Pier Paolo Pasolini |
sèrieAlfa 68
Dibuix:
Gaspar Jaén i Urban
Ascesa dalle viscere del cielo
la luna mi ferisce con la muta
luce; ma se muto viene il rimprovero
dal cielo, il grillo riattizzato
da questa notte sordamente nuova
tra l’erbe dell’Aniene, coi suoi brevi
rantoli sa comunicare, solo,
con un cuore istupidito dal suo essere.
Π
Pujada des
de les vísceres del cel
la lluna
em fereix amb la muda
llum; però si mut arriba el retret
del cel,
el grill atiat de nou
per aquesta nit sordament nova
entre les herbes de l’Aniene, amb les seves breus
raneres
sap comunicar-se, sol,
amb un
cor atordit pel seu ésser.
|
Traducció: Joan Navarro
Π
Subida desde las vísceras del cielo
la luna me hiere con la muda
luz; pero si mudo llega el
reproche
del cielo, el grillo atizado de nuevo
por esta esta noche
sordamente nueva
entre las hierbas del Aniene, con sus breves
estertores sabe comunicarse, solo,
con un corazón aturdido por su ser.
| Traducción: Joan Navarro
Π
Ascendida das
entranhas do céu
a lua
me fere com a muda
luz; mas
se muda vem a reprimenda
do céu,
o grilo atiçado
desta
noite surdamente nova
entre as
relvas do Aniene, com seus breves
estertores sabe
comunicar-se, só,
com um
coração atordoado em seu ser.
| Tradução: Márcia Huber
Π
Hissée depuis les viscères du ciel
la lune me blesse avec sa muette
lumière ; mais si muet arrive le
reproche
du ciel, le grillon attisé de nouveau
par cette nuit sourdement nouvelle
entre les herbes de l’Aniene, avec
ses brefs
râles sait communiquer, seul,
avec un cœur étourdi
par son être.
| Traduction: Dolors Català
| a | entrada
| Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer