Ione Gorostarzu Etxebeste | sèrieAlfa 72
Fotografia:
Joan Navarro
Ione Gorostarzu
Etxebeste
1
Ezereza hutsa bada
hutsa arina bada
eta arina
erraza
ez dut ezer izan nahi
Eta bukaera
gelditzea bada
gelditzea atsedena
eta atsedena
atsegina
bukatu egin nahi dut
Eta joatea
agurtzea bada
agurtzea isiltzea
eta isiltzea
lasaitzea
joan egin nahi dut
Eta heriotza
loa bada
loa ametsa
ametsa askatasuna
hil egin nahi dut
Baina hiltzea
uztea bada
uztea baztertzea
eta baztertzea
mintzea
ez dut hil nahi
Eta joatea
hastea bada
eta hastea saiatzea
saiatzea nekatzea
ez dut joan nahi
Eta bukatzea
etsitzea bada
etsitzea galtzea
eta galtzea
umiltzea
ez dut bukatu nahi
Eta ezereza
gaua bada
eta gaua iluna
eta iluna
beltza
zerbait
izan nahi dut
2
Telebistaren aurrean
nago
pantailari so
pertsonaiak alde guztietan
bata bestearen atzetik
bata bestearen alboan
albotik
gainean
gainetik
hitzak
oihuak
barreak
negarrak
ukitzea debekaturik duten gorputzak
itxitako bihotzak
makillajeak ezabaturiko aurpegiak
hitzik heltzen ez zaien
belarriak
begi itsuak
maite ez nautenak
gorroto ez nautenak
Telebista pantaila
handi honetan
ez daukat mandorik
Eta bizitzea
beste gauza askoren
artean
bizitzea da betetzea
betetzea egunak, lanorduz
zitaz
pelikulaz
ametsez
eta betetzea armairua
bitxiz
bufandaz,
eskuz egindako galtzerdiz
orriak poesiaz
apalak liburuz
eta muxuz
zauriz
lagunez
irribarrez
marrubiz
argazkiz, bihotza
Baina bizitzea
bizitzea da, baita ere, hustea
hustu etxea
zakarrez
altzairu zaharrez
bisitaz
ilusioz
eta hustu kuadrilla
lagun ezabatuz
lagun eroriz
lagun etsaituz
hustu agenda
hustu barrena
ideiaz
ametsez
malkoz
izerdiz
Hustu eta bete
bete eta hustu
Ione Gorostarzu Etxebeste, Berastegin (Gipuzkoa) jaio zen 1984ko abuztuaren
27an. Historian Lizentziatua eta Magisteritzan
Diplomatua, irakaslea lanbidez. 2012an argitaratu zuen bere lehen poesia liburua, Des egiten (Elkar argitaletxea).
1
Si
la nada es el vacío
si
el vacío es ligero
y
si lo ligero es fácil
nada
quiero ser.
Y
si terminar es parar
Si
parar es descansar
Y
el descanso es agradable
quiero terminar.
Y
si marchar es despedirse
despedirse es silencio
y
el silencio es tranquilidad
marchar.
Y
si morir es dormir
dormir
es soñar
y
soñar es libertad
quiero morir
Pero si morir es abandonar
abandonar
es apartar
y
apartar es lastimar
no
quiero morir
Y
si marchar es empezar
empezar es intentar
e
intentar es fatigarse
no
quiero marchar
Y
si terminar es abandonar
abandonar
es perder
y
perder es rendirse
no
quiero terminar
Y
si la nada es la noche
la
noche es oscura
y
la oscuridad es negra
algo quiero ser
2
Estoy
frente al televisor
mirando la
pantalla
personajes por
doquier
uno
tras otro
uno
junto a otro
al lado
encima
por encima
palabras
gritos
risas
lloros
cuerpos que
tengo prohibido tocar
corazones
cerrados
caras
eliminadas por el maquillaje
orejas
a las que no llegan las palabras
ciegos ojos
que no me
aman
que
no me odian
En esta
pantalla tan grande
yo
no tengo mando
3
Y vivir
entre otras
muchas cosas
vivir es
llenar
llenar los
días de horas de trabajo
de citas
de
películas
de sueños
y llenar
el armario
de joyas
de
bufandas
de calcetines tejidos a mano
las hojas,
de poemas
las
baldas, de libros
y de
besos
de
heridas
de amigos
de
sonrisas
de fresas
de fotos, el corazón
Pero
vivir
vivir
es también vaciar
vaciar el
hogar
de
basura
de viejos muebles
de visitas
de ilusiones
y vaciar
el grupo de amigos
de amigos
eliminados
de
amigos caídos
de amigos enemistados
vaciar la
agenda
vaciar el
interior
de
ideas
de
sueños
de
lágrimas
de
sudores
Llenar y
vaciar
vaciar y
llenar
Ione Gorostarzu Etxebeste.
Nació en Berastegui (Guipuzcoa)
el 27 de agosto de 1984. Es Licenciada en Historia y Diplomada en Magisterio.
Trabaja en la enseñanza. En 2012 publicó su primer libro de poesía, Des egiten (Des-haciendo).
[Traducción: Ione
Gorostarzu Etxebeste]
1
Si el no-res és buit
si
el buit és lleuger
i el lleuger, fàcil
no
vull ser res
I si el final és aturar-se
aturar-se,
descans
i el descans, goig
vull
acabar
I si marxar és dir adéu
dir
adéu, callar
i callar, calmar-se
vull
marxar
I si la mort és son
el
son, somni
i el somni, llibertat
vull
morir
Però si morir és abandonar
abandonar,
apartar-se
i apartar-se, fer mal
no
vull morir
I si marxar és començar
i
començar, esforçar-se
i esforçar-se, cansar-se
no
vull marxar
I si acabar és resignar-se
resignar-se,
perdre
i perdre, humiliar-se
no
vull acabar
I si el no-res és la nit
i
la nit, foscor
i la foscor, negror
vull ser
alguna cosa
2
Sóc davant del televisor
fitant la pantalla
personatges a tot arreu
un
darrere l'altre
un
al costat de l'altre
mots
xiscles
rialles
plors
des del costat
a
sobre
des
de dalt
cossos que no podem tocar
cors
closos
cares esborrades pel maquillatge
orelles
on no arriben els mots
ulls
cecs
que no m'estimen
que
no m'odien
En aquesta gran pantalla de
televisió
no
tinc comandament
3
I viure,
entre
moltes altres coses,
viure és omplir
omplir els dies, d'hores de feina
de
cites
de
pel·lícules
de
somnis
i omplir l'armari,
de
joies
de
bufandes
de
mitjons fets a mà
els fulls, de poesia
els
prestatges, de llibres
i
el cor, de besades
ferides
amics
somriures
maduixes
fotografies.
Però viure
és
viure, també buidar
buidar casa
d'escombraries
de
mobles vells
de
visites
d'il·lusions
i buidar la colla
d'amics
esborrats
d'amics
caiguts
d'amics
enemistats
buidar l'agenda
buidar els
budells
d'idees
de somnis
de
llàgrimes
de suor
Buidar i omplir
omplir i buidar
Ione Gorostarzu
Etxebeste va néixer a Berastegi
(Guipúscoa) el 27 d'agost de 1984. Llicenciada en història i diplomada en
magisteri, treballa de professora. L'any 2012 va publicar el seu primer
poemari, Des egiten [Des fent] (Elkar).
[Traducció de l’eusquera: Daniel Escribano]
1
Se o
nada é vazio
se o vazio é leve
e o
leve, fácil
nada
quero ser.
E se
o final é parar
parar,
repouso
e o
repouso, gozo
quero
acabar.
E se
partir é dizer adeus
dizer
adeus, calar
e
calar, acalmar
quero
partir.
E se
a morte é sono
o
sono, sonho
e o
sonho, liberdade
quero
morrer
Mas
se morrer é abandonar
abandonar,
afastar-se
e
afastar-se, magoar
não
quero morrer
E se
partir é começar
e
começar, esforçar-se
e
esforçar-se, cansar-se
não
quero partir
E se
acabar é resignar-se
resignar-se,
perder
e
perder, humilhar-se
não
quero acabar
E se
o nada é a noite
e
a noite, escuridão
e a
escuridão, negrura
quero
ser alguma coisa
2
Estou
em frente ao televisor
a
olhar o ecrã
personagens por toda a parte
um
atrás do outro
um
ao lado do outro
palavras
gritos
risadas
choros
pelo lado
de
cima
desde acima
corpos que
não podemos tocar
corações
fechados
faces
apagadas pela maquilhagem
orelhas
onde não chegam as palavras
olhos cegos
que não
me amam
que
não me odeiam
Neste
grande ecrã de televisão
não
tenho comando
3
E
viver,
entre muitas
outras coisas,
viver é
encher
encher os
dias, de horas de trabalho
de encontros
de
filmes
de sonhos
e
encher o armário
de joias
de
cachecóis
de peúgas feitas à mão
as
folhas, de poesia
as estantes,
de livros
e o
coração, de beijos
feridas
amigos
sorrisos
morangos
fotografias.
Mas
viver
é viver,
também esvaziar
esvaziar a casa
de lixo
de
móveis velhos
de
visitas
de
ilusões
e
esvaziar o grupo
de amigos
afastados
de
amigos caídos
de amigos malquistos
esvaziar a agenda
esvaziar as
entranhas
de
ideias
de
sonhos
de
lágrimas
de
suor
Esvaziar
e encher
encher e
esvaziar
Ione Gorostarzu Etxebeste nasceu em Berastegui (Guipuzcoa)
a 27 de agosto de 1984. É Licenciada em História e Diplomada em Magistério. Em
2012 publicou o seu primeiro livro de poesia, Des egiten
(Des-fazendo).
[Tradução de Joan
Navarro a partir da versão catalã de Daniel Escribano]
1
Si le néant est vide
si le vide est léger
et si le léger, facile
je ne veux être rien
Et si la fin est
s’arrêter
s’arrêter, le repos
Et le repos,
la joie
je veux finir.
Et si partir est dire adieu
dire adieu, se taire
et se taire, se calmer
je veux partir.
Et si la mort est sommeil
le sommeil, rêve
et le rêve, liberté
je veux mourir
Mais si mourir est abandonner
abandonner, s’éloigner
et s’éloigner, faire du mal
je ne veux pas mourir
Et si partir est commencer
commencer, s’efforcer
et s’efforcer, se fatiguer
je ne veux pas partir
Et si terminer est se résigner
se résigner, perdre
et perdre, s’humilier
je ne veux pas terminer
et si le néant est la nuit
la nuit, obscurité
et l’obscurité, noirceur
je
veux être quelque chose
2
Je suis devant le téléviseur
je regarde l’écran
des personnages partout
l’un derrière l’autre
l’un à côté de l’autre
des mots
des cris
des rires
des pleurs
à côté
au-dessus
par-dessus
des corps qu’on ne peut
pas toucher
des cœurs clos
des visages effacés par le
maquillage
des oreilles auxquelles n’arrivent pas les mots
des yeux aveugles
qui ne m’aiment pas
qui ne me haïssent pas
Sur ce si grand écran
je ne
suis pas aux commandes
3
Et vivre
entre autres
vivre c’est remplir
remplir les journées, d’heures de travail
de rendez-vous
de films
de rêves
et remplir l’armoire
de bijoux
d’écharpes
de chaussettes tissées à la main
les feuilles, de poésie
les étagères, de livres
et le cœur, de baisers
de blessures
d’amis
de sourires
de fraises
de photographies,
Mais vivre
vivre
c’est aussi vider
vider la maison
d’ordures
de vieux meubles
de visites
d’illusions
et vider la bande
d’amis éliminés
d’amis tombés
d’amis brouillés
vider l’agenda
vider
les tripes
d’idées
de rêves
de larmes
de sueur
Remplir et vider
vider et remplir
Ione Gorostarzu Etxebeste. Elle est née à Berastegui (Guipuscoa) le 27 août
1984. Elle a un diplôme professionnel de professeur des écoles et une licence
en histoire. Elle travaille dans l’enseignement. En 2012, elle a publié son
premier recueil de poésie, Des egiten.
[Traduction : Dolors
Català, à partir de la version espagnole de Ione Gorostarzu]
| a | entrada
| Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer