DA

Pier Paolo Pasolini | sèrieAlfa 68

 

 

Dibuix: Gaspar Jaén i Urban

 

 

I

Ascesa dalle viscere del cielo

la luna mi ferisce con la muta

luce; ma se muto viene il rimprovero

dal cielo, il grillo riattizzato

da questa notte sordamente nuova

tra l’erbe dell’Aniene, coi suoi brevi

rantoli sa comunicare, solo,

con un cuore istupidito dal suo essere.

 

 

Π

 

 

Pujada des de les vísceres del cel

la lluna em fereix amb la muda

llum; però si mut arriba el retret

del cel, el grill atiat de nou

per aquesta nit sordament nova

entre les herbes de l’Aniene, amb les seves breus

raneres sap comunicar-se, sol,

amb un cor atordit pel seu ésser.

 

| Traducció: Joan Navarro

 

 

Π

 

R

Subida desde las vísceras del cielo

la luna me hiere con la muda

luz; pero si mudo llega el reproche

del cielo, el grillo atizado de nuevo

por esta esta noche sordamente nueva

entre las hierbas del Aniene, con sus breves

estertores sabe comunicarse, solo,

con un corazón aturdido por su ser.

 

| Traducción: Joan Navarro

 

 

Π

 

 

Ascendida das entranhas do céu

a lua me fere com a muda

luz; mas se muda vem a reprimenda

do céu, o grilo atiçado

desta noite surdamente nova

entre as relvas do Aniene, com seus breves

estertores sabe comunicar-se, só,

com um coração atordoado em seu ser.

 

| Tradução: Márcia Huber

 

 

Π

 

 

Hissée depuis les viscères du ciel

la lune me blesse avec sa muette

lumière ; mais si muet arrive le reproche

du ciel, le grillon attisé de nouveau

par cette nuit sourdement nouvelle

entre les herbes de l’Aniene, avec ses brefs

râles sait communiquer, seul,

avec un cœur  étourdi par son être.

 

| Traduction: Dolors Català

 

 

 

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer