D

Armand Monjo | sèrieAlfa 89

 

Imatge: Noah Pettit Navarro

 

 

Armand Monjo

 

 

[9] J’habite l’air ses plumes innombrables

 

[9] Habito l’aire la seves plomes innombrables

[9] Habito el aire sus plumas innumerables

[9] Habito o ar suas penas inumeráveis

 

 

 

fr

J’HABITE l’air ses plumes innombrables

Je crie dans la foule sauvage

des ouragans    C’est moi le chef d’orchestre

de la tempête le mécanicien

de la locomotive des blizzards

le nombril crépitant

de la trombe et l’œil vide du cyclone

Je sais être aussi caresse intuitive

pour ranimer la fleur blessée

Je suis le Mistral et le vent Mange-Fange

le Marin Blanc le Ventouresque

je suis le vent gamin qui lutine la porte

et fait flûte de chaque trou

J’ai ma demeure en la métropole des vents

 

cat

HABITO l’aire la seves plomes innombrables

Crido entre la multitud salvatge

dels huracans   Soc jo el director d’orquestra

de la tempesta el mecànic

de la locomotora de les rufagues

el melic crepitant

de la tromba i l’ull buit del cicló

Sé ser també carícia intuïtiva

per reanimar la flor ferida

Soc el Mestral i el vent Mange-Fange

el Marin Blanc el Ventouresque

soc el vent marrec que grapeja la porta

i flauteja amb cada forat

Tinc la meva casa a la metròpoli dels vents  

 

[Traducció: Dolors Català i Joan Navarro]

 

esp

HABITO el aire sus plumas innumerables

Grito entre la multitud salvaje

de los huracanes   Soy yo el director de orquesta

de la tormenta el mecánico

de la locomotora de las ventiscas

el ombligo crepitante

de la tromba y el ojo vacío del ciclón

Sé ser también caricia intuitiva

para reanimar la flor herida

Soy el Mistral y el viento Mange-Fange

el Marin Blanc el Ventouresque

soy el viento chaval que manosea la puerta

y flautea con cada agujero

Tengo mi casa en la metrópolis de los vientos

 

[Traducción: Joan Navarro]

 

port

HABITO o ar suas penas inumeráveis

Grito entre a multidão selvagem

dos furacões   Sou eu o diretor de orquestra

da tempestade o mecânico

da locomotiva das nevascas

o umbigo crepitante

da tromba e o olho vazio do ciclone

Sei ser também carícia intuitiva

para reanimar a flor ferida

Sou o Mistral e o vento Mange-Fange

o Marin Blanc o Ventouresque

sou o vento rapaz que apalpa a porta

e flauta com cada buraco

Tenho minha casa na metrópole dos ventos

 

[Tradução: Joan Navarro]

 

 

89

 

 

AM10

 

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer