Pois a ele o mundo desmatado lhe será estranho, tão estranho

como ao visitante distraído o animal amalgamado,

metade girafa, metade zebra, distante em igual medida

das sombras infantis, das silhuetas dos livros ilustrados,

mais um ruminante de tempos esquecidos, um vigilante

postado às margens do caminho do zoológico, como alerta

ao exotismo dos remanescentes, solitários ao seu modo.

 

Durs Grünbein nasceu em Dresden, Alemanha, em 1962. Publicou entre outros os livros de poemas Grauzone morgens, Schädelbasislektion, Falten und Fallen, Vom Schnee oder Descartes in Deuutschland. Porzellan. Poem vom Untergang meiner Stadt, Strophen für übermorgen, Lob des Taifuns e Zündkerzen

 

[Tradução: Márcia Huber]

 

 

97

 

FR

À un okapi au zoo de Munich

 

Qu’une porte  en acier s’ouvre, et dans sa dernière cage

Entre un être fabuleux, tremblant, parce que c’est l’heure de lui donner à manger,

Parce que le soigneur veut rentrer chez lui et que le public rit,

C’est quelque chose qui n’apparaît pas dans les légendes des licornes. Okapi

—Un nom des langues de la jungle que plus personne ne parle,

Trop court pour les savanes—, il a ce cou cuivré et docile

Idoine pour les ballots de paille de l’étable grillagé où il dort.

Parce que le monde en plein air lui semble étrange, si étrange

Comme un animal hybride pour le visiteur distrait,

Moitié girafe, moitié zèbre, et aussi éloigné

Des ombres enfantines, des silhouettes des livres illustrés,

Un autre ruminant des temps anciens, une sentinelle

Plantée au bord du chemin zoologique, comme pour avertir

De l’exotisme des relégués, des solitaires dans son espèce.

 

Durs Grünbein est né à Dresde, République Fédérale d’Allemagne, en 1962. Il a publié entre autres les recueils de poèmes Grauzone morgens, Schädelbasislektion, Falten und Fallen, Vom Schnee oder Descartes in Deuutschland. Porzellan. Poem vom Untergang meiner Stadt, Strophen für übermorgenLob des Taifuns Zündkerzen

 

[Traduction au français réalisée à partir de la version espagnole : Dolors Català]

 

 

 

 97

 

 

Paulina Kamakine 

 

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer