D

Armand Monjo | sèrieAlfa 89

 

Imatge: Noah Pettit Navarro

 

 

Armand Monjo

 

 

[12] J’ai épousé l’espace et le temps est mon frère

 

[12] M’he casat amb l’espai i el temps és el meu germà

[12] Me he casado con el espacio y el tiempo es mi hermano

[12] Desposei com o espaço e o tempo é meu irmão

 

 

 

fr

J’AI épousé l’espace et le temps est mon frère

Mon œil qui court sur place

sait se glisser à cet endroit précis

vie et mort

coïncident et se fécondent

en cet espace où le temps se dissout

Mon cœur remonte d’arbre en graine

de graine en fleur

Au seuil du plus élémentaire

mon sang mon souffle ouvrent la porte

à cette indicible évidence

l’un éclate en chaînes de milliards

Et Partout m’est Toujours

l’infini je le touche

le mot où je m’enclos

s’anime inépuisable extase

En chaque corps qui danse

je colle à la respiration des muscles

j’inscris mes courbes dans le temps

Je suis l’espace en expansion

volume d’homme   Joie

 

cat

M’HE casat amb l’espai i el temps és el meu germà

El meu ull que corre sense moure’s del lloc

sap ficar-se en aquest indret precís

on vida i mort

coincideixen i es fecunden

en aquest espai on el temps es dissol

El meu cor va de l’arbre a la llavor

de la llavor a la flor

Al llindar d’allò més elemental

la meva sang el meu alè obren la porta

a aquesta indicible evidència

on l’un esclata en cadenes de miliards

I Pertot m’és Sempre

l’infinit el toco

el mot on em recloc

s’aviva inesgotable èxtasi

En cada cos que balla

m’aferro a la respiració dels músculs

inscric les meves corbes en el temps

Soc l’espai en expansió

volum d’home   Joia

 

[Traducció: Dolors Català i Joan Navarro]

 

esp

ME he casado con el espacio y el tiempo es mi hermano

Mi ojo que corre sin moverse del sitio

sabe deslizarse en este lugar preciso

donde vida y muerte

coinciden y se fecundan

en este espacio donde el tiempo se disuelve

Mi corazón va del árbol a la semilla

de la semilla a la flor

En el umbral de lo más elemental

mi sangre mi aliento abren la puerta

a esta indecible evidencia

donde lo uno estalla en cadenas de millardos

Y Por Todos Lados está Siempre

el infinito lo toco

la palabra donde me recluyo

cobra vida inagotable éxtasis

En cada cuerpo que baila

me pego a la respiración de los músculos

inscribo mis curvas en el tiempo

Soy el espacio en expansión

volumen  de hombre   Dicha

 

[Traducción: Joan Navarro]

 

port

DESPOSEI com o espaço e o tempo é meu irmão

Meu olho que corre sim sair do lugar

sabe deslizar-se neste sítio preciso

onde vida e morte

coincidem e se fecundam

neste espaço onde o tempo se dissolve

Meu coração vai da árvore à semente

da semente à flor

No limiar do mais elementar

meu sangue meu alento abrem a porta

a esta indizível evidência

onde o um estoura em cadeias de bilhões 

E Por Todo o Lado está Sempre

o infinito toco-o

a palavra onde me confino

anima-se inesgotável êxtase

Em cada corpo que dança

colo-me à respiração dos músculos

inscrevo minhas curvas no tempo

Sou o espaço em expansão

volume  de homem   Alegria

 

[Tradução: Joan Navarro]

 

 

89

 

 

AM13

 

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer