DA

Luiza Mitu | sèrieAlfa 69

 

Foto: Joan Navarro

 

 

Luiza Mitu

 

îi visase pe cei doi.

venisem să învăţ cele 44 de lecţii despre gravitaţie

 

 

havia somiat en els dos.

havia vingut a aprendre les 44 lliçons sobre la gravitació

 

había soñado en los dos

había venido a aprender las 44 lecciones sobre la gravitación

 

tinha sonhado com os dois.

tinha vindo aprender as 44 lições sobre a gravitação

 

elle avait rêvé des deux

j’étais venue apprendre les 44 leçons sur la gravitation

 

 

 

 

visase

îi visase pe cei doi.

într-o noapte viitoare.

se împăcase în vis cu iubita amantului ei.

amantul ei era un trup imaginat.

pictorii desenau pe oglinzi trupurile lor goale.

spargerea trupurilor întârziase plata fusului orar.

în acelaşi moment în care cei doi intraseră pe uşă trupurile lor se spărgeau în oglinzile pictorilor.

transformarea se făcuse într-un spaţiu închiriat, locuit de un bărbat care-şi pierduse

fluturii. de fiecare dată când întâlnea o femei

căuta în pielea ei fluturii pierduţi. dar uneori pielea răspândea mirosul de carne de femei

trezită după o noapte de sex. şi atunci bărbatul uita ca atinsese pielea în care fluturii se năşteau a doua zi.

bărbatul era frumos acoperit în frigul împrumutat.

 

venisem

venisem să învăţ cele 44 de lecţii despre gravitaţie

în atelierul pictorului

Melancolia rula pe pereţi, iar obiectele îşi transferau imaginea în sunetul casei.

I se spunea Zakir,

cel care obişnuieşte să se ascundă în fântâni.

 

Zakir primeşte în fiecare zi scrisori pe care nu le deschide

aproape Niciodată, îmi spune că

aşa nu se vor schimba sunetele cosmice.

 

Luiza Mitu (n. 31 decembrie 1984, Râmnicu Vâlcea) este doctor în studii transdisciplinare cu o teză intitulată Eugène Ionesco şi logica contradictoriului. O abordare transdisciplinară a dramaturgiei ionesciene în cadrul Facultăţii de Studii Europene Babeş-Bolyai din Cluj-Napoca, sub îndrumarea acad. prof. univ. dr. Basarab Nicolescu. Luiza Mitu a absolvit Facultatea de Litere şi Arte, Universitatea Lucian Blaga din Sibiu (2008) şi masterul Literatură română în context European, facultatea de Litere, Universitatea din Craiova (2010). Este redactor asociat la revista de cultură Mozaicul şi redactor la e-revista EgoPhobia. Ca bursieră POSDRU a satisfăcut un stadiu de cercetare de 3 luni de zile la Paris, Université Paris-Est Créteil (UPEC), sub conducerea lui Sylvie Jouanny şi alte 3 luni la Université Toulouse Le Mirail II, sub coordonarea lui Monique Martinez. În prezent este referent la Casa de Cultură Traian Demetrescu din Craiova.

 

 

69

 

haviasomiat

havia somiat en els dos.

una nit futura.

havia fet les paus en somnis amb l’estimada del seu amant.

l’amant era un cos imaginat.

els pintors dibuixaven als miralls els seus cossos nus.

el trencament dels cossos havia endarrerit el pagament del fus horari.

al mateix moment en què els dos entraven per la porta els seus cossos es van trencar als miralls dels pintors.

la transformació s’havia esdevingut en un espai llogat, habitat per un home que havia perdut

les papallones. cada vegada que es trobava amb una dona

buscava a la pell d’ella les papallones perdudes. però de vegades la pell escampava l’olor de carn de dona

desvetllada després d’una nit de sexe. i llavors l’home oblidava que havia tocat la pell on les papallones naixien l’endemà.

l’home estava bellament cobert en el fred prestat.

 

havia

havia vingut a aprendre les 44 lliçons sobre la gravitació

al taller del pintor

la Malenconia es projectava a les parets, i els objectes transferien la seva imatge en el so de la casa.

Li deien Zakir,

aquell que acostuma a amagar-se a les fonts.

 

Zakir rep cada dia cartes que no obre

gairebé Mai, em diu que

així no canviaran els sons còsmics.

 

Luiza Mitu (Râmnicu Vâlcea, 31 de desembre de 1984). Doctora en estudis interdisciplinaris amb la tesi Eugène Ionesco i la lògica de la contradicció. Un enfocament interdisciplinari del teatre de Ionescu dirigida pel professor Basarab Nicolescu i llegida a la Facultat d’Estudis Europeus Babeş-Bolyai de Cluj-Napoca. Llicenciada per la Facultat de Lletres i Art de la Universitat Lucian Blaga de Sibiu (2008), va cursar el màster en literatura romanesa en el context europeu a la Facultat de Lletres de la Universitat de Craiova (2010). És redactora associada de la revista de cultural Mozaicul i de l’e-revista EgoPhobia. Com a becària POSDRU ha fet dues estades d’investigació de tres mesos cadascuna: la primera, a la Université Paris-Est Créteil (UPEC) sota la direcció de Sylvie Jouanny i la segona, a la Université Toulouse Le Mirail II, sota la direcció de Monique Martinez. Actualment, fa de tècnica a la Casa de Cultura Traian Demetrescu de Craiova.

 

[Traducció del romanès: Corina Oproae i Xavier Montoliu Pauli]

 

 

69

 

habia

había soñado con los dos.

en una noche futura.

se había reconciliado en sueños con la querida de su amante.

su amante era un cuerpo imaginado.

los pintores dibujaban en los espejos sus cuerpos desnudos.

la ruptura de los cuerpos había aplazado el pago del fuso horario.

en el mismo instante en que los dos entraron por la puerta sus cuerpos se rompieron en los espejos de los pintores.

la transformación había tenido lugar en un espacio alquilado, habitado por un hombre que había perdido

sus mariposas. cada vez que se encontraba con una mujer

buscaba en su piel las mariposas perdidas. pero a veces la piel desprendía olor a carne de mujer

despierta después de una noche de sexo. y entonces el hombre olvidaba que había tocado la piel donde las mariposas nacían al día siguiente.

el hombre estaba bellamente cubierto por el frío prestado.

 

habiavenido

había venido a aprender las 44 lecciones sobre la gravitación

en el taller del pintor

la Melancolía se proyectaba en las paredes, y los objetos transferían su imagen en el sonido de la casa.

Le llamaban Zakir,

el que suele esconderse en las fuentes.

 

Zakir recibe cada día cartas que no abre

casi Nunca, me dice que

así no cambiarán los sonidos cósmicos.

 

 

Luiza Mitu (Râmnicu Vâlcea, 31 de diciembre de 1984). Doctora en estudios interdisciplinarios con la tesis Eugène Ionesco y la lógica de la contradicción. Un enfoque interdisciplinario del teatro de Ionescu dirigida por el profesor Basarab Nicolescu y leída en la Facultad de Estudios Europeos Babeş-Bolyai de Cluj-Napoca. Licenciada por la Facultad de Letras y Arte de la Universidad Lucian Blaga de Sibiu (2008), cursó el máster en literatura rumana en el contexto europeo en la Facultad de Letras de la Universidad de Craiova (2010). Es redactora asociada de la revista de cultura Mozaicul y de la e-revista EgoPhobia. Como becaria POSDRU ha efectuado dos estancias de investigación de tres meses cada una: la primera en París, en la Université Paris-Est Créteil (UPEC), bajo la dirección de Sylvie Jouanny y la segunda, en la Université Toulouse Le Mirail II, bajo la dirección de Monique Martinez. Actualmente, forma parte del equipo técnico de la Casa de Cultura Traian Demetrescu de Craiova.

 

[Traducción del rumano: Corina Oproae y Xavier Montoliu Pauli]

 

 

69

 

tinhasonhado

tinha sonhado com os dois.

uma noite futura.

tinha feito as pazes em sonhos com a querida do seu amante.

o seu amante era um corpo imaginado.

os pintores desenhavam  nos espelhos os seus corpos nus.

a ruptura dos corpos tinha atrasado o pagamento do fuso horário.

ao mesmo tempo que os dois entravam pela porta os seus corpos romperam-se nos espelhos dos pintores.

a transformação ocorreu num espaço alugado, habitado por um homem que perdeu

as borboletas. todas as vezes que se encontrava com uma mulher

procurava na pele dela as borboletas perdidas. mas às vezes a pele exalava o cheiro de carne de mulher

desperta depois duma noite de sexo. e então o homem esquecia que tinha tocado a pele onde as borboletas nasciam no dia seguinte.

o homem estava belamente coberto pelo frio emprestado.

 

tinhavindo

tinha vindo aprender as 44 lições sobre a gravitação

no atelier do pintor

a Melancolia projetava-se nas paredes, e os objetos transferiam a sua imagem no som da casa.

Chamavam-lhe Zakir,

aquele que costuma esconder-se nas fontes.

 

Zakir recebe cada dia cartas que não abre

quase Nunca, diz-me que

assim não mudarão os sons cósmicos.

 

Luiza Mitu (Râmnicu Vâlcea, 31 de dezembro de 1984). Doutora em estudos interdisciplinares com a tese Eugène Ionesco e a lógica da contradição. Uma  focalização interdisciplinar do teatro de Ionescu dirigida pelo professor Basarab Nicolescu e apresentada na Faculdade de Estúdios Europeus Babeş-Bolyai de Cluj-Napoca. Licenciada pela Faculdade de Letras e Arte da Universidade Lucian Blaga de Sibiu (2008), frequentou o máster em literatura romena no contexto europeu na Faculdade de Letras da Universidade de Craiova (2010). É redatora associada da revista de cultura Mozaicul e da e-revista EgoPhobia. Como bolsista POSDRU fez duas estadas de investigação de três meses cada uma: a primeira, na Université Paris-Est Créteil (UPEC) sob a direção de Sylvie Jouanny e a segunda, na Université Toulouse Le Mirail II, sob a direção de Monique Martinez. Atualmente forma parte da equipa técnica da Casa de Cultura Traian Demetrescu de Craiova.

 

[Tradução de Joan Navarro a partir da versão catalã de Corina Oproae i Xavier Montoliu Pauli]

 

 

69

 

elle

elle avait rêvé des deux

une nuit future.

elle s’était réconciliée en rêve avec la maîtresse de son amant.

l’amant était un corps imaginé.

les peintres dessinaient dans les miroirs leurs corps nus.

la brisure des corps avait reporté le paiement du fuseau horaire.

au même moment où les deux entraient par la porte leurs corps se sont brisés dans les miroirs des peintres.

la transformation avait eu lieu dans un espace loué, habité par un homme qui avait perdu

les papillons. chaque fois qu’il rencontrait une femme

il cherchait dans sa peau les papillons perdus, mais parfois la peau dégageait  une odeur de chair de femme

éveillée après une nuit de sexe, et alors l’homme oubliait qu’il avait touché la peau là où les papillons naissaient le lendemain.

l’homme était bellement couvert par  le froid prêté.

 

jetais

j’étais venue apprendre les 44 leçons sur la gravitation

dans l’atelier du peintre

la Mélancolie se projetait sur les murs, et les objets transféraient leur image dans le son de la maison.

On l’appelait Zakir,

celui qui a l’habitude de se cacher dans les fontaines.

 

Zakir reçoit chaque jour des lettres qu’il n’ouvre

presque Jamais, il me dit que,

ainsi, les sons cosmiques ne changeront pas.

 

 

[Traduction : Dolors Català, à partir de la version catalane de Corina Oproae et Xavier Montoliu Pauli]

 

 

69

 

 

Tiberiu Neacşu

 

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer