D

Armand Monjo | sèrieAlfa 89

 

Imatge: Sophia Navarro Perez

 

 

Armand Monjo

 

 

[6] J’habite le fleuve

 

[6] Habito el riu

[6] Habito el río

[6] Habito o rio

 

 

 

fr

J’HABITE le fleuve

                         Je suis

tapis et film sans fin mirage

du temps poitrail entêté du chaland

qui halète crachote et sue  Je suis

pêcheur hypnotisé par le vide fuyant

Pas de halte   J’emporte tout

baisers et drames des amants

chiens crevés et cadavres historiques

Comment me souvenir ? Je m’évade sur place

de mon passé

                                   Sous mon ventre les siècles

s’amenuisent reflets glissants

Je suis le dieu serpent de vie

De ma peau de lumière

de mes boues de glaciers

j’ai engendré la nymphe et le dragon

la déesse aux oreilles de vache

les dieux à tête de faucon

ceux qui purifient ceux qui tuent

tous les génies folâtres et sournois

des transparences palpitantes

l’algue et le vif-argent le poisson et l’oiseau

la brume maternelle

le miroir double des talus

et le radeau happé par les rapides

Fièvre et fraîcheur je suis le tentacule

et la caresse et le lasso des crues

qui cingle l’arbre aux reins

le terrasse et l’emporte

 

cat

HABITO el riu

                   Soc

catifa i pel·lícula sense fi miratge

del temps pit tossut de la xalana

que panteixa escup i sua  Soc

pescador hipnotitzat pel buit fugisser

Cap pausa   M’ho emporto tot

besos i drames dels amants

gossos rebentats i cadàvers històrics

Com recordar-me’n? M’evadeixo allà mateix

del meu passat

                                    Sota el meu ventre els segles

minven  reflexos esmunyedissos

Soc el déu serpent de vida

De la meva pell de llum

dels meus fangs de glaciars

he engendrat la nimfa i el drac

la deessa d’orelles de vaca

els déus amb cap de falcó

els que purifiquen  els que maten

tots els genis enjogassats i sorneguers

de les transparències palpitants

l’alga i el mercuri el peix i l’ocell

la calitja maternal

l’espill doble dels talussos

i el rai atrapat pels ràpids

Febre i frescor soc el tentacle

i la carícia i el llaç de les crescudes

que fueteja l’arbre als ronyons

el fa caure i se l’emporta

 

[Traducció: Dolors Català i Joan Navarro]

 

esp

HABITO el río

                   Soy

alfombra y película sin fin espejismo

del tiempo pecho testarudo de la chalana

que jadea escupe y suda  Soy

pescador hipnotizado  por el vacío huidizo

Sin pausa   Me lo llevo todo

besos y dramas de los amantes

perros muertos y cadáveres históricos

¿Cómo acordarme? Me evado allí mismo

de mi pasado

                                    Bajo mi vientre los siglos

menguan  reflejos escurridizos

Soy el dios serpiente de vida

De mi piel de luz

de mis fangos de glaciares

he engendrado la ninfa y el dragón

la diosa de orejas de vaca

los dioses con cabeza de halcón

los que purifican los que matan

todos los genios juguetones y socarrones

de las transparencias palpitantes

el alga y el mercurio el pez y el pájaro

la bruma maternal

el espejo doble de los taludes 

y la almadía atrapada por los rápidos

Fiebre y frescor soy el tentáculo

y la caricia y el lazo de las crecidas

que fustiga el árbol en los riñones

lo hace caer y se lo lleva

 

[Traducción: Joan Navarro]

 

port

HABITO o rio

                   Sou

tapete e filme sem fim miragem

do tempo peito teimoso da chalana

que ofega cuspe e sua  Sou

pescador hipnotizado  pelo vazio fugidiço

Sem pausa   Levo comigo tudo

beijos e dramas dos amantes

cães mortos e cadáveres históricos

Como lembrar? Fujo ali mesmo

do meu passado

                              Sob o meu ventre os séculos

diminuem  reflexos escorregadios

Sou o deus cobra de vida

De minha pele de luz

de minhas lamas de glaciares

engendrei a ninfa e o dragão

a deusa de orelhas de vaca

os deuses com cabeça de falcão

aqueles que purificam os que matam

todos os gênios brincalhões e trapaceiros

das transparências palpitantes

a alga e o mercúrio o peixe e o pássaro

a neblina maternal

o espelho duplo dos taludes 

e a jangada pega pelos rápidos

Febre e frescor sou o tentáculo

e a caricia e o laço das cheias

que fustiga a árvore nos rins

a faz cair e a leva

 

[Tradução: Joan Navarro]

 

 

89

 

 

AM7

 

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer