Mikel Etxaburu Osa

Mikel Etxaburu Osa | sèrieAlfa 72

Fotografia: Joan Navarro

Mikel Etxaburu Osa

Gure ametsak zirkulu txikiak dira

Araindi

Nuestros sueños son pequeños círculos

Al otro lado

Els nostres somnis són cercles petits

A l’altra banda

Os nossos sonhos são pequenos círculos

Ao outro lado

Nos rêves sont de petits cercles

De l'autre côté

gure

Gure ametsak zirkulu txikiak dira,

haurrek egiten dituzten

xaboi puxpuluen modukoak,

hauskor eta arinak,

putz egin eta desagertzen direnak.

Hatz puntarekin ukitu orduko

mila malkotan lehertzen diren

ametsak dira gureak,

xaboi puxpuluen modukoak,

izar eta airezkoak.

araindi

Araindi

Hemen basazkoa da denbora,

barakuiluen ibiliaren modukoa.

Hemen miopeak gara denok,

errepublika berririk

eraikitzeko asmorik gabe nabil,

ez naiz Robinson Crusoe,

burusoilegia naiz Ostiral izateko.

Hemen ez naiz erreboltaz oldartzen

gauero atea ixten didaten polizien kontra,

nahiago dut koldar jokatzen jarraitu,

nahiago dut begi bustiak eskuetan bildu eta

poltsan sartu didazun trikotarekin itsasoa sikatu,

barakuiluek paretak laztantzen dituzten bezala.

Hemen gatibatuta gauzkaten paretez haraindi

Jaurtitzen ditugu paperezko hegazkin zuriak,

mailuak dunbaka, betazal hertsietan lur-hartzeko.

Hemen gatibu gauzkaten sarrailen zuloetatik

arnas hartzen jarraitzeko.

Mikel Etxaburu Osa, Ondarroa, 1969. Euskal Filologian doktore, bi poema liburu argitaratu ditu Zu zara orain txoria (2011, Elkar ) eta Hodeiak zapatetan (2014, Susa). 2016an irabazi du Blas de Otero VIII. Poesia Lehiaketako sari nagusia Hirian zainetan. (Ereinek. 2016an argitaratuk duena).

nuestros

Nuestros sueños son pequeños círculos,

como las pompas de jabón

que soplan los niños;

frágiles y livianos.

Sueños que se alejan con el viento,

sueños que al tocarlos con los dedos

revientan en mil lágrimas,

como las pompas de jabón

que soplan los niños,

de estrellas y de aire

son nuestros sueños.

alotro

Al otro lado

Aquí el tiempo es de barro, como el caminar de los caracoles.

Aquí todos somos miopes.

Ando sin intención de construir nueva república.

No soy Robinson Crusoe

y soy demasiado calvo para ser Viernes.

Aquí no me acometo a la revuelta

contra los policías que me cierran la celda cada noche.

Prefiero seguir actuando cobardemente,

envolver los ojos húmedos en las manos

–igual que cuando los caracoles acarician las paredes grises–

y secar el mar con el jersey que me guardaste en la bolsa de hilo.

Aquí, al otro lado de las paredes que nos tienen cautivos,

lanzamos aviones blancos de papel

para que aterricen en tus cerrados párpados.

Para seguir respirando

por los agujeros de las cerraduras que nos mantienen olvidados.

Aquí el tiempo es de barro,

como los sueños de los caracoles.

Mikel Etxaburu Osa. Nació en Ondarroa (Bizkaia) en 1969. Doctor en Filología vasca, ha publicado dos libros de poesía Zu zara orain txoria (Ahora tú eres el pájaro), Elkar, 2011 y Hodeiak zapatetan (Nubes en los zapatos), Susa, 2014. En 2016 obtuvo el premio de poesía Blas de Otero en su VIII edición por Hirian zainetan (En la ciudad, en la venas).

[Traducción: Mikel Etxaburu Osa]

elsnostres

Els nostres somnis són cercles petits,

com les bombolles de sabó

que els infants bufen;

fràgils i lleugers.

Somnis que s’allunyen amb el vent,

somnis que, si els toques amb els dits,

esclaten en mil llàgrimes,

com les bombolles de sabó

que bufen els infants,

d’estels i d’aire

són fets els nostres somnis.

alaltra

A l’altra banda

Aquí el temps és de fang com el pas dels cargols.

Aquí tots som miops.

Camino sense intenció de construir cap nova república.

No sóc Robinson Crusoe

i sóc massa calb per ser Divendres.

Aquí no em llanço a la revolta

contra els policies que em tanquen la cel·la cada nit.

M’estimo més continuar actuant amb covardia,

embolcallar els ulls humits amb les mans

—com quan els cargols acaricien les parets grises—

i eixugar el mar amb el jersei que em vas guardar a la bossa de fil.

Aquí, a l’altra banda de les parets que ens mantenen captius,

llancem avions blancs de paper

perquè t’aterrin damunt les parpelles closes.

Per continuar respirant

pels forats dels panys que ens mantenen oblidats.

Aquí el temps és de fang

com els somnis dels cargols.

Mikel Etxaburu Osa va néixer a Ondarroa (Bizkaia) el 1969. Doctor en Filologia basca, ha publicat dos llibres de poesia: Zu zara orain txoria (Ara tu ets l’ocell), Elkar, 2011, i Hodeiak zapatetan (Núvols a les sabates), Susa, 2014. L’any 2016 va obtenir el premi de poesia Blas de Otero en la seva vuitena edició per Hirian zainetan (A la ciutat, a les venes).

[Traducció de l’eusquera: Pau Joan Hernàndez]

osnossos

Os nossos sonhos são pequenos círculos,

como as bolas de sabão

que as crianças sopram;

frágeis e leves.

Sonhos que se afastam com o vento,

sonhos que, se os tocas com os dedos,

rebentam em mil lágrimas,

como as bolas de sabão

que sopram as crianças,

de estrelas e de ar

estão feitos os nossos sonhos.

aooutro

Ao outro lado

Aqui o tempo é de barro, como o passo dos caracóis.

Aqui todos são míopes.

Caminho sem intenção de construir uma nova república.

Não sou Robinson Crusoé

e sou careca demais para ser Sexta-feira.

Aqui não me lanço à revolta

contra os policiais que me fecham a cela cada noite.

Prefiro continuar agindo com cobardia,

embrulhar os olhos húmidos com as mãos

–como quando os caracóis acariciam as paredes cinzentas–

e enxugar o mar com a camisola que me guardaste no saco em pano.

Aqui, do outro lado das paredes que nos mantêm cativos,

lançamos aviões brancos de papel

para que aterrem sobre as tuas pálpebras fechadas.

Para continuar a respirar

pelos buracos das fechaduras que nos mantêm esquecidos.

Aqui o tempo é de barro

como os sonhos dos caracóis.

Mikel Etxaburu Osa nasceu em Ondarroa (Biscaia) em 1969. Doutor em Filologia basca, publicou dois livros de poesia: Zu zara orain txoria (Agora tu és o pássaro), Elkar, 2011, e Hodeiak zapatetan (Nuvens nos sapatos), Susa, 2014. Em 2016 obteve o prêmio de poesia Blas de Otero na sua oitava edição por Hirian zainetan (Na cidade, nas veias).

[Tradução de Joan Navarro a partir da versão catalã de Pau Joan Hernàndez]

nos

Nos rêves sont de petits cercles,

comme les bulles de savon

que soufflent les enfants ;

fragiles et légers.

Des rêves qui s’éloignent avec le vent,

des rêves qui, quand on les touche du bout des doigts,

éclatent en mille larmes,

comme les bulles de savon

que soufflent les enfants,

nos rêves sont

d’étoiles et d’air.

delautre

De l'autre côté

Ici, le temps est d’argile, comme l’allure des escargots.

Ici, nous sommes tous myopes.

Je marche sans intention de construire une nouvelle république.

Je ne suis pas Robinson Crusoé

et je suis trop chauve pour être Vendredi.

Ici je ne me lance pas dans la révolte

contre les policiers qui ferment ma cellule chaque soir.

Je préfère continuer d’agir lâchement,

envelopper mes yeux humides dans mes mains

– comme lorsque les escargots caressent les murs gris –

et sécher la mer avec le tricot que tu m’as gardé dans le sac en fil.

Ici, de l'autre côté des murs qui nous tiennent captifs,

Nous lançons des avions blancs en papier

pour qu’ils atterrissent sur tes paupières closes.

Pour continuer de respirer

à travers les trous des serrures qui nous maintiennent dans l’oubli.

Ici, le temps est d’argile,

comme les rêves des escargots.

Mikel Etxaburu Osa. Il est né à Ondarroa (Bizkaia) en 1969. Docteur en Philologie Basque, il a publié deux recueils de poésie Zu zara orain txoria (Maintenant, tu es l'oiseau), Elkar, 2011 et Hodeiak zapatetan (Nuages sur les chaussures), Susa 2014. En 2016, il a remporté le prix de poésie Blas de Otero dans sa huitième édition pour Hirian zainetan (Dans la ville, dans les veines).

[Traduction : Dolors Català, à partir de la version espagnole de Mikel Etxaburu]

Tere Irastortza Garmendia ►