Joan
Duran | sèrieAlfa 82
Imatge: Ray Perez
Joan Duran
[Em desdic en cada cos]
Em desdic en cada cos
que la memòria fossilitza.
I sóc aquest naixent
que us esberla grop a grop,
del llavi al coll,
fins
a l’escata.
Que us despulla i desenterra.
Que us gosa el tacte
amb l’aigua violenta del mot.
Que la veu succeeixi,
t’aflori
en el perill d’inundar-nos
el jaciment inconcret del record.
[Toca’m la por sencera:]
Toca’m la por sencera:
és una larva
que excava galeries
al fustam corromput
del pit.
Se
m’esqueixa
la quilla. Ja cedeix
la costella. Lacerada,
es migparteix
la mà del rem.
I té aquest perfil:
el d'un crit que es candeix
i que s'estella,
que diu, encara,
com
creuaré la riuada,
per què
tantes paraules
abans de fendir
la riba del teu cos.
Joan
Duran (Sitges, 1978) és poeta, escriptor i doctor en bioquímica. Ha publicat
els poemaris Zoòtrop (1998), Kore (2001), Nix, (2004), Domèstica veritat (2007), Natural
delit (2010), Extrema llum
(2014), Matèria fosca (2014) Animal impur (2018), les plaquettes, Paisatge
Convencional (2002) i Assaig d’Àngel
(2005), el llibret d’òpera Bruna de Nit
(2004), amb música de Xavier Pagès, el llibre de narrativa infantil i juvenil Petita
Història de la Festa Major de Sitges (2015), il·lustrat per Pilarín Bayés,
i la novel·la Eva Túrmix
Ginebra (2016). Dirigeix amb Cèlia Sànchez-Mústich la Festa
de la Poesia a Sitges. Ha rebut diversos premis de poesia, d’entre els
quals el Miquel Martí i Pol, el Ramon Comas i Maduell
Ciutat de Tarragona, el Màrius Torres, el Miquel Àngel Riera, el Benet Ribas
dels Premis Recvll, el Bernat Vidal i Tomàs i el Rosa
Leveroni. L’any 2001 l’Ajuntament de Sitges li
concedí la Ploma d’Or.
[Me
desdigo en cada cuerpo]
Me desdigo en cada cuerpo
que la memoria fosiliza.
Y soy este naciente
que os abre nudo a nudo,
del labio al cuello,
hasta la
escama.
Que os desnuda y
desentierra.
Que os osa el tacto
con el agua violenta de la
palabra.
Que la voz suceda,
te aflore
en el peligro de inundarnos
el yacimiento inconcreto del recuerdo.
[Tócame
el miedo entero:]
Tócame el miedo entero:
es una larva
que excava galerías
en el maderamen corrompido
del pecho.
Se me desgaja
la quilla. Ya cede
la costilla. Lacerada,
se parte por la mitad
la mano del remo.
Y tiene este perfil:
el de un grito que
desfallece
y que se astilla,
que dice, aun,
cómo
cruzaré la riada,
por qué
tantas palabras
antes de hender
la orilla de tu cuerpo.
Joan Duran (Sitges, 1978) es
poeta, escritor y doctor en bioquímica. Ha publicado los poemarios Zoòtrop (1998), Kore (2001), Nix,
(2004), Domèstica veritat
(2007), Natural delit
(2010), Extrema llum
(2014), Matèria fosca (2014) Animal impur (2018), les plaquettes,
Paisatge Convencional (2002) y Assaig d’Àngel
(2005), el libreto de ópera Bruna de Nit (2004), con música de Xavier Pagès,
el libro de narrativa infantil y juvenil Petita
Història de la Festa Major de Sitges (2015), ilustrado por Pilarín Bayés, y la novela Eva Túrmix Ginebra (2016). Dirige con Cèlia Sànchez-Mústich la Festa de la Poesia a Sitges. Ha recibido diversos premios de
poesía, como el Miquel Martí i Pol, el Ramon Comas i Maduell Ciutat de Tarragona, el Màrius Torres, el Miquel Àngel
Riera, el Benet Ribas dels Premis
Recvll, el Bernat Vidal i Tomàs y el Rosa Leveroni. En 2001
el Ayuntamiento de Sitges le concedió la Ploma d’Or.
[Traducción: Joan Navarro]
reina
[Desdigo-me em cada corpo]
Desdigo-me em cada
corpo
que a
memória fossiliza.
E sou este nascente
que vos
abre nó a nó,
do
lábio ao pescoço,
até a
escama.
Que vos despe e
desenterra.
Que vos ousa o tato
com a
água violenta da palavra.
Que a voz aconteça,
te aflore
no
perigo de nos inundar
o
jazigo não concreto da lembrança.
[Toca-me o medo inteiro:]
Toca-me o medo inteiro:
é uma
larva
que
escava galerias
no
madeiramento corrompido
do
peito.
Se me rasga
a
quilha. Já cede
a
costela. Lacerada,
parte-se
pela metade
a mão
do remo.
E tem este perfil:
o de
um grito que languidesce
e que
se racha,
que diz,
ainda,
como
cruzarei a
cheia,
por que
tantas
palavras
antes de
fender
a beira do teu corpo.
Joan Duran (Sitges, 1978). É poeta, escritor e doutor em bioquímica.
Publicou os livros de poesia Zoòtrop (1998), Kore (2001), Nix, (2004), Domèstica veritat (2007), Natural delit (2010), Extrema llum
(2014), Matèria fosca (2014) Animal impur (2018), as plaquetes, Paisatge Convencional (2002) e Assaig d’Àngel
(2005), o libreto de ópera Bruna de Nit (2004), com música de Xavier Pagès,
o livro de narrativa infantil e juvenil Petita Història
de la Festa Major de Sitges
(2015), ilustrado por Pilarín Bayés,
e o romance Eva Túrmix
Ginebra (2016). Dirige com Cèlia
Sànchez-Mústich a Festa
de la Poesia a Sitges. Ganhou diversos prémios de poesia, dentre os
quais o Miquel Martí i Pol, o Ramon Comas i Maduell Ciutat de Tarragona, o Màrius
Torres, o Miquel Àngel Riera, o Benet Ribas dos Prêmios Recvll, o Bernat Vidal i Tomàs e o Rosa Leveroni. Em 2001
a Câmara Municipal de Sitges concedeu-lhe a Ploma d’Or.
[Tradução: Joan Navarro]
[Je me rétracte à chaque corps]
Je
me rétracte à chaque corps
que la mémoire fossilise.
Et
je suis celui qui naît
et vous ouvre nœud à nœud,
de la lèvre au cou,
jusqu’à l’écaille.
Qui
vous déshabille et déterre.
Qui
ose votre tact
avec l’eau violente du mot.
Que
la voix arrive,
t’affleure
dans le danger d’inonder
notre gisement vague du souvenir.
[Touche ma peur entière :]
Touche
ma peur entière :
c’est une larve
qui creuse des galeries
dans le boisage corrompu
de la poitrine.
Ma quille se déchire.
La
côte cède déjà. Lacérée,
la main de la rame
se coupe en deux.
Et
elle a ce profil :
celui d’un cri qui défaillit
et qui vole en éclats,
qui dit, encore,
comment
vais-je traverser la crue,
pourquoi
tant de mots
avant de fendre
la rive de ton corps.
Joan Duran (Sitges, 1978) est
un poète, écrivain et docteur en biochimie. Il a publié les recueils de poèmes
suivants : Zoòtrop
(1998), Kore (2001), Nix (2004), Domèstica veritat
(2007), Natural delit
(2010), Extrema llum (2014), Matèria fosca (2014), Animal impur (2018), les plaquettes, Paisatge Convencional (2002) et Assaig d’Àngel
(2005), le livret d’opéra Bruna de Nit
(2004) dont la musique est de Xavier Pagès, l’album
narratif pour jeunes et enfants Petita Història de la Festa Major de Sitges (2015) ), illustré par Pilarín
Bayés et le roman Eva Túrmix
Ginebra (2016). Il dirige avec Cèlia Sànchez-Mústich la Fête de la Poésie à Sitges. Il a reçu plusieurs prix de poésie, tels que le
Miquel Martí i Pol, le Ramon Comas i Maduell Ciutat de Tarragona, le Màrius
Torres, le Miquel Àngel Riera,
le Benet Ribas des Premis Recvll, le Bernat Vidal i Tomàs et le Rosa Leveroni. En 2001, le conseil municipal de Sitges lui a octroyé la Ploma d'Or.
[Traduction : Dolors Català]
| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer