D

Àngels Moreno | sèrieAlfa 82

 

Imatge: Ray Perez

 

 

Àngels Moreno

 

 

Enmig de la claror

Allibera’m del dolor

 

En medio de la claridad

Libérame del dolor

 

Em meio à claridade

Liberta-me da dor

 

Au milieu de la clarté

Libère-moi de la douleur

 

 

 

cat1

1

 

Enmig de la claror, entorna els ulls, afaiçona la forma que ha de dir que aquí hi ha un cos que retorna. És el camí del tacte, d’escoltar les brunzents criatures ofertes al temps en safata. Fes de mi, d’aquest entreacte, tabernacle de llum, matèria implacable: la pols que som m’ha d’hivernar en la memòria amb un rastre de noms crescuts en les lletanies de la set, amarats del sol que els toca les mortalles de la pell, arrossegats a una tremolor de simulacre.

 

cat2

2

 

Allibera’m del dolor sord de no saber amb què m’obro el ventre cada cop que em veig úter i em veig destí i, en canvi, és la negació i la rebel·lia de no voler allò que s’imposa, el llast d’estar feta només per donar veu a un altre.

 

 

Àngels Moreno (València, 1993). Metgessa. Ha publicat els llibres de poesia Clarobscur (Neopàtria, 2014), Extrema al·legoria (Premi Literatura Breu de Mislata 2015, Ajuntament de Mislata) i L’usurpador (Pagès Editors, 2017, XIX Premi de Poesia Maria Mercè Marçal). Ha estat inclosa en l’antologia bilingüe catalano-portuguesa Mare Omnium (Lastura, 2015) i en Entre mots i versos (Universitat d’Alacant, 2016). El 2018 treballà amb Teresa Vall-Palou en el llibre d’artista La festa de l’intocable i en l’exposició Mira’t en arxipèlag. Ha col·laborat en una retrospectiva del pintor Joan Claret. Obtingué el Premi Llegir 2015 de la Fundació Bromera per l’article Anatomia dels espills. Ha publicat textos i articles de crítica literària en diverses revistes, com ara Gargots, El salt del llop, Caràcters, Reduccions, Saó i el diari Levante-EMV.

 

 

81

 

esp1

1

 

En medio de la claridad, entorna los ojos, elabora la forma que ha de decir que aquí hay un cuerpo que retorna. Es el camino del tacto, de escuchar las zumbadoras criaturas ofrecidas al tiempo en bandeja. Haz de mí, de este entreacto, tabernáculo de luz, materia implacable: el polvo que somos me ha de hibernar en la memoria con una sarta de nombres crecidos en las letanías de la sed, empapados del sol que les toca las mortajas de la piel, arrastrados a un temblor de simulacro.

 

esp2

2

 

Libérame del dolor sordo de no saber con qué me abro el vientre cada vez que me veo útero y me veo destino y, en cambio, es la negación y la rebeldía de no querer lo que se impone, el lastre de estar hecha solamente para dar voz a otro.

 

 

Àngels Moreno (València, 1993). Médico. Ha publicado los libros de poesía Clarobscur (Neopàtria, 2014), Extrema al·legoria (Premi Literatura Breu de Mislata 2015, Ajuntament de Mislata) y L’usurpador (Pagès Editors, 2017, XIX Premi de Poesia Maria Mercè Marçal). Ha sido incluida en la antología bilingüe catalano-portuguesa Mare Omnium (Lastura, 2015) y en Entre mots i versos (Universitat d’Alacant, 2016). En 2018 trabajó con Teresa Vall-Palou en el libro de artista La festa de l’intocable y en la exposición Mira’t en arxipèlag. Ha colaborado en una retrospectiva del pintor Joan Claret. Obtuvo el Premi Llegir 2015 de la Fundació Bromera por el artículo Anatomia dels espills. Ha publicado textos y artículos de crítica literaria en diversas revistas como Gargots, El salt del llop, Caràcters, Reduccions, Saó y el periódico Levante-EMV.

 

[Traducción: Joan Navarro]

 

reina

81

 

port1

1

 

Em meio à claridade, entrefecha os olhos, molda a forma que há de dizer que aqui há um corpo que retorna. É o caminho do tato, do escutar as zumbidoras criaturas oferecidas ao tempo em bandeja. Faz de mim, deste entreato, tabernáculo de luz, matéria implacável: o pó que somos me há de hibernar na memória com uma enfiada de nomes crescidos nas ladainhas da sede, embebidos do sol que lhes toca as mortalhas da pele, arrastados a um tremor de simulacro.

 

port22

2

 

Liberta-me da dor surda de não saber com que me abro o ventre cada vez que me vejo útero e me vejo destino e, ao contrário, é a negação e a rebeldia de não querer aquilo que se impõe, o lastro de estar feita somente para dar voz a um outro.

 

 

Àngels Moreno (Valência, 1993). Médica. Publicou os livros de poesia Clarobscur (Neopàtria, 2014), Extrema al·legoria (Premi Literatura Breu de Mislata 2015, Ajuntament de Mislata) e L’usurpador (Pagès Editors, 2017, XIX Premi de Poesia Maria Mercè Marçal). Foi incluída na antologia bilingue catalã-portuguesa Mare Omnium (Lastura, 2015) e em Entre mots i versos (Universitat d’Alacant, 2016). Em 2018 trabalhou com Teresa Vall-Palou no livro de artista La festa de l’intocable e na exposição Mira’t en arxipèlag. Colaborou numa retrospectiva do pintor Joan Claret. Obteve o Premio Llegir 2015 da Fundação Bromera pelo artigo Anatomia dels espills. Publicou textos e artigos de crítica literária em diversas revistas, como, por exemplo, Gargots, El salt del llop, Caràcters, Reduccions, Saó e o jornal Levante-EMV.

 

[Tradução: Veronika Paulics]

 

 

81

 

fr1

1

 

Au milieu de la clarté, il entrouvre les yeux, façonne la forme qu’il a pour dire qu’il y a ici un corps qui revient. C’est le chemin du toucher, d’écouter les créatures bourdonnantes offertes au temps sur un plateau. Fais de moi, de cet entracte, tabernacle de lumière, matière implacable : la poussière que nous sommes doit hiverner dans ma mémoire avec une kyrielle de noms grandis dans les litanies de la soif, imprégnés du soleil qui touche les linceuls de leur peau, entraînés vers un tremblement de simulacre.

 

fr2

2

          

Libère-moi de la douleur sourde de ne pas savoir avec quoi j’ouvre mon ventre chaque fois que je me vois utérus et que je me vois destin et, par contre, c’est la négation et la rébellion de ne pas vouloir ce qui s’impose, la gêne de n’être faite que pour donner la parole à un autre.

 

 

Àngels Moreno (València, 1993). Médecin. Elle a publié les recueils de poèmes suivants  Clarobscur (Neopàtria, 2014), Extrema al·legoria (Premi Literatura Breu de Mislata 2015, Ajuntament de Mislata) i L’usurpador (Pagès Editors, 2017, XIX Premi de Poesia Maria Mercè Marçal). Elle a été incluse dans l’anthologie bilingue catalan-portugais Mare Omnium (Lastura, 2015) et Entre mots i versos (Université d’Alacant, 2016). En 2018, elle collabore avec Teresa Vall-Palou au livre d’artiste La festa de l’intocable  et à l'exposition Mira’t en arxipèlag. Elle a collaboré à une rétrospective du peintre Joan Claret. Elle a obtenu le Prix Llegir 2015 de la Fundació Bromera pour l’article Anatomia dels espills. Elle a publié des textes et des articles de critique littéraire dans divers revues telles que Gargots, El salt del llop, Caràcters, Reduccions, Saó et le journal Levante-EMV.

 

[Traduction : Dolors Català]

 

81

 

 

Consol Martínez  

 

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer