Àngels
Moreno | sèrieAlfa 82
Imatge: Ray Perez
Àngels Moreno
cat1
1
Enmig de la claror, entorna
els ulls, afaiçona la forma que ha de dir que aquí hi ha un cos que retorna. És
el camí del tacte, d’escoltar les brunzents criatures ofertes al temps en
safata. Fes de mi, d’aquest entreacte, tabernacle de llum, matèria implacable:
la pols que som m’ha d’hivernar en la memòria amb un rastre de noms crescuts en
les lletanies de la set, amarats del sol que els toca les mortalles de la pell,
arrossegats a una tremolor de simulacre.
2
Allibera’m del dolor sord de
no saber amb què m’obro el ventre cada cop que em veig úter i em veig destí i,
en canvi, és la negació i la rebel·lia de no voler allò que s’imposa, el llast
d’estar feta només per donar veu a un altre.
Àngels
Moreno (València, 1993). Metgessa. Ha publicat
els llibres de poesia Clarobscur (Neopàtria, 2014), Extrema al·legoria (Premi Literatura
Breu de Mislata 2015, Ajuntament de Mislata) i L’usurpador (Pagès Editors, 2017, XIX Premi de Poesia Maria Mercè
Marçal). Ha estat inclosa en l’antologia bilingüe catalano-portuguesa Mare Omnium (Lastura, 2015) i en Entre
mots i versos (Universitat d’Alacant, 2016). El 2018 treballà amb Teresa
Vall-Palou en el llibre d’artista La
festa de l’intocable i en
l’exposició Mira’t en arxipèlag. Ha
col·laborat en una retrospectiva del pintor
Joan Claret. Obtingué el Premi Llegir 2015 de la Fundació Bromera per l’article
Anatomia dels espills. Ha publicat
textos i articles de crítica literària en diverses revistes, com ara Gargots, El salt del llop, Caràcters, Reduccions, Saó i el diari Levante-EMV.
1
En medio
de la claridad, entorna los ojos, elabora la forma que ha de decir que aquí hay
un cuerpo que retorna. Es el camino del tacto, de escuchar las zumbadoras
criaturas ofrecidas al tiempo en bandeja. Haz de mí, de este entreacto,
tabernáculo de luz, materia implacable: el polvo que somos me ha de hibernar en
la memoria con una sarta de nombres crecidos en las letanías de la sed,
empapados del sol que les toca las mortajas de la piel, arrastrados a un
temblor de simulacro.
2
Libérame
del dolor sordo de no saber con qué me abro el vientre cada vez que me veo
útero y me veo destino y, en cambio, es la negación y la rebeldía de no querer
lo que se impone, el lastre de estar hecha solamente para dar voz a otro.
Àngels Moreno
(València, 1993). Médico.
Ha publicado los libros de poesía Clarobscur (Neopàtria, 2014), Extrema
al·legoria (Premi
Literatura Breu de Mislata
2015, Ajuntament de Mislata)
y L’usurpador
(Pagès Editors, 2017, XIX Premi de Poesia Maria Mercè Marçal).
Ha sido incluida en la antología bilingüe catalano-portuguesa
Mare Omnium
(Lastura, 2015) y en Entre mots i versos (Universitat
d’Alacant, 2016). En 2018 trabajó con Teresa Vall-Palou en el libro de artista La festa de l’intocable y en la exposición Mira’t en arxipèlag.
Ha colaborado en una retrospectiva del pintor
Joan Claret. Obtuvo el Premi
Llegir 2015 de la Fundació Bromera por el artículo Anatomia dels espills.
Ha publicado textos y artículos de crítica literaria en diversas revistas como Gargots, El salt del llop, Caràcters, Reduccions, Saó y el periódico Levante-EMV.
[Traducción: Joan Navarro]
reina
1
Em meio à claridade, entrefecha os olhos, molda a
forma que há de dizer que aqui há um corpo que retorna. É o caminho do tato, do
escutar as zumbidoras criaturas oferecidas ao tempo em bandeja. Faz de mim,
deste entreato, tabernáculo de luz, matéria implacável: o pó que somos me há de
hibernar na memória com uma enfiada de nomes crescidos nas ladainhas da sede,
embebidos do sol que lhes toca as mortalhas da pele, arrastados a um tremor de
simulacro.
2
Liberta-me da dor surda de não saber com que me abro o
ventre cada vez que me vejo útero e me vejo destino e, ao contrário, é a
negação e a rebeldia de não querer aquilo que se impõe, o lastro de estar feita
somente para dar voz a um outro.
Àngels
Moreno (Valência, 1993). Médica. Publicou os
livros de poesia Clarobscur (Neopàtria,
2014), Extrema al·legoria (Premi Literatura Breu de Mislata 2015, Ajuntament de Mislata) e L’usurpador (Pagès Editors, 2017, XIX Premi de Poesia Maria Mercè Marçal). Foi incluída na antologia bilingue catalã-portuguesa Mare Omnium (Lastura,
2015) e em Entre mots
i versos (Universitat d’Alacant, 2016). Em 2018
trabalhou com Teresa Vall-Palou no livro de artista La festa de l’intocable
e na exposição Mira’t en arxipèlag. Colaborou numa retrospectiva do pintor Joan Claret. Obteve o Premio Llegir
2015 da Fundação Bromera pelo artigo Anatomia dels espills. Publicou textos e artigos de crítica literária
em diversas revistas, como, por exemplo, Gargots, El salt del llop, Caràcters, Reduccions, Saó e o jornal Levante-EMV.
[Tradução: Veronika
Paulics]
1
Au milieu de
la clarté, il entrouvre les yeux, façonne la forme qu’il a pour dire qu’il y a
ici un corps qui revient. C’est le chemin du toucher, d’écouter les créatures
bourdonnantes offertes au temps sur un plateau. Fais de moi, de cet entracte,
tabernacle de lumière, matière implacable : la poussière que nous sommes doit
hiverner dans ma mémoire avec une kyrielle de noms grandis dans les litanies de
la soif, imprégnés du soleil qui touche les linceuls de leur peau, entraînés
vers un tremblement de simulacre.
2
Libère-moi
de la douleur sourde de ne pas savoir avec quoi j’ouvre mon ventre chaque fois
que je me vois utérus et que je me vois destin et, par contre, c’est la
négation et la rébellion de ne pas vouloir ce qui s’impose, la gêne de n’être
faite que pour donner la parole à un autre.
Àngels Moreno (València, 1993). Médecin. Elle a publié les recueils de
poèmes suivants Clarobscur (Neopàtria, 2014), Extrema
al·legoria (Premi Literatura Breu de Mislata 2015, Ajuntament de Mislata) i L’usurpador (Pagès Editors,
2017, XIX Premi de Poesia
Maria Mercè Marçal). Elle a
été incluse dans l’anthologie bilingue catalan-portugais Mare Omnium (Lastura, 2015) et Entre mots i versos (Université d’Alacant, 2016). En 2018, elle collabore avec Teresa Vall-Palou au livre d’artiste La festa de l’intocable et à l'exposition Mira’t en arxipèlag. Elle a collaboré à une rétrospective
du peintre Joan Claret. Elle a obtenu le Prix Llegir 2015 de la
Fundació Bromera pour
l’article Anatomia dels espills. Elle a publié des textes et des articles de
critique littéraire dans divers revues telles que Gargots, El salt del
llop, Caràcters, Reduccions, Saó et le journal Levante-EMV.
[Traduction : Dolors Català]
| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer