Armand
Monjo | sèrieAlfa 89
Imatge: Noah Pettit Navarro
Armand Monjo
[12] J’ai épousé l’espace
et le temps est mon frère
[12] M’he casat amb l’espai i el temps és el meu
germà
[12] Me he casado con el
espacio y el tiempo es mi hermano
[12] Desposei
com o espaço e o tempo é meu irmão
J’AI épousé l’espace et le
temps est mon frère
Mon œil qui court sur
place
sait se glisser à cet endroit
précis
où vie et mort
coïncident et se
fécondent
en cet espace où le temps se
dissout
Mon cœur remonte d’arbre
en graine
de graine en fleur
Au seuil du plus
élémentaire
mon sang mon souffle ouvrent
la porte
à cette indicible évidence
où l’un éclate en chaînes de
milliards
Et Partout m’est Toujours
l’infini je le
touche
le mot où je m’enclos
s’anime
inépuisable extase
En chaque corps qui danse
je colle à la respiration
des muscles
j’inscris mes
courbes dans le temps
Je suis l’espace en
expansion
volume
d’homme Joie
cat
M’HE casat
amb l’espai i el temps és el meu germà
El meu
ull que corre sense moure’s del lloc
sap
ficar-se en aquest indret precís
on vida
i mort
coincideixen
i es fecunden
en
aquest espai on el temps es dissol
El meu
cor va de l’arbre a la llavor
de la
llavor a la flor
Al
llindar d’allò més elemental
la meva
sang el meu alè obren la porta
a
aquesta indicible evidència
on l’un
esclata en cadenes de miliards
I Pertot
m’és Sempre
l’infinit
el toco
el mot on
em recloc
s’aviva
inesgotable èxtasi
En cada
cos que balla
m’aferro
a la respiració dels músculs
inscric
les meves corbes en el temps
Soc
l’espai en expansió
volum
d’home Joia
[Traducció:
Dolors Català i Joan Navarro]
ME he casado con el espacio y el tiempo es mi hermano
Mi ojo que corre sin moverse del sitio
sabe deslizarse en este lugar
preciso
donde vida y muerte
coinciden y se fecundan
en este espacio donde el
tiempo se disuelve
Mi corazón va del árbol a la semilla
de la semilla a la flor
En el umbral de lo más elemental
mi sangre mi aliento abren
la puerta
a esta indecible evidencia
donde lo uno estalla en cadenas
de millardos
Y Por Todos Lados está Siempre
el infinito lo toco
la palabra donde me recluyo
cobra vida inagotable éxtasis
En cada cuerpo que baila
me pego a la respiración de
los músculos
inscribo mis curvas en el tiempo
Soy el espacio en expansión
volumen de hombre
Dicha
[Traducción: Joan
Navarro]
DESPOSEI com o espaço e o tempo
é meu irmão
Meu olho que corre sim sair do lugar
sabe
deslizar-se neste sítio preciso
onde vida
e morte
coincidem e se
fecundam
neste
espaço onde o tempo se dissolve
Meu coração vai da árvore à semente
da
semente à flor
No limiar do mais elementar
meu
sangue meu alento abrem a porta
a esta
indizível evidência
onde o um
estoura em cadeias de bilhões
E Por Todo o Lado está Sempre
o
infinito toco-o
a
palavra onde me confino
anima-se
inesgotável êxtase
Em cada corpo que dança
colo-me à
respiração dos músculos
inscrevo
minhas curvas no tempo
Sou o espaço em expansão
volume de homem
Alegria
[Tradução: Joan Navarro]
AM13 ►
| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer