Daniela Estèbe
Hoursiangou | sèrieAlfa 95
Imatge: Noah Pettit
Navarro
Danièle Estèbe Hoursiangou
De
la existencia de los ángeles
Deu temps
Lo temps vien d’entrar en jo. S’ei auherit com un univèrs eishuc. Credèvi qu’avèvi un temps, que tienèm cadun lo noste propi temps dab las sasons las
unas darrèr las autas, e las naishenças e las morts. Lo sambolit qu’estó violent, vedoi que l’avevam aubirat e arredusit a un calcul :
addicion, sostraccion, multiplicacion, division. Regas sus las parets de las
espugas, entalhs dens l’husta e la pèira, sablèrs, mòstras e arrelòtges. Qu’avem tot assajat entà’u atular, capturar, tirar a la nosta pagèra. L’avèm nomat : siderau, passat, present, aviéner, eca. Nosautes e
sonque nosautes, espècia umana, en nos deishant messatges tà non pas
desaparéisher e que nosautes sols entenem, amiam la luta desesperada d’un combatent unic contre un adversari qui’u
desconeih.
Heurèr 2022
De l’existencia
deus anjos
Que’vs disi que los anjos existen e que n’an pas arren a véder dab lo hons deu cèu, ni dab Diu. Que son aquí tot lo temps, pertot e on que sia. Ne’u buscatz pas, pensatz-los, parlatz lor, qu’ac ei sufisent tad eths. Lor espaci n’ei pas lo noste, pertant que’ns i esperan. Lo temps qu’ei pleat d’èstes shens matèria, shens pes ni contorns. Shens matèria mes d’ordis desparièrs. Eths que son los nostes parièrs, bestias o arbos, arrius, paisatges. Lo sens comun que’us embarra dens la categoria deus soviers escapats de las nostas memorias emocionaus. Jo qu’ac trobi tròp simple, tranquillizant benlèu mes tròp simple. Sol aqueth qui n’ei pas estat acarat a un ambient qui’u trebola ne s’ei pas jamei encontrat dab un anjo, o n’a pas sabut l’arreconeisher. O pas volut. Qu’ei pasmens ua doçor qui’s perpausa d’arrasar mantunas halhas. Sufeisheré d’un pas en davant.
Heurèr
2022
Daniela Estèbe Hoursiangou, 1952, vaduda en Caurs (Òlt). Anciana jornalista Sud
Ouest, directora de Òc revista de 2012 a 2017. Qu’a publicat en
gascon-francès : recuelhs en çò de las edicions Jorns :
« Parçans esconuts » / « Territoires cachés », 2013 et « Qu’as dubert un país blanc » / « Tu as ouvert un pays
blanc », 2022.
Sobre
el temps
El temps acaba
d’entrar en mi. S’ha presentat com un univers eixut. Jo creia que tenia un temps,
que cadascú de nosaltres posseïa el seu propi temps amb les estacions una
darrere l’altra, i els naixements i les morts. El xoc ha estat violent, he vist
que l’havíem imaginat i reduït a un càlcul: suma, resta, multiplicació i
divisió. Ratlles a les parets de les coves, mosses en la fusta i la pedra,
rellotges de sorra, rellotges de polsera i rellotges de paret. Ho hem intentat
tot per perseguir-lo, capturar-lo, fer-lo a la nostra mida. L’hem anomenat:
sideral, passat, present, futur, etc. Nosaltres i sols nosaltres, espècie
humana, deixant-nos missatges per no desaparèixer i que només nosaltres
entenem, portem la lluita desesperada d’un únic combatent contra un adversari
que l’ignora.
Febrer 2022
De l’existència dels àngels
Us dic que els àngels existeixen i que no
tenen res a veure amb el fons del cel ni amb Déu. Són allà tot el temps, a tot
arreu i en qualsevol lloc. No els busqueu, penseu-los, parleu-los, això és
suficient per a ells. El seu espai no és el nostre, però ens hi esperen. El temps
és ple d’éssers sense matèria, sense pes ni contorn. Sense matèria però de
naturaleses diferents. Són els nostres semblants, animals o arbres, rius,
paisatges. El sentit comú els inclou en la categoria de records que s’han
escapat de les nostres memòries emocionals. Jo ho trobo massa senzill, potser
tranquil·litzador, però massa senzill. Només aquell que mai s’ha enfrontat a
una situació que el pertorba, mai no ha trobat un àngel, o mai ha sabut
reconèixer-lo. O no ha volgut. No obstant és una dolçor que es proposa omplir
moltes mancances. Seria suficient fer un pas endavant.
Febrer 2022
Danièle Estèbe Hoursiangou, periodista i poeta, va
nàixer a Cahors (Lot) en 1952. Va treballar al diari Sud Ouest, i
va ser directora de la revista Òc del 2012 al
2017. Ha publicat en edicions bilingües gascó-francès els poemaris següents a les edicions Jorn: Parçans esconuts / Territoires cachés, 2013 i Qu’as dubert un país
blanc / Tu as ouvert
un pays blanc, 2022.
[Traducció: Dolors Català]
Sobre el tiempo
El tiempo acaba de entrar en mí. Se presentó como un
universo seco. Yo creía que tenía un tiempo, que cada uno de nosotros poseía su
propio tiempo con las estaciones una tras otra, y
los nacimientos y las muertes. El choque fue violento, vi que lo habíamos
imaginado y reducido a un cálculo: suma, resta, multiplicación y división.
Rayas en las paredes de las cuevas, muescas en la madera y en la piedra, relojes de arena, relojes de pulsera y
relojes de pared. Lo intentamos todo para perseguirlo, capturarlo, hacerlo a
nuestra medida. Lo denominamos: sideral, pasado, presente, futuro, etc.
Nosotros y solamente nosotros, especie humana,
dejándonos mensajes para no desaparecer y que solo nosotros entendemos,
llevamos la lucha desesperada de un único
combatiente contra un adversario que lo
ignora.
Febrero 2022
De la existencia de los ángeles
Os digo que los ángeles existen y que no
tienen nada que ver con el fondo del cielo ni con Dios. Están ahí todo el tiempo,
en todas partes y en cualquier lugar. No los busquéis, pensadlos, habladles,
eso es suficiente para ellos. Su espacio no es el
nuestro, pero nos esperan allí. El tiempo está lleno de seres sin materia, sin peso ni
contorno. Sin materia pero de naturalezas diferentes. Son nuestros semejantes, animales o árboles, ríos,
paisajes. El sentido común los incluye en la categoría de recuerdos que se han escapado de
nuestras memorias emocionales. Yo lo encuentro demasiado simple, quizás tranquilizador,
pero demasiado simple. Sólo aquel que nunca se ha enfrentado a una situación
que le perturba, nunca ha conocido a un ángel, o nunca ha sabido reconocerlo. O
no ha querido. Sin embargo, es una dulzura que se propone llenar muchas
carencias. Sería suficiente dar un paso adelante.
Febrero 2022
Danièle Estèbe Hoursiangou, nacida en Cahors (Lot) en 1952. Trabajó en el
diario Sud Ouest,
y fue directora de la revista Òc del
2012 al 2017. Ha publicado en ediciones bilingües
gascón-francés los siguientes libros de poesía en la editorial Jorn: Parçans esconuts / Territoires cachés, 2013
y Qu'as dubert un país blanc / tu as ouvert un pays blanc, 2022.
[Traducción: Dolors Català]
À propos du temps
Le temps vient d’entrer en moi. Il s’est offert comme un univers indifférent. Je croyais que j’avais un temps, que nous possédions chacun notre propre temps avec les saisons les unes derrière les autres et les naissances et les morts. Le choc a été violent, j’ai vu que nous l’avons imaginé et réduit à un calcul : addition, soustraction, multiplication et division. Des barres sur les parois des cavernes, des entailles dans le bois et la pierre, des sabliers, des montres et des horloges. Nous avons tout essayé pour le poursuivre, le capturer, le ramener à notre dimension. Nous l’avons nommé : sidéral, passé, présent, futur, etc. Nous et nous seuls, espèce humaine, en nous laissant des messages pour ne pas disparaître et que nous seuls entendons, menons la lutte désespérée d’un unique combattant contre un adversaire qui l’ignore.
Février 2022
De l’existence des anges
Je vous dis que les
anges existent et qu’ils n’ont rien à voir avec le fond du
ciel ni avec Dieu. Ils sont là tout le temps, partout et n’importe
où. Ne les cherchez pas, pensez-les, parlez leur, ça leur suffit. Leur espace n’est
pas le nôtre, mais ils nous y attendent. Le temps est empli d’êtres sans
matière, sans poids ni contour. Sans matière mais de natures différentes.
Ce sont nos semblables, des animaux ou des arbres, des rivières, des paysages.
Le sens commun les enferme dans la catégorie des souvenirs échappés de nos
mémoires émotionnelles. Moi je trouve ça trop simple, rassurant peut-être mais
trop simple. Seul celui qui ne s’est jamais trouvé confronté à une atmosphère qui le
trouble n’a jamais rencontré un ange, ou n’a
jamais su le reconnaître. Ou pas voulu. C’est
pourtant une douceur qui se propose de combler bien des failles. Il suffirait d’un
pas en avant.
Février 2022
Danièle Estèbe Hoursiangou, née à Cahors (Lot) en
1952. Ancienne journaliste Sud Ouest, directrice de
la revue Oc de 2012 à 2017. A publié en gascon-français : recueils aux
éditions Jorn : Parçans esconuts / Territoires cachés,
2013 et Qu’as dubert
un país blanc / Tu as ouvert un pays blanc, 2022.
[Traduction : Danièle Estèbe Hoursiangou]
| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer