ococ | ||
Pintura: Pere Salinas
Aurélia Lassaque
Ha bebido la leche de su madre
De sa maire beguèt lo lach, De sa femna manjèt la carn, De sos dròlles cremèt los cervèls, Pr’aquò compren pas sa solesa. Son ostal bèu la pluèja, Sa terra engolís las pèiras. Demorarà lo rei de l’istòria que conta, Es lo privilègi dels mostres d’aiçaval.
Es arribat Los lops an manjada la posca. Dins lors cròsses Las trenèlas de las canturlas Se son desligadas. Los borrilhs de mai An denudada la pibola. Los obrièrs S’evasisson Dins de pantaisses De pèira seca E de filhas brunas.
Fai rotge Sus las nòstras caras.
A l’ora del solstici Lo pòble vestit de fusta Atraisa dins sa rama D’aucèls sens cara.
Lo riu barrutlaire Carreja dusca als ribals Sos remembres de nèu.
Los aubres de ma selva An rogejat al primièr jorn de l’estieu.
Los òmes de la vila An dich qu’aquò’s la rovilha E que ven del Japon.
Mas eles sabon pas Que los aubres d’aquela comba Dins lo secret de lors rasigas Alisan de pèiras vivas Que se mèton a somiar Que l’aura e la pluèja Las prendràn nusas sul bard A l’ora del solstici.
Aurelià Lassaque, nascuda en 1983, es poèta de lengas francesa e occitana. Sensibla a la relacion poësia-plastica, foguèt en collaboracion artistica amb pintres e plasticians (exposicions en França, America, Iatlia). Sos poèmas son revirats en revistas e antologias en anglés, catalan, asturian, finés, basc, romanés e italian. Es estada responsabla en 2011 de l’exposicion « Dialòg entre Culturas e Lengas » al Consèlh d’Euròpa. Aurelià Lassaque es tanben cronicaira literària a la television (FR3 Sud) e prepara un doctorat sus la dramaturgia occitana barròca. Publicacions en recuèlhs e libres d’artistas : Cinquena Sason (Letras d’oc, 2006) ; Ombras de Luna − Ombres de Lune (Éd. de la Margeride, 2009, 2010, 2011) ; E t’entornes pas − Et ne te retourne pas (Éd. de la Margeride, 2010) ; Lo sòmi d’Euridícia – Le rêve d’Eurydice (Éd. les Aresquiers, 2011) ; Lo sòmi d’Orfèu –Le rêve d’Orphée (Éd. les Aresquiers, 2011), Solstice and other poems (London, Francis Boutle Publishers, 2012). Per paréisser en automn 2012 : La ronda del fènix – La ballade du phénix (Paris, Éditions de la Lune bleue).
Il a bu le lait de sa mère, Mangé la chair de sa femme, Brûlé la cervelle de ses enfants ; Mais il ne comprend pas sa solitude. Sa maison boit la pluie, Sa terre avale les pierres. Il demeura le roi de l’histoire qu’il raconte C’est le privilège des monstres d’ici-bas.
C’est fait Les loups ont mangé la poussière. Les nattes des vieilles filles Se sont déliées Dans leurs caveaux. Les flocons de mai Ont dénudé le tremble. Les ouvriers S’évadent Dans des songes De pierre sèche Et de filles brunes.
Il fait rouge Sur nos visages.
Le peuple vêtu de bois Attire dans sa ramure Des oiseaux sans visage.
Le ruisseau vagabond Charrie jusqu’aux rivages Ses souvenirs de neige.
Les arbres de ma forêt Ont rougi au premier jour de l’été.
Les hommes de la ville Ont dit que c’est la rouille Et qu’elle vient du Japon.
Mais eux ne savent pas Que les arbres de cette combe Dans le secret de leurs racines Caressent des pierres vives Qui se prennent à rêver Que le vent et la pluie Les prendront nues sur la glaise A l’heure du solstice.
Née en 1983, Aurélia Lassaque est poète de langues française et occitane. Sensible à la relation poésie-plastique, elle a réalisé plusieurs collaborations artistiques avec des peintres et plasticiens (expositions en France, Amérique et Italie). Ses poèmes sont traduits en revues et anthologies en anglais, catalan, asturien, finnois, basque, roumain et italien. Elle est responsable en 2011 de l’exposition « Dialogue entre cultures et langues » au Conseil de l’Europe. Aurélia Lassaque est également chroniqueuse littéraire à la télévision (FR3 sud) et prépare un doctorat sur la dramaturgie occitane baroque. Publications en recueils et livres d’artistes : Cinquena Sason (Letras d’oc, 2006) ; Ombras de Luna − Ombres de Lune (Éd. de la Margeride, 2009, 2010, 2011) ; E t’entornes pas − Et ne te retourne pas (Éd. de la Margeride, 2010) ; Lo sòmi d’Euridícia – Le rêve d’Eurydice (Éd. les Aresquiers, 2011) ; Lo sòmi d’Orfèu –Le rêve d’Orphée (Éd. les Aresquiers, 2011), Solstice and other poems (London, Francis Boutle Publishers, 2012). A paraître à l'automne 2012 : La ronda del fènix – La ballade du phénix (Paris, Éditions de la Lune bleue).
[Traduction : Aurélia Lassaque]
De sa mare va beure la llet, De la seva dona va menjar la carn, Dels seus fills va cremar els cervells, Per això no entén la seva solitud. Casa seva beu la pluja, La seva terra s’empassa les pedres. Romandrà el rei de la història que conta, És el privilegi dels monstres d’aquí baix.
[Traducció: Manèl Zabala]
Ha ocorregut Els llops s’han menjat la pols. Les trenes de les velles joves S’han deslligat Als seus caus. Els flocs de maig Han despullat el pollancre. Els obrers S’evadeixen Amb somnis De pedra seca I de joves brunes.
Es fa roig Sobre els nostres rostres.
[Traducció: Joan Navarro]
El poble vestit de fusta Atrau al seu brancatge Ocells sense rostre.
El riu rodamón Transporta fins a les ribes Els seus records de neu.
Els arbres del meu bosc Han enrogit el primer dia d’estiu.
Els homes del poble Han dit que és el rovell I que ve del Japó.
Però no saben Que els arbres d’aquesta coma En el secret de les seues arrels Acaricien pedres vives Que somien Que el vent i la pluja Les agafen nues sobre l’argila A l’hora del solstici.
[Traducció: Joan Navarro]
Aurélia Lassaque, nascuda el 1983, és una poeta en llegua francesa i occitana. Sensible a la relació entre la poesia i les arts plàstiques, ha realitzat nombroses col·laboracions amb pintors i artistes plàstics amb exposicions a França, Amèrica i Itàlia). Els seus poemes, traduïts a l’anglès, català, asturià, finès, basc, romanès i italià, han aparegut en diverses revistes i antologies. Ha estat responsable el 2011 de l’exposició “Diàleg entre cultures i llengües” al Consell d’Europa. Aurélia Lassaque és també cronista literària a la televisió (FR3 sud) i prepara un doctorat en dramatúrgia occitana barroca. Entre les seues publicacions en reculls i llibres d’artista podríem destacar Cinquena Sason (Letras d’oc, 2006); Ombras de Luna − Ombres de Lune (Éd. de la Margeride, 2009, 2010, 2011); E t’entornes pas − Et ne te retourne pas (Éd de la Margeride, 2010); Lo sòmi d’Euridícia − Le rêve d’Eurydice (Éd. les Aresquiers, 2011), Lo sòmi d’Orfeu − Le rêve d’Orphée (Éd. les Aresquiers, 2011) i Solstice and other poems (London, Francis Boutle Publishers, 2012). A la tardor de 2012 apareixerà: La ronda del fènix – La ballade du phénix (Paris, Éditions de la Lune bleue).
Ha bebido la leche de su madre, Ha comido la carne de su mujer, Ha quemado los cerebros de sus hijos, Por eso no entiende su soledad. Su casa bebe la lluvia, Su tierra se traga las piedras. Seguirá siendo el rey de la historia que narra, Es el privilegio de los monstruos de aquí abajo.
Sucedió Los lobos se han comido el polvo. Las trenzas de las viejas muchachas Se han desecho En sus madrigueras. Los copos de mayo Han desnudado el álamo. Los obreros Se evaden Con sueños De piedra seca Y de muchachas morenas.
Enrojece Sobre nuestros rostros.
El pueblo vestido de madera Atrae a su ramaje Pájaros sin rostro.
El río vagabundo Transporta hasta las orillas Sus recuerdos de nieve.
Los árboles de mi bosque Enrojecieron el primer día del verano.
Los hombres del pueblo Han dicho que es la roya Y que viene del Japón.
Pero no saben Que los árboles de este valle En el secreto de sus raíces Acarician piedras vivas Que sueñan Que el viento y la lluvia Las cogen desnudas sobre la arcilla A la hora del solsticio.
Aurélia Lassaque, nacida en 1983, es una poeta en lengua occitana y francesa. Sensible a la relación entre poesía y artes plásticas, ha realizado numerosas colaboraciones con pintores y artistas plásticos que se han mostrado a través de exposiciones en Francia, América e Italia. Sus poemas, traducidos al inglés, catalán, asturiano, finlandés, vasco e italiano, han aparecido en diversas revistas y antologías. En 2011 fue la responsable de la exposición “Diálogo entre culturas y lenguas” en el Consejo de Europa. Aurélia Lassaque es también cronista literaria en la televisión (FR3 sud) y prepara un doctorado en dramaturgia occitana barroca. Entre sus publicaciones en poemarios y libros de artista se podrían destacar Cinquena Sason (Letras d’oc, 2006); Ombras de Luna − Ombres de Lune (Éd. de la Margeride, 2009, 2010, 2011); E t’entornes pas − Et ne te retourne pas (Éd de la Margeride, 2010) y Lo sòmi d’Euridícia − Le rêve d’Eurydice (Éd. les Aresquiers, 2011); Lo sòmi d’Orfeu − Le rêve d’Orphée (Éd. les Aresuiers, 2011) y Solstice and other poems (London, Francis Boutle Publishers, 2012). En el otoño de 2012 aparecerá: La ronda del fènix – La ballade du phénix (Paris, Éditions de la Lune bleue).
[Traducción: Joan Navarro]
| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer | |