D

Jeff Hilson | sèrieAlfa 78

 

 

Imatge: Disclosed memory: Lluís Estopiñan.

 

 

Jeff Hilson

 

 

A ritual poem against the sea

 

Un poema ritual contra el mar

Un poema ritual contra el mar

Um poema ritual contra o mar

Un poème ritual contre la mer

 

 

 

 

 

ang

A RITUAL POEM AGAINST THE SEA

 

The problem is I am besieged by galleons naturally nobody welcomes them the galleons which interfere with normal life the attack submarine too is difficult to ignore often I go to great lengths to avoid it the hospital ship I invariably return to like the gundalow it is arranged ‘just right’ unlike the trimaran which is senseless & irrational repeatedly I check the hydrogen tanker the problem is I am besieged by it touching it like the ferry though the ferry & the galleon are not related washing the ferry again & again the armed yacht is difficult to ignore invariably I return to the floating restaurant re-reading the menu nobody welcomes it the floating restaurant re-reading the menu until it is clean like a terrible terrible paddle steamer basically the ocean liner is no good & I am besieged by it touching the bannisters on its staircases invariably I return to the bannisters & the door handles the men of war too are difficult to ignore shaking hands with them does not mean they are not men of war unlike the ice breaker which is ‘just right’ unlike the patrol boat which is ‘just right’ unlike the bulk carrier which is ‘just right’ nobody welcomes the men of war which are not inherently enjoyable the problem is I am besieged by them counting them & saying their names out loud like beauchamp duff or clive of india & shaking hands the problem is I am late for work on the clipper ship which also is contaminated washing the ferry again & again invariably I return to it turning the lights of the lake freighter on & off invariably I return to the battlecruiser which is difficult to ignore think about the battlecruisers you have been on clearing your throat on HMS invincible clearing your throat on HMS indomitable clearing your throat on HMS inflexible the problem is I am besieged by them naturally nobody welcomes the east indiaman which is easier to face than the crommesteven invariably I am careless on the clyde puffer as I am careless on the durham boat trying not to think about them nor the hermaphrodite brig men & women equally leaving the windows open & going to great lengths to avoid the telephones which interferes with normal life showering repeatedly on boarding the barca longa going up & down the gangway of the very large ore carrier over & over & leaving the doors open this is difficult to ignore like the minesweeper naturally nobody welcomes the minesweeper which cannot be stopped touching it at work or at university the problem is I am besieged by it invariably returning to the flotel whenever possible invariably returning to the flotel for complete recovery the flotel which is difficult to ignore unlike the showboat which is perfectly safe though deep down I want the flotel to pull away repeatedly I check it repeatedly I check the hydrogen tanker which is gradually worsening naturally I neither want nor welcome the mothership like the clipper ship it is contaminated & I am besieged by it often going to extreme lengths to block it like the starship which is senseless & irrational like walking the plank on the pirate ship time after time which invariably interferes with normal life the problem is the pirate ship is dirty avoiding the pirates or arranging the pirates until they are ‘just right’ saying their names out loud like calico jack or redlegs greaves or washing the pirate ship again & again until it is clean like the incredible hulk often for hours or days this is the best way basically the pirate ship is no good like eating in the café of the unprotected cruiser trying not to think about the ketch or the knarr trying not to think about the koff or the koch especially the koch going around & around the toilets on the survey vessel going to great lengths to avoid the replenishment oiler though the replenishment oiler & the survey vessel are not related I am besieged by them always doing something sinful always poisoning the food on the troopship which is difficult to ignore though nobody welcomes the troopship bathing with the troops & hugging them or jumping in front of the troops with the aim of hurting them I fear I may be labelled turning for help to the reefer is no use nor to the junk which interferes with normal life I can’t even throw away my oar powered pram invariably I return to it moving it from place to place on the high seas where space is running out with the aircraft carrier on its way trying not to think about it nor the approaching dreadnought texting the captain to turn off the gas because I am the captain of the pram & I am not going ashore even though the hydrogen tanker has gone right through me naturally I made an emergency stop to brush my teeth with a sweeping & rolling motion first the upper teeth then the lower teeth paying extra attention to the water line & brushing my tongue too for fresher breath I really got a feel for it the hard to reach back teeth are easy to ignore unlike the destroyer naturally nobody welcomes it nor the ghost ship emitting ghost light drifting towards the true horizon the problem is I am besieged by it & the missing lifeboats I invariably return to gripping them tightly & with all my hands washing them again & again

 

 

JEFF HILSON (1966) English poet associated to the British Poetry Revival of the 1980s. He co-founded the poetry reading series ‘Crossing the Linewith Sean Bonney and David Miller. Currently he teaches creative writing at Roehampton University. He has published A Grasses Primer (2000), Stretchers (2006), Bird Bird (2009), In The Assarts (2010) and Latanoprost Variations (2017). He is the editor of the famous anthology of sonnets, The Reality Street Book of Sonnets (2008).

 

 

78

 

cat

UN POEMA RITUAL CONTRA EL MAR

 

El problema és que m’assetgen els galions naturalment ningú dóna la benvinguda als galions que s’interposen en la vida normal el submarí d’atac també és difícil d’ignorar sovint faig mans i mànigues per evitar-lo el vaixell hospital al qual retorno invariablement com al gundalow que està ordenat “a la perfecció” a diferència del trimarà que és forassenyat i irracional comprovo repetidament el petrolier d’hidrogen el problema és que m’assetja quan el toco com el transbordador encara que el transbordador i el galió no estan relacionats netejo el transbordador una vegada i una altra el canoner és difícil d’ignorar inevitablement retorno al restaurant flotant a rellegir el menú ningú li dóna la benvinguda al restaurant flotant rellegeixo el menú fins que queda net com l’horrorós vaixell de vapor de rodes bàsicament el transatlàntic no està bé i m’assetja en tocar les baranes de les seves escales invariablement retorno a les baranes i als mànecs de les portes els homes de guerra també són difícils d’ignorar encaixar-los les mans no significa que no siguin homes de guerra a diferència del trencaglaç que és “perfecte” a diferència del patruller que és “perfecte” no com el vaixell de càrrega a granel que és “perfecte” ningú dóna la benvinguda als homes de guerra que no són intrínsecament agradables el problema és que m’assetgen en comptar-los i cridar els seus noms com general beauchamp duff o clive el conquistador d’índia i encaixem les mans el problema és que faig tard a la feina al clíper que també està contaminat a netejar el transbordador una vegada i una altra invariablement hi retorno encenc i apago els llums del vaixell de càrrega fluvial invariablement retorno al creuer de batalla que és difícil d’ignorar pensa en els creuers de batalla en què t’has escurat la gola en l’HSM invencible escurant-te la gola en l’HSM indomable escurant-te la gola en l’HSM inflexible el problema és que m’assetgen naturalment ningú dóna la benvinguda als indiaman que són més fàcils d’abordar que els crommesteven invariablement sóc descuidat en el vaixell de vapor com en el vaixell de durham intento no pensar en ells ni en els bergantins hermafrodites homes i dones deixo equitativament les finestres obertes i faig mans i mànigues per evitar els telèfons que s’interposen en la vida normal em dutxo repetidament en abordar la barca longa pujo i baixo de la passarel·la del gran vaixell de càrrega una vegada i una altra i deixo les portes obertes això és difícil d’ignorar com el dragamines naturalment ningú dóna la benvinguda al dragamines que no es pot aturar el toco a la feina o a la universitat el problema és que m’assetja invariablement retorno a l’hotel flotant invariablement sempre que sigui possible retorno a l’hotel flotant per a una recuperació completa a l’hotel flotant que és difícil d’ignorar a diferència del showboat que és absolutament segur tot i que en el fons vull l’hotel flotant per avançar ràpidament el comprovo repetidament comprovo el petrolier d’hidrogen que es va deteriorant progressivament naturalment ni vull ni dono la benvinguda a la nau nodrissa ni al clíper també està contaminat i m’assetja sovint faig mans i mànigues per bloquejar-lo com a l’astronau que és forassenyada i irracional com caminar pel tauló del vaixell pirata una vegada i una altra la qual cosa sempre s’interposa en la vida normal el problema és que el vaixell pirata està brut i els pirates s’han d’esquivar o posar-los en ordre fins que quedin “perfectes” cridar els seus noms ben alt com calico jack o redlegs greaves o netejar el vaixell pirata una vegada i una altra fins que quedi net com l’increïble hulk sovint durant hores o dies aquesta és la millor manera bàsicament el vaixell pirata no està bé com dinar a la cafeteria d’un creuer de 1a classe intentant no pensar en el quetx o el knarr intentant no pensar en el koff o en el kotx especialment el kotx donant voltes pels vàters del vaixell hidrogràfic fent mans i mànigues per evitar el vaixell d’aprovisionament logístic tot i que el vaixell d’aprovisionament logístic i el vaixell hidrogràfic no estan relacionats m’assetgen sempre que faig quelcom pecaminós sempre enverinen el menjar a la nau de transport de tropes que és difícil d’ignorar tot i que ningú dóna la benvinguda a la nau de transport de tropes em dutxo amb els soldats i els abraço o em planto davant de les tropes amb l’objectiu de fer-los mal temo que dec estar predestinat no serveix de res demanar ajuda al vaixell frigorífic ni al junc que s’interposa en la vida normal ni tan sols puc desfer-me de la meva barqueta de rems inevitablement hi retorno vaig d’un cantó a l’altre per alta mar on s’esgota l’espai amb el portaavions de camí intentant no pensar en ell ni en el cuirassat que s’apropa enviant missatges de text al capità perquè apagui el gas perquè jo sóc el capità de la barqueta i no em dirigeixo a terra ferma tot i que el petrolier d’hidrogen m’hagi travessat naturalment he fet una parada d’emergència per raspallar-me les dents seguint un moviment d’escombrat circular primer les dents superiors després les inferiors parant especial atenció a la línia d’aigua i també raspallant-me la llengua per refrescar l’alè realment tinc traça és difícil arribar a les dents de darrere i són fàcils d’ignorar a diferència del destructor naturalment ningú li dóna la benvinguda ni al vaixell fantasma que emet llum fantasmal a la deriva cap a l’horitzó veritable el problema és que m’assetja com els bots salvavides absents jo invariablement hi retorno i m’hi agafo ben fort amb totes les mans rentant-me-les una vegada i una altra

 

 

JEFF HILSON (1966) Poeta anglès relacionat amb el British Poetry Revival dels anys 80. Cofundador de la sèrie de recitals “Crossing the Line” juntament amb Sean Bonney i David Miller. Actualment és professor d’escriptura creativa a la Roehampton University. Entre les seves publicacions cal destacar A Grasses Primer (2000), Stretchers (2006), Bird Bird (2009), In The Assarts (2010) i Latanoprost Variations (2017). És l’editor de la famosa antologia de sonets The Reality Street Book of Sonnets (2008).

 

[Traducció: Jèssica Pujol]

 

reina

78

 

esp

UN POEMA RITUAL CONTRA EL MAR

 

El problema es que me acechan los galeones naturalmente nadie da la bienvenida a los galeones que interfieren en la vida normal el submarino de ataque también es difícil de ignorar a menudo hago grandes esfuerzos para evitarlo el barco hospital al que regreso invariablemente como al gundalow que está ordenado “a la perfección” a diferencia del trimarán que es insensato e irracional compruebo repetidamente el petrolero de hidrógeno el problema es que me acecha al tocarlo como el transbordador aunque el transbordador y el galeón no están relacionados limpio el transbordador una y otra vez el cañonero es difícil de ignorar inevitablemente regreso al restaurante flotante a releer el menú nadie le da la bienvenida al restaurante flotante releo el menú hasta que queda limpio como el horrible vapor de ruedas básicamente el transatlántico no está bien y me acecha al tocar las barandillas de sus escaleras invariablemente regreso a las barandillas y a las manillas de las puertas los hombres de guerra también son difíciles de ignorar darles un apretón de manos no significa que no sean hombres de guerra a diferencia del rompehielos que es “perfecto” a diferencia del buque patrullero que es “perfecto” a diferencia del granelero que es “perfecto” nadie da la bienvenida a los hombres de guerra que no son intrínsecamente agradables el problema es me acechan al contarlos y al decir sus nombres bien alto como general beauchamp duff o clive el conquistador de la india y al darnos un apretón de manos el problema es que llego tarde al trabajo en el clíper que también está contaminado a limpiar el transbordador una y otra vez invariablemente regreso ahí enciendo y apago las luces del carguero fluvial invariablemente regreso al crucero de batalla que es difícil de ignorar piensa en los cruceros de batalla en los que has carraspeado en el HMS invencible carraspeando en el HMS indomable carraspeando en el HMS inflexible el problema es que me acechan naturalmente nadie da la bienvenida a los indiaman que son más fáciles de abordar que los crommesteven invariablemente soy descuidado en los barcos de vapor clyde puffer como soy descuidado en el barco de durham trato de no pensar en ellos ni en los bergantines hermafroditas hombres y mujeres dejando equitativamente las ventanas abiertas y hago esfuerzos para evitar los teléfonos que interfieren en la vida normal me ducho repetidamente al abordar la barca longa subo y bajo de la pasarela del gran buque de carga una y otra vez y dejo las puertas abiertas eso es difícil de ignorar como el dragaminas naturalmente nadie da la bienvenida al dragaminas que no se puede detener lo toco en el trabajo o en la universidad el problema es que me acecha invariablemente regreso al hotel flotante invariablemente siempre que sea posible regreso al hotel flotante para una recuperación completa el hotel flotante que es difícil de ignorar a diferencia del showboat que es absolutamente seguro aunque en el fondo quiero el hotel flotante para avanzar repetidamente lo compruebo repetidamente compruebo el petrolero de hidrógeno que se deteriora progresivamente naturalmente tampoco quiero ni doy la bienvenida a la nave nodriza ni al clíper también está contaminado y me acecha a menudo hago grandes esfuerzos para bloquearlo como a la astronave que es insensata e irracional como andar por la plancha del barco pirata una y otra vez lo que siempre se interpone en la vida normal el problema es que el barco pirata está sucio y los piratas tienen que sortearse o ponerse en orden hasta que queden “perfectos” decir sus nombres bien alto como calico Jack o redlegs greaves o limpiar el barco pirata una y otra vez hasta que quede limpio como el increíble hulk a menudo durante horas o días esta es la mejor manera básicamente el barco pirata no está bien como comer en la cafetería de un crucero de 1ª clase intento no pensar en el queche o el knarr intento no pensar en el koff o en el koch especialmente el koch doy tumbos por los aseos del buque hidrográfico hago grandes esfuerzos para evitar el buque de aprovisionamiento logístico aunque el buque de aprovisionamiento logístico y el buque hidrográfico no están relacionados me acechan siempre que hago algo pecaminoso siempre envenenan la comida en la nave de transporte de tropas que es difícil de ignorar aunque nadie da la bienvenida a la nave de transporte de tropas me ducho con los soldados y los abrazo o me planto frente a las tropas con el objetivo de hacerles daño temo que debo estar predestinado a pedir ayuda al buque frigorífico no sirve de nada ni al junco que se interpone en la vida normal ni siquiera puedo deshacerme de mi barca de remos inevitablemente regreso a ella de un lado a otro en alta mar donde se agota el espacio con el portaaviones de camino intento no pensar en él ni en el acorazado que se aproxima envío mensajes de texto al capitán para que apague el gas porque yo soy el capitán de la barca y no me dirijo a tierra firme aunque el petrolero de hidrógeno me haya travesado naturalmente he realizado una parada de emergencia para cepillarme los dientes con un movimiento de barrido circular primero los dientes superiores luego los inferiores parando especial atención a la línea de agua y también me cepillo la lengua para refrescar el aliento realmente tengo práctica los dientes de atrás son difíciles de alcanzar son fáciles de ignorar a diferencia del destructor naturalmente nadie le da la bienvenida ni al barco fantasma que emite luz fantasmal a la deriva hacia el horizonte verdadero el problema es que me acecha como los botes salvavidas que faltan yo invariablemente regreso a ellos y me agarro bien fuerte con todas las manos lavándomelas una y otra vez

 

 

JEFF HILSON (1966) Poeta inglés relacionado con el British Poetry Revival de los años 80. Cofundador de la serie de recitales “Crossing the Line” junto con Sean Bonney y David Miller. Actualmente es profesor de escritura creativa en la Roehampton University. Entre sus publicaciones merecen ser destacadas A Grasses Primer (2000), Stretchers (2006), Bird Bird (2009), In The Assarts (2010) y Latanoprost Variations (2017). Es el editor de la famosa antología de sonetos, The Reality Street Book of Sonnets (2008).

 

[Traducción: Jèssica Pujol]

 

 

78

 

port

UM POEMA RITUAL CONTRA O MAR

 

O problema é estou cercado por galeões naturalmente ninguém saúda os galeões que interferem na vida comum o submarino de ataque também é difícil de ignorar geralmente faço de tudo para evitá-lo o navio hospital ao qual invariavelmente retorno como o rabelo ele é preparado de forma ‘ideal’ diferentemente do trimarã que é estúpido & irracional repetidamente checo o tanque de hidrogênio o problema é estou cercado por ele tocando-o como a balsa ainda que a balsa e o galeão não estejam relacionados lavar a balsa de novo & de novo o iate armado é difícil de ignorar invariavelmente retorno ao restaurante flutuante relendo o cardápio ninguém o saúda o restaurante flutuante relendo o cardápio até que esteja limpo como um barco a vapor com rodas de pá terrível terrível basicamente o transatlântico não é bom & estou cercado por ele tocando os corrimãos em suas escadas invariavelmente retorno aos corrimãos & às maçanetas das portas os homens de guerra também são difíceis de ignorar apertar suas mãos não significa que eles não sejam homens de guerra diferentemente do quebra-gelo que é ‘ideal’ diferentemente do navio-patrulha que é ‘ideal’ diferentemente do graneleiro que é ‘ideal’ ninguém saúda os homens de guerra que não são inerentemente agradáveis o problema é estou cercado por eles contando-os & dizendo seus nomes bem alto como o beauchamp duff ou o clive da índia & apertando suas mãos o problema é estou atrasado para o trabalho no clíper que também está contaminado lavar a balsa de novo & de novo invariavelmente retorno a ela ligando & desligando as luzes do fretador invariavelmente retorno ao cruzador de batalha que é difícil de ignorar pense a respeito dos cruzadores de batalha em que esteve pigarreando no HMS* pigarreando invencível no HMS pigarreando indomável no HMS inflexível o problema é estou cercado por eles naturalmente ninguém saúda o indiaman que é mais fácil de encarar que o crommesteven invariavelmente sou negligente no clyde puffer assim como sou negligente no barco durham tentando não pensar a respeito deles nem no brigue hermafrodita homens & mulheres deixando igualmente as janelas abertas & fazendo de tudo para evitar os telefones que interferem na vida comum tomando banho repetidamente a bordo da barca-longa subindo & descendo o passadiço do grande mineraleiro uma vez & outra mais & deixando as portas abertas é difícil de ignorar como o caça-minas naturalmente ninguém saúda o caça-minas que não pode ser parado tocando-o no trabalho ou na universidade o problema é estou cercado por ele invariavelmente retornando ao flotel sempre que possível invariavelmente retornando ao flotel para recuperação completa o flotel que é difícil de ignorar diferentemente do barco com entretenimento que é perfeitamente seguro ainda que no fundo eu queira que o flotel levante âncora repetidamente checo-o repetidamente checo o tanque de hidrogênio que está gradualmente piorando naturalmente eu nem quero nem saúdo o navio-mãe como o clíper está contaminado & estou cercado por ele geralmente fazendo de tudo ao extremo para bloqueá-lo como a nave estelar que é estúpida & irracional como andar na prancha do navio pirata vez após vez que invariavelmente interfere na vida comum o problema é o navio pirata está sujo evitando piratas ou preparando os piratas até que eles estejam ‘ideais’ dizendo seus nomes bem alto como calico jack ou redlegs greaves ou lavando o navio pirata de novo & de novo até que esteja limpo como o incrível hulk geralmente por horas ou dias essa é a melhor maneira basicamente o navio pirata não é bom como comer no café de um cruzador desprotegido tentando não pensar a respeito do ketch ou do knorr tentando não pensar a respeito do koff ou do koch especialmente do koch dando voltas & voltas nos banheiros do navio de pesquisa fazendo de tudo para evitar o navio de reabastecimento & o navio de pesquisa não estão relacionados estou cercado por eles sempre fazendo alguma coisa pecaminosa sempre envenenando a comida no navio de transporte da tropa que é difícil de ignorar ainda que ninguém saúde o navio de transporte da tropa tomar banho com os soldados & abraçá-los ou pular na frente dos soldados com o objetivo de machucá-los temo que eu possa ser rotulado buscar ajuda no contêiner é inútil nem o lixo que interfere na vida comum não posso nem mesmo jogar fora meu barco a remo invariavelmente retorno a ele movendo-o de um lugar a outro pelo alto mar onde o espaço está se esgotando com o porta-aviões no seu caminho tentando não pensar a respeito disso nem do couraçado que se aproxima mandando mensagem para o capitão desligar o gás porque eu sou o capitão do barco a remo & eu não vou desembarcar ainda que o tanque de hidrogênio tenha passado por mim naturalmente fiz uma parada de emergência para escovar meus dentes com movimentos circulares & extensivos primeiro a arcada superior depois a arcada inferior prestando atenção especial à linha d’água & escovando minha língua também para um hálito mais fresco realmente tive noção isso os dentes traseiros difíceis de alcançar são fáceis de ignorar diferentemente do contratorpedeiro naturalmente ninguém o saúda nem o navio fantasma emitindo luz fantasma à deriva em direção ao verdadeiro horizonte o problema é estou cercado por ele & pelos botes salva-vidas ausentes invariavelmente torno a segurá-los com força & com todas as minhas mãos os lavo de novo & de novo 

 

*Her/His Majesty’s Ship (Navio da Sua Majestade) – são navios pertencentes à Marinha Real Britânica.

 

JEFF HILSON (1966) Poeta inglês associado ao British Poetry Revival dos anos 80. Foi co-fundador da série de leituras de poesia ‘Crossing the Line’/‘Passando dos Limites’ com Sean Bonney e David Miller. Atualmente, leciona escrita criativa na Roehampton University. Publicou A Grasses Primer (2000), Stretchers (2006), Bird Bird (2009), In The Assarts (2010) e Latanoprost Variations (2017). É editor da famosa antologia de sonetos, The Reality Street Book of Sonnets (2008).

 

[Tradução: Thiago Ponce de Moraes]

 

78

 

fr

UN POÈME RITUEL CONTRE LA MER

 

Le problème est que les galions m’assiègent naturellement personne ne donne la bienvenue aux galions qui interfèrent avec la vie normale le sous-marin d’attaque aussi est difficile à ignorer souvent je fais de sérieux efforts pour  éviter le navire hôpital où je reviens toujours comme le gundalow qui est arrangé à la ‘perfection’  pas comme le trimaran qui est insensé et irrationnel je vérifie à plusieurs reprises le pétrolier d’hydrogène le problème est qu’il m’assiège lorsque je le touche comme le ferry quoique le ferry et le galion ne sont pas liés lorsque je nettoie le ferry encore et encore le yacht armé est difficile à ignorer je reviens toujours au restaurant flottant pour relire le menu personne ne donne la bienvenue au restaurant flottant où je relis le menu jusqu’à ce qu’il soit propre comme l’horrible horrible vapeur à roues d’ailleurs le transatlantique n’est pas bon et il m’assiège quand je touche les rampes des escaliers je reviens toujours aux rampes et aux poignets des portes les hommes de guerre sont aussi difficiles à ignorer une poignée de mains avec eux  ne signifie pas qu’ils ne soient pas des hommes de guerre pas comme le brise-glace qui est ‘ parfait’  pas comme le patrouilleur qui est ‘parfait’  pas comme le cargo qui est parfait’  personne ne donne la bienvenue aux hommes de guerre qui n’ont pas une nature agréable  le problème est qu’ils m’assiègent lorsque je les compte et je les nomme à voix haute comme beauchamp duff ou clive de l’Inde et nous nous serrons les mains le problème est que j’arrive en retard au travail sur le clipper qui est aussi pollué pour nettoyer le ferry encore et encore j’y reviens toujours pour allumer et éteindre les lumières du navire de charge fluvial je reviens toujours au croiseur cuirassé qui est difficile à ignorer  pensez aux croiseurs cuirassé  sur lesquels vous avez voyagé  en vous éclaircissant la gorge sur le HMS invincible en vous éclaircissant la gorge sur le HMS indomptable  en vous éclaircissant la gorge sur le HMS inflexible le problème est qu’ils m’assiègent naturellement personne n’a donné la bienvenue à l’indiaman qui est plus facile à affronter que le crommesteven je suis toujours négligent sur le clyde puffer de même que sur le bateau de durham en essayant de ne pas penser à eux ni au brigantin hermaphrodite hommes et femmes qui laissent de la même manière les fenêtres ouvertes et font de sérieux efforts pour éviter les téléphones qui interfèrent avec la vie quotidienne ils se douchent à plusieurs reprises en s’embarquant sur le barca-longa ils montent et descendent la passerelle du large minéralier encore et encore et laissent les  portes ouvertes ce qui est difficile à ignorer comme les dragueurs de mines naturellement personne ne donne la bienvenue au  dragueur de mines qu’on ne peut pas arrêter je le touche au travail ou à l’université le problème est qu’il m’assiège je reviens toujours à l'hôtel flottant à chaque fois que c’est possible je reviens toujours à l'hôtel flottant pour récupérer totalement mes forces à l'hôtel flottant qui est difficile à ignorer non pas comme le showboat qui est extrêmement sûr, même si au fond je veux que l’hôtel flottant s’éloigne à maintes reprises je vérifie à maintes reprises je vérifie le pétrolier d’hydrogène qui empire progressivement  naturellement je ne veux  ni ne donne la bienvenue au vaisseau-mère comme le clipper il est pollué et m’assiège souvent je fais de sérieux efforts pour le bloquer comme le vaisseau spatial qui est insensé et  irrationnel comme marcher le long de la planche d’un vaisseau pirate encore et toujours ce qui interfère toujours avec la vie quotidienne  le problème est que le vaisseau pirate est sale évitant les pirates ou les arrangeant jusqu'à ce qu’ils soient  ‘parfaits’ en disant  à haute voix leurs noms comme jack calicot ou Redlegs Greaves ou nettoyant le vaisseau pirate encore et encore jusqu'à ce qu'il soit propre comme l'incroyable hulk souvent pendant des heures ou des jours c’est le meilleur moyen d’ailleurs le vaisseau pirate n’est pas aussi bon que manger à la cafétéria d’un bateau de croisière sans protection essayant de ne pas penser au ketch ou au knarr essayant de ne pas penser au Koff ou  au koch surtout le koch en faisant le tour des toilettes  sur le navire océanographique en faisant de sérieux efforts pour éviter le pétrolier ravitailleur, bien que le pétrolier ravitailleur et le navire océanographique ne soient pas toujours liés  ils m’assiègent toujours en faisant des choses honteuses en empoisonnant toujours  la nourriture du navire de transport de troupes ce qui est difficile à ignorer, même si personne ne donne la bienvenue au vaisseau de  transport de troupes  se douchant avec les soldats et les embrassant  ou sautant devant eux  afin de leur faire mal, je crains d’être étiqueté en demandant de l’aide au navire frigorifique cela ne sert à rien pas même au rebut ce qui interfère avec la vie quotidienne je ne peux  même pas me débarrasser de mon pram à rames j’y reviens toujours  je le porte  d'un endroit à l’autre en haute mer où l'espace s’épuise avec le porte-avion sur son chemin en essayant de ne pas penser à lui, ni au cuirassier qui s’approche en envoyant  un message de texte au capitaine pour qu’il éteigne le moteur parce que je suis le capitaine du pram et je ne me dirige pas vers la terre ferme bien que le pétrolier d'hydrogène m’ait naturellement traversé j’ai fait un arrêt d'urgence pour brosser mes dents en suivant un mouvement de balayage circulaire d’abord mes dents supérieures après les inferieures  en portant  une attention particulière à la ligne d'eau et je brosse aussi ma langue pour rafraîchir l’haleine en fait, j’ai vraiment une bonne idée pour cela les dents de derrière c’est difficile à atteindre sont faciles à ignorer pas comme le destructeur  naturellement personne ne lui donne la bienvenue ni au vaisseau fantôme qui émet une  lumière fantomatique à la dérive vers le vrai horizon, le problème est qu’il m’assiège et qu'il n'y a pas de canots de sauvetage je reviens toujours les serrer bien fort et avec toutes mes mains les lavant encore et encore

 

 

JEFF HILSON (1966) Poète anglais associé à la British Poetry Revival des années 1980. Il est cofondateur, avec Sean Bonney et David Miller, de la série de lecture de poésie 'Crossing the Line' Actuellement, il enseigne l'écriture créative à l'Université de Roehampton. Il a publié A Grasses Primer (2000), Stretchers (2006), Bird Bird (2009), In The Assarts (2010) et Latanoprost Variations (2017). Il est l'éditeur de la célèbre anthologie de sonnets, The Reality Street Book of Sonnets (2008)

 

[Traduction : Dolors Català]

 

 

78

 

 

Stephen Watts   

 

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer