ococ  

Pintura: Pere Salinas

 

 

 

Aurélia Lassaque

 

 

De sa maire beguèt lo lach

Indecéncia

A l’ora del solstici

 

Il a bu le lait de sa mère

Indécence

A l’heure du solstice

 

De sa mare va beure la llet

Indecència

A l’hora del solstici

 

Ha bebido la leche de su madre

Indecencia

A la hora del solsticio

 

 

 

De sa maire beguèt lo lach,

De sa femna manjèt la carn,

De sos dròlles cremèt los cervèls,

Pr’aquò compren pas sa solesa.

Son ostal bèu la pluèja,

Sa terra engolís las pèiras.

Demorarà lo rei de l’istòria que conta,

Es lo privilègi dels mostres d’aiçaval.

 

 

Indecéncia

 

Es arribat

Los lops an manjada la posca.

Dins lors cròsses

Las trenèlas de las canturlas

Se son desligadas.

Los borrilhs de mai

An denudada la pibola.

Los obrièrs

S’evasisson

Dins de pantaisses

De pèira seca

E de filhas brunas.

 

Fai rotge

Sus las nòstras caras.

 

 

A l’ora del solstici

Lo pòble vestit de fusta

Atraisa dins sa rama

D’aucèls sens cara.

 

Lo riu barrutlaire

Carreja dusca als ribals

Sos remembres de nèu.

 

Los aubres de ma selva

An rogejat al primièr jorn de l’estieu.

 

Los òmes de la vila

An dich qu’aquò’s la rovilha

E que ven del Japon.

 

Mas eles sabon pas

Que los aubres d’aquela comba

Dins lo secret de lors rasigas

Alisan de pèiras vivas

Que se mèton a somiar

Que l’aura e la pluèja

Las prendràn nusas sul bard

A l’ora del solstici.

 

 

Aurelià Lassaque, nascuda en 1983, es poèta de lengas francesa e occitana. Sensibla a la relacion poësia-plastica, foguèt en collaboracion artistica amb pintres e plasticians (exposicions en França, America, Iatlia). Sos poèmas son revirats en revistas e antologias en anglés, catalan, asturian, finés, basc, romanés e italian. Es estada responsabla en 2011 de l’exposicion « Dialòg entre Culturas e Lengas » al Consèlh d’Euròpa. Aurelià Lassaque es tanben cronicaira literària a la television (FR3 Sud) e prepara un doctorat sus la dramaturgia occitana barròca. Publicacions en recuèlhs e libres d’artistas : Cinquena Sason (Letras d’oc, 2006) ; Ombras de Luna Ombres de Lune (Éd. de la Margeride, 2009, 2010, 2011) ; E t’entornes pasEt ne te retourne pas (Éd. de la Margeride, 2010) ; Lo sòmi d’EuridíciaLe rêve d’Eurydice (Éd. les Aresquiers, 2011) ; Lo sòmi d’OrfèuLe rêve d’Orphée (Éd. les Aresquiers, 2011), Solstice and other poems (London, Francis Boutle Publishers, 2012). Per paréisser en automn 2012 : La ronda del fènixLa ballade du phénix (Paris, Éditions de la Lune bleue).

 

 

Ω

 

 

Il a bu le lait de sa mère,

Mangé la chair de sa femme,

Brûlé la cervelle de ses enfants ;

Mais il ne comprend pas sa solitude.

Sa maison boit la pluie,

Sa terre avale les pierres.

Il demeura le roi de l’histoire qu’il raconte

C’est le privilège des monstres d’ici-bas.

 

 

Indécence

 

C’est fait

Les loups ont mangé la poussière.

Les nattes des vieilles filles

Se sont déliées

Dans leurs caveaux.

Les flocons de mai

Ont dénudé le tremble.

Les ouvriers

S’évadent

Dans des songes

De pierre sèche

Et de filles brunes.                                               

 

Il fait rouge

Sur nos visages.

 

 

A l’heure du solstice

Le peuple vêtu de bois

Attire dans sa ramure

Des oiseaux sans visage.

 

Le ruisseau vagabond

Charrie jusqu’aux rivages

Ses souvenirs de neige.

 

Les arbres de ma forêt

Ont rougi au premier jour de l’été.

 

Les hommes de la ville

Ont dit que c’est la rouille

Et qu’elle vient du Japon.

 

Mais eux ne savent pas

Que les arbres de cette combe

Dans le secret de leurs racines

Caressent des pierres vives

Qui se prennent à rêver

Que le vent et la pluie

Les prendront nues sur la glaise

A l’heure du solstice.

 

 

Née en 1983, Aurélia Lassaque est poète de langues française et occitane. Sensible à la relation poésie-plastique, elle a réalisé plusieurs collaborations artistiques avec des peintres et plasticiens (expositions en France, Amérique et Italie). Ses poèmes sont traduits en revues et anthologies en anglais, catalan, asturien, finnois, basque, roumain et italien. Elle est responsable en 2011 de l’exposition « Dialogue entre cultures et langues » au Conseil de l’Europe. Aurélia Lassaque est également chroniqueuse littéraire à la télévision (FR3 sud) et prépare un doctorat sur la dramaturgie occitane baroque. Publications en recueils et livres d’artistes : Cinquena Sason (Letras d’oc, 2006) ; Ombras de LunaOmbres de Lune (Éd. de la Margeride, 2009, 2010, 2011) ; E t’entornes pas Et ne te retourne pas (Éd. de la Margeride, 2010) ; Lo sòmi d’EuridíciaLe rêve d’Eurydice (Éd. les Aresquiers, 2011) ; Lo sòmi d’OrfèuLe rêve d’Orphée (Éd. les Aresquiers, 2011), Solstice and other poems (London, Francis Boutle Publishers, 2012). A paraître à l'automne 2012 : La ronda del fènixLa ballade du phénix (Paris, Éditions de la Lune bleue).

 

 

[Traduction : Aurélia Lassaque]

 

 

Ω

 

 

De sa mare va beure la llet,

De la seva dona va menjar la carn,

Dels seus fills va cremar els cervells,

Per això no entén la seva solitud.

Casa seva beu la pluja,

La seva terra s’empassa les pedres.

Romandrà el rei de la història que conta,

És el privilegi dels monstres d’aquí baix.

 

[Traducció: Manèl Zabala]

 

 

Indecència

 

Ha ocorregut

Els llops s’han menjat la pols.

Les trenes de les velles joves

S’han deslligat

Als seus caus.

Els flocs de maig

Han despullat el pollancre.

Els obrers

S’evadeixen

Amb somnis

De pedra seca

I de joves brunes.                                                

 

Es fa roig

Sobre els nostres rostres.

 

[Traducció: Joan Navarro]

 

 

A l’hora del solstici

El poble vestit de fusta

Atrau al seu brancatge

Ocells sense rostre.

 

El riu rodamón

Transporta fins a les ribes

Els seus records de neu.

 

Els arbres del meu bosc

Han enrogit el primer dia d’estiu.

 

Els homes del poble

Han dit que és el rovell

I que ve del Japó.

 

Però no saben

Que els arbres d’aquesta coma

En el secret de les seues arrels

Acaricien pedres vives

Que somien

Que el vent i la pluja

Les agafen nues sobre l’argila

A l’hora del solstici.

 

[Traducció: Joan Navarro]

 

 

Aurélia Lassaque, nascuda el 1983, és una poeta en llegua francesa i occitana. Sensible a la relació entre la poesia i les arts plàstiques, ha realitzat nombroses col·laboracions amb pintors i artistes plàstics amb exposicions a França, Amèrica i Itàlia). Els seus poemes, traduïts a l’anglès, català, asturià, finès, basc, romanès i italià, han aparegut en diverses revistes i antologies. Ha estat responsable el 2011 de l’exposició “Diàleg entre cultures i llengües” al Consell d’Europa. Aurélia Lassaque és també cronista literària a la televisió (FR3 sud) i prepara un doctorat en dramatúrgia occitana barroca. Entre les seues publicacions en reculls i llibres d’artista podríem destacar Cinquena Sason (Letras d’oc, 2006); Ombras de Luna − Ombres de Lune (Éd. de la Margeride, 2009, 2010, 2011); E t’entornes pas − Et ne te retourne pas (Éd de la Margeride, 2010); Lo sòmi d’Euridícia − Le rêve d’Eurydice (Éd. les Aresquiers, 2011),  Lo sòmi d’Orfeu  − Le rêve d’Orphée (Éd. les Aresquiers, 2011) i Solstice and other poems (London, Francis Boutle Publishers, 2012). A la tardor de 2012 apareixerà: La ronda del fènix La ballade du phénix (Paris, Éditions de la Lune bleue).

 

 

Ω

 

 

Ha bebido la leche de su madre,

Ha comido la carne de su mujer,

Ha quemado los cerebros de sus hijos,

Por eso no entiende su soledad.

Su casa bebe la lluvia,

Su tierra se traga las piedras.

Seguirá siendo el rey de la historia que narra,

Es el privilegio de los monstruos de aquí abajo.

 

 

Indecencia

 

Sucedió

Los lobos se han comido el polvo.

Las trenzas de las viejas muchachas

Se han desecho

En sus madrigueras.

Los copos de mayo

Han desnudado el álamo.

Los obreros

Se evaden

Con sueños

De piedra seca

Y de muchachas morenas.

 

Enrojece

Sobre nuestros rostros.

 

 

A la hora del solsticio

El pueblo vestido de madera

Atrae a su ramaje

Pájaros sin rostro.

 

El río vagabundo

Transporta hasta las orillas

Sus recuerdos de nieve.

 

Los árboles de mi bosque

Enrojecieron el primer día del verano.

 

Los hombres del pueblo

Han dicho que es la roya

Y que viene del Japón.

 

Pero no saben

Que los árboles de este valle

En el secreto de sus raíces

Acarician piedras vivas

Que sueñan

Que el viento y la lluvia

Las cogen desnudas sobre la arcilla

A la hora del solsticio.

 

 

Aurélia Lassaque, nacida en 1983, es una poeta en lengua occitana y francesa. Sensible a la relación entre poesía y artes plásticas, ha realizado numerosas colaboraciones con pintores y artistas plásticos que se han mostrado a través de exposiciones en Francia, América e Italia. Sus poemas, traducidos al inglés, catalán, asturiano, finlandés, vasco e italiano, han aparecido en diversas revistas y antologías. En 2011 fue la responsable de la exposición “Diálogo entre culturas y lenguas” en el Consejo de Europa. Aurélia Lassaque es también cronista literaria en la televisión (FR3 sud) y prepara un doctorado en dramaturgia occitana barroca. Entre sus publicaciones en poemarios y libros de artista se podrían destacar Cinquena Sason (Letras d’oc, 2006); Ombras de Luna − Ombres de Lune (Éd. de la Margeride, 2009, 2010, 2011); E t’entornes pas − Et ne te retourne pas (Éd de la Margeride, 2010) y Lo sòmi d’Euridícia − Le rêve d’Eurydice (Éd. les Aresquiers, 2011); Lo sòmi d’Orfeu  − Le rêve d’Orphée (Éd. les Aresuiers, 2011) y Solstice and other poems (London, Francis Boutle Publishers, 2012). En el otoño de 2012 aparecerá: La ronda del fènix La ballade du phénix (Paris, Éditions de la Lune bleue).

 

[Traducción: Joan Navarro] 

 

 

Ω

 

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |