M

Annita Costa Malufe ǀ sèrieAlfa 63

 

Foto: Joan Navarro

 

 

Annita Costa Malufe

 

 

você é muito pequena

 

ets molt petita

eres muy pequeña

tu es très petite regarde  

 

 

 

 

você

 

você é muito pequena veja as

suas mãos o comprimento dos dedos

a finura das pernas caminhamos

juntas eu tento te alcançar depois

seus pés estavam frios você

talvez estivesse toda fria envolta

naquele lençol quando faz muito

frio eu me troco embaixo das

cobertas enquanto você traz o

café na bandeja de plástico o leite

ainda morno a persiana fechada

mais de dois anos ou apenas

semanas arrastar os chinelos ela

entrava no quarto a cada meia hora

não gosto de mandá-la embora não faça

isto eu preciso ter a minha vida me

deixe você tem a sua não tem acho

que você nem se lembra é só

arrancar a página do caderno de

notas mais um fato esquecido sei que

mais fatos esquecidos do que

lembrados é por isto que anoto

tudo é por isto que eu vim é por isto

mesmo que eu não venho mais

a cada meia hora a cada meia

hora também é demais tenha dó

o caminho de carro será que você

se lembra era aqui que você

morava as madrugadas na tv da sala

os dois banheiros um de frente para

o outro o hall do telefone os tijolos

aparentes claro eu me lembro são

apenas imagens que passam pela

janela do carro enquanto o

caminhão encostava já me mudei

tantas vezes você sabe que

cada dia acordo em um lugar diferente

 

(Fragmento da sequência inédita um caderno para coisas práticas)

 

 

Annita Costa Malufe (São Paulo, 1975) é autora dos livros de poemas Fundos para dias de chuva (2004), Nesta cidade e abaixo de teus olhos (2007), Como se caísse devagar (2008) e Quando não estou por perto (2012).

 

 

P

 

ets

 

ets molt petita mira les

teues mans la longitud dels dits

la finor de les cames caminem

juntes intente atrapar-te després

els teus peus estaven freds tu

potser estiguesses tota freda embolicada

en aquell llençol quan fa molt de

fred em canvie a sota de

les flassades mentre portes el

cafè en la safata de plàstic la llet

encara tèbia la persiana tancada

més de dos anys o només

setmanes arrossegar les xancles ella

entrava a la habitació cada mitja hora

no m’agrada fer-la afora no faces

això necessite tenir la meua vida

deixa’m tu tens la teua no la tens crec

que ni te’n recordes és sols

arrancar la pàgina del quadern de

notes un fet oblidat més sé que

hi ha més fets oblidats que

recordats és per això que ho anote

tot és per això que vaig venir és per això

mateix que no vinc més

cada mitja hora cada mitja

hora també és massa tin compassió

el camí en cotxe serà el que tu

te’n recordes era ací que tu

vivies les matinades en la tv de la sala

les dues cambres de bany una enfront de

l’altra el hall del telèfon els maons

cara vista clar me’n recorde són

només imatges que passen per la

finestra del cotxe mentre el

camió s’arrimava ja m’he mudat

tantes vegades saps que

cada dia desperte en un lloc diferent

 

(Fragment de la seqüència inèdita um caderno para coisas práticas)

 

 

Annita Costa Malufe (São Paulo, 1975) és autora dels llibres de poemes Fundos para dias de chuva (2004), Nesta cidade e abaixo de teus olhos (2007), Como se caísse devagar (2008) i Quando não estou por perto (2012).

 

| Traducció: Joan Navarro

 

 

P

 

 

eres muy pequeña mira tus

manos la longitud de los dedos

la delicadeza de las piernas caminamos

juntas yo intento alcanzarte después

tus pies estaban fríos tu

quizás estuvieses toda fría envuelta

en aquella sábana cuando hace mucho

frío me cambio bajo las

mantas mientras traes el

café en la bandeja de plástico la leche

aún tibia la persiana cerrada

más de dos años o sólo

semanas arrastrar las chanclas ella

entraba en el cuarto cada media hora

no me gusta mandarla fuera no hagas

esto necesito tener mi vida

déjame tú tienes la tuya no la tienes creo

que ni te acuerdas es solamente

arrancar la página del cuaderno de

notas un hecho olvidado más sé que

hay más hechos olvidados que

recordados es por eso que lo anoto

todo es por eso que vine es por eso

mismo que no vengo más

cada media hora cada media

hora también es demasiado ten compasión

el camino en coche será el que tu

te acuerdas era aquí que tu

vivías las madrugadas en la tv de la sala

los dos cuartos de baño uno enfrente del

otro el hall del teléfono los ladrillos

cara vista claro me acuerdo son

sólo imágenes que pasan por la

ventana del coche mientras el

camión se arrimaba ya me mudé

tantas veces sabes que

cada día despierto en un lugar diferente

 

(Fragmento de la secuencia inédita um caderno para coisas práticas)

 

 

Annita Costa Malufe (São Paulo, 1975) es autora de los poemarios Fundos para dias de chuva (2004), Nesta cidade e abaixo de teus olhos (2007), Como se caísse devagar (2008) y Quando não estou por perto (2012).

 

| Traducción: Joan Navarro

 

 

P

 

tues

 

tu es très petite regarde tes

mains la longueur de tes doigts

la finesse de tes jambes nous marchons

ensemble j’essaie de t’attraper après

tes pieds étaient froids peut-être

étais-tu toute froide enveloppée

dans ce drap quand il fait très

froid je me change sous les

couvertures pendant que tu portes le

café sur un plateau en plastique le lait

encore tiède la persienne fermée

plus de deux ans ou seulement

des semaines  traîner les tongs  elle

entrait dans la chambre toutes les demi-heures

je n’aime pas la mettre dehors ne fais pas

ceci j’ai besoin d’avoir ma vie

laisse-moi tu as la tienne n’est-ce pas je crois

que tu ne t’en souviens même plus c’est seulement

arracher la page du cahier de

notes mais un fait oublié je sais

qu’il y a plus de faits  oubliés que

rappelés et c’est pour cela que je prends note

de tout c’est pour cela que je suis venue

et c’est précisément pour cela  que je ne viens plus

toutes les demi-heures toutes les demi-heures

c’est trop aussi aie pitié

le trajet  en voiture sera celui dont  tu

te souviennes c’était ici que tu vivais

l’aube  devant  la télé du salon

les deux salles de bains l’une en face de

l’autre le hall du téléphone les briques

apparentes bien sûr je m’en souviens ce ne

sont que des images qui passent par la

fenêtre de la voiture pendant que le

camion se rangeait  j’ai déménagé

tant de fois tu sais que

chaque jour je me réveille dans un lieu différent

 

(Fragment de la séquence inédite um caderno para coisas práticas)

 

 

Annita Costa Malufe (São Paulo, 1975) est auteure des recueils de poèmes Fundos para dias de chuva (2004), Nesta cidade e abaixo de teus olhos (2007), Como se caísse devagar (2008) et Quando não estou por perto (2012).

| Traduction : Dolors Català

 

 

P

                            

 

Francesca Cricelli

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |