M

Tarso de Melo ǀ sèrieAlfa 63

 

Foto: Joan Navarro

 

 

Tarso de Melo

 

 

Escritas

 

Escrits

Escritos

Écrits

 

 

 

 

fachada

 

Escritas

          

 

você sabe, entre as flores

não há qualquer tormento

não há dor, não há perda

não há muito o que temer

espinhosó espinho

uma pétala a mais, outra a menos

e tudo segue assim, jardim

engolindo a si mesmo

nem a flor outra, esta que

desce agora à terra, ponto final

na frase alheia, é mais           

que uma espécie de dor

a cobrir-se de pedra

e esquecimento

 

 

Tarso de Melo (Santo André, SP, 1976). O poema aqui publicado é de seu livro mais recente, Caderno inquieto (2012).

 

 

P

 

cond

 

Escrits

 

 

saps, entre les flors

no hi ha un suplici qualsevol

no hi ha dolor, no hi ha pèrdua

no hi ha molt a témer

espina és només espina

un pètal de més, un altre de menys

i tot segueix igual, jardí

engolint-se a si mateix

ni l’altra flor, aquesta que

baixa ara a terra, punt final

en la frase aliena, és més

que una espècie de dolor

cobrint-se de pedra

i oblit

 

 

Tarso de Melo (Santo André, SP, 1976). El poema ací pertany al seu darrer llibre, Caderno inquieto (2012).

 

| Traducció: Joan Navarro

 

 

P

 

facha

 

Escritos

          

 

sabes, entre las flores

no hay un suplicio cualquiera

no hay dolor, no hay pérdida

no hay mucho a lo que temer

espina es sólo espina

un pétalo de más, otro de menos

y todo sigue igual, jardín

engulléndose a sí mismo

ni la otra flor, ésta que

baja ahora a la tierra, punto final

en la frase ajena, es más

que una especie de dolor

cubriéndose de piedra

y olvido

 

 

Tarso de Melo (Santo André, SP, 1976). El poema aquí publicado pertenece a su último libro, Caderno inquieto (2012).

 

| Traducción: Joan Navarro

 

 

P

 

ecrits

 

Écrits

 

 

Tu sais, entre les fleurs

il n’y a pas n’importe quel supplice

il n’y a pas de douleur, il n’y a pas de perte

il n’y a pas beaucoup à craindre

épine ce n’est qu’une épine

un pétale de plus, un de moins

et tout reste pareil, un jardin

s’engloutissant lui-même

ni l’autre fleur, celle qui

descend maintenant à terre, point final

dans la phrase d’autrui, c’est plus

qu’une sorte de douleur

se couvrant de pierre

et d’oubli

 

 

Tarso de Melo (Santo André, SP, 1976). Le poème publié ici appartient à son dernier livre Caderno inquieto (2012).

 

| Traduction : Dolors Català

 

 

P

 

      

Ana Rüsche

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |