Анатоль
Сыс
ǀ Anatol Sys ǀ sèrieAlfa
61
Foto:
Joan Navarro
Анатоль Сыс ǀ Anatol Sys
Поле
поле ў німбах
сланечнікаў
сланечнікаў
El camp el camp amb
aurèoles de gira-sols de gira-sols
Per protegir
del fred la seva estimada
El campo campo con aureolas de
girasoles girasoles
Para proteger a su amada del frío
O campo o campo com auréolas de girassóis de
girassóis
Para proteger a sua namorada do frio
Les champs les champs avec des nimbes de tournesols
de tournesols
Pour protéger sa bien-aimée du froid
Поле
поле ў німбах
сланечнікаў
сланечнікаў
жоўты
жоўты вецер
пчолаў
лашчыць
лашчыць
страшна
страшна
страшна вее
вее вее
жоўтым
жоўтым
жоўтым
ветрам
ветрам
ветрам
ходзіць
ходзіць
ходзіць
полем
вечнасць
вечнасць
пчолы пчолы
пчолы
джаляць маці
маці ў
вочы вочы
вочы
па шчaках
сцякаюць
слёзы слёзы
слёзы
слёзы
слёзы слёзы
слёзы слёзы
слёзы слёзы
слёзы
слёзы
Каб
сагрэць
каханую,
пілігрым
спаліў свой
посах,
які
толькі адзін
ведаў
дарогу да роднага
краю,
вандроўны
музыка —
скрыпку,
якая
помніла яшчэ
прадзедавыя
песні,
рыбак
— вёслы
на
пустэльным
востраве,
якія
не раз
ратавалі яго
ў
самыя
жорсткія
штормы.
Ці
змагу я
спаліць свае
вершы,
каб
агнём іх
сагрэць
дарагога
мне чалавека?
[Шніп, Віктар (ed.) (2008) Незабыўныя галасы.
Я хацеў вам сказаць...,
Мінск: Мастацкая
літаратура]
Анатоль
Сыс (1959 г., Гарошкаў
– 2005г., Мінск) –
паэт. Творчая
біяграфія
Анатоля Сыса
прыпала на
перыяд
нацыянальнага
адраджэння 80-90
гг. ХХ
стагоддзя,
што не магло
не
паўплываць
на тэматыку і
праблематыку
ягонай
паэзіі. У 1987 годзе
Сыс быў сярод
заснавальнікаў
суполкі
маладых
пісьменьнікаў
Тутэйшыя.
Пры жыцці
паэт выдаў
тры зборнікі
вершаў: Агмень (1988), Пан
лес (1989), Сыс (2002). Напачатку 1990-х на
вершы Сыса былі
напісаныя
песні, некаторыя з
якіх цяпер
уваходзяць у
класіку
беларускай
рок-музыкі. У 2007 годзе,
ужо пасля
ягонай
смерці,
выйшаў найбольш
поўны збор
твораў
Анатоля Сыса Лён.
Яго паэзія
адрозніваецца
абвостранай
эмацыйнасцю, шчырасцю,
сугестыўнасцю.
El camp el camp amb aurèoles de gira-sols de gira-sols
el vent groc groc
acarona abelles acarona
i bufa bufa bufa feroç feroç feroç
amb forma de vent el vent el vent groc groc
groc l'eternitat pel camp fa fa camí camí
camí l'eternitat i les abelles les abelles piquen la
mare
la mare els seus ulls els ulls els ulls els
ulls
i per les galtes llàgrimes flueixen llàgrimes
llàgrimes llàgrimes llàgrimes llàgrimes
llàgrimes llàgrimes
Per
protegir del fred la seva estimada,
el
pelegrí ha cremat el bastó
l'únic
que coneixia
el camí
fins al país nadiu;
el músic
vagabund ha cremat el violí
que
recordava cançons dels avis;
el
pescador ha cremat els rems
en una
illa deserta,
aquests
que el van salvar
de les
més violentes tempestes.
Podria
jo cremar els meus poemes
per
escalfar amb el seu foc
la
persona que estimo?
[Traducció: Yauheniya Yakubovich]
Anatol Sys. Haroxkaw 1959 –
Minsk, 2005. Poeta. L’experiència creativa de Sys va coincidir amb el període del renaixement nacional
bielorús dels anys 80-90 del segle XX, que afectaria de forma definitiva la
seva poesia. Sys va ser un dels fundadors, l’any
1987, del grup de joves escriptors Tuteixyja (La gent
d'aquí). El poeta va publicar tres llibres de poesia al llarg de la seva
curta vida: Ahmien (Foc,
1988), Pan Lies (El senyor Bosc, 1989) i Sys (2002). A
principis dels anys 90 es van musicar poemes seus. Algunes d’aquestes cançons
formen part del repertori del rock bielorús. El 2007, després de la seva mort,
es va publicar el recull més complet de les seves obres, Lion (Lli). La seva poesia es caracteritza per l'emoció intensa, la
sinceritat i la suggestivitat.
El campo campo con aureolas de girasoles girasoles
el viento amarillo amarillo acaricia abejas acaricia
y sopla sopla
sopla feroz feroz feroz
con forma de viento viento viento amarillo
amarillo la eternidad camina camina por el campo
camina la eternidad y las abejas
las abejas pican a la madre
a la madre sus ojos los
ojos los ojos los ojos los ojos
y fluyen por las mejillas
lágrimas lágrimas
lágrimas lágrimas lágrimas lágrimas,
lágrimas lágrimas
Para proteger a su amada
del frío,
el peregrino quemó su bastón
el único que conocía
el camino hasta su país
natal;
el músico vagabundo quemó su
violín
que recordaba canciones de
sus abuelos;
el pescador quemó los remos
en una isla desierta,
los que lo salvaron
de las más violentas tempestades.
¿Podría yo quemar mis
poemas
para calentar con su fuego
a la persona que amo?
[Traducción
de Joan Navarro a partir de la versión catalana de Yauheniya Yakubovich]
Anatol Sys. Haroxkaw 1959 – Minsk, 2005.
Poeta. La experiencia creativa de Sys coincidió con el período del renacimiento nacional
bielorruso de los años 80-90 del siglo XX, que afectaría de forma definitiva a
su poesía. Sys fue uno de los fundadores en1987 del
grupo de jóvenes escritores Tuteixyja (La gente de
aquí). Durante su corta vida, el poeta publicó tres libros de poesía: Ahmien (Foc, 1988), Pan Lies (El señor Bosque, 1989) y Sys (2002). A
principios de los 90 fueron musicados algunos de sus
poemas. Algunas de estas canciones forman parte del repertorio del rock bielorruso.
En 2007, después de su muerte, se publicó la colección más completa de sus
obras, Lion (Lino). Su poesía se caracteriza por la emoción intensa, la
sinceridad y la capacidad de sugestión.
O campo o campo com auréolas
de girassóis de girassóis
o
vento amarelo amarelo acaricia abelhas acaricia
e
sopra sopra sopra feroz feroz feroz
em
forma de vento o vento o vento amarelo amarelo
amarelo
a eternidade pelo campo caminha caminha
caminha
a eternidade e as abelhas as abelhas picam a mãe
a
mãe os seus olhos os olhos os olhos os olhos
e
pelas faces lágrimas fluem lágrimas
lágrimas
lágrimas lágrimas lágrimas,
lágrimas
lágrimas
Para proteger a
sua namorada do frio,
o peregrino queimou seu bastão
o único que conhecia
o caminho até o país natal;
o músico vagabundo queimou seu violino
que lembrava canções dos avós;
o pescador queimou seus remos
numa ilha deserta,
estes que lhe salvaram
das mais violentas tempestades.
Poderia eu queimar os meus poemas
para aquecer com seu fogo
a pessoa que amo?
[Tradução de Joan Navarro a partir da versão catalã de Yauheniya Yakubovich / Revisão:
Paulo Ferraz]
Anatol Sys. Haroxkaw 1959 – Minsk,
2005. Poeta. A experiência criativa de Sys coincide
com o período do renascimento nacional bielorrusso nos anos 80-90 do século XX,
que afeitaria de forma definitiva a sua poesia. Sys
foi um dos fundadores no ano 1987 do grupo de jovens escritores Tuteixyja (A gente daqui). O poeta publicou três
livros de poesia ao longo da sua curta vida: Ahmien (Fogo, 1988), Pan Lies (O senhor
Bosque, 1989) e Sys
(2002). No inicio dos anos 90 alguns dos seus poemas foram musicados. Algumas
destas canções formam parte do repertório do rock bielorrusso. Em 2007, depois
da sua morte, foi publicada a coletânea mais completa da sua obra, Lion (Linho). A sua poesia caracteriza-se pela emoção intensa, a
sinceridade e por sugerir.
Les champs les champs avec des nimbes de tournesols de
tournesols
Le vent jaune jaune caresse caresse carresse les abeilles
et
souffle souffle souffle
féroce féroce féroce
sous
forme de vent le vent le vent jaune jaune
jaune
dans les champs l’éternité fait fait son chemin chemin
son
chemin l’éternité et les abeilles piquent piquent la
mère
la
mère ses yeux les yeux les yeux les yeux
et sur
ses joues coulent coulent des larmes
les
larmes larmes larmes
les
larmes larmes
Pour protéger sa bien-aimée du froid
le
pèlerin a brûlé son bâton
le
seul qui connaissait
le chemin
jusqu’au pays natal ;
le
musicien vagabond a brûlé son violon
qui
évoquait les chansons des aïeux ;
le
pêcheur a brûlé ses rames
sur une
île déserte,
celles qui
le sauvèrent
des
plus violentes tempêtes
pourrais-je
brûler mes poèmes
pour
réchauffer de leur feu
la
personne que j’aime ?
[Traduction : Dolors Català, à partir de la
version catalane de Yauheniya Yakubovich]
Anatol Sys (Harochkaû 1959- Minsk 2005) : poète.
L’expérience créative de Sys a coïncidé avec
la période de la renaissance nationale biélorusse des années 80-90 du XXème
siècle, période qui a profondément marqué sa poésie. Sys a été en 1987 l'un des
fondateurs du groupe de jeunes écrivains Touteïchyïa (Les gens d'ici). Au cours de
sa courte vie, le poète a publié trois recueils de poésie : Ahmien (Feu, 1988), Lies Pan (Monsieur le Bois, 1989), et Sys (2002). Au début des années 90,
certains de ses poèmes furent mis en musique ; ces chansons font partie du
répertoire de la musique rock biélorusse. Après sa mort, on publia le recueil le plus
complet de ses œuvres, Lion (Lin, 2007). Sa poésie se caractérise par
une intense émotion, la sincérité et la suggestivité.
| a | entrada | Llibre del Tigre |
sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer
|