August Strindberg
Salvador Jàfer
Un foc celest s’amaga en aquest cor,
cèlicament dibuixa l’impossible
i traça punts i esferes i redols
en el racó pregon de si mateix
fins que l’esclat d’un sol inesperat
s’escampa per les vores de l’abisme
i el rei de cent timbals prem el seu ceptre
anunciant la dansa de les serps.
No tornaré a besllumar el centre
des d’on escric esferes intangibles
ni presagis de torbes i glaceres,
lluminàries d’un foc incombustible.
Tot m’és enfora i lluny del que veu ara
l’ull abissal que m’acosta al teu centre.
Des d’aquest centre fuig i em desconcentre
fins a l’esclat puríssim dels beril·les.
Boires de verds i besllums i crepuscles
misteris fosos entre les falgueres
pugen des de selvàtiques creixences
i abasten l’àmbit fos dels astres ignis.
València, 6 d’octubre de 2011
Salvador Jàfer i Sanxis va nàixer al Ràfol de Salem (la Vall d'Albaida) el 31 de gener del 1954. És llicenciat en Filosofia i Lletres (Filologia Moderna) i actualment professor de català a l'Escola Oficial d'Idiomes de València. Obra poètica publicada: L'esmorteïda estela de la platja (1975), Lívius Diamant (1975), Els caçadors salvatges (1984) i Navegant obscur (1987). La seua producció poemàtica està recollida en el volum Produccions Ansietat (1988). Ha traduït textos poètics de Pier Paolo Pasolini, Henri Michaux, Dino Campana, Fernando Pessoa, Federico García Lorca, Rafael Alberti, Wallace Stevens, Guido Cavalcanti, André Breton. Col·laborà en la creació del col·lectiu d'interpretació poètica Selva Negra (1986), amb Fanel Falcó, Francesc Garcia Donet i Joan Francesc Bolufer, i en la performança de Poiemusia (1986), amb Pep Llopis i Montse Anfruns. En els darrers anys els seus esforços creatius s'han centrat en l'elaboració i manteniment de La Terra d'Enlloc: Produccions Utopia (http://salvadorjafer.net/), una pàgina d'Internet on dissenya i explora els seus somnis i els seus neguits. Amb el poema El desert (2002) obtingué el Premi del Escriptors Valencians.
Un fuego celeste se esconde en este corazón,
célicament dibuja lo imposible
y traza puntos y esferas y ruedos
en el rincón profundo de si mismo
hasta que el estallido de un sol inesperado
se esparce por los bordes del abismo
y el rey de cien timbales aprieta su cetro
anunciando la danza de las serpientes.
No volveré a traslucir el centro
desde donde escribo esferas intangibles
ni presagios de turbas y glaciares,
luminarias de un fuego incombustible.
Todo me es ajeno y distante de lo que ve ahora
el ojo abisal que me acerca a tu centro.
Desde este centro huyo y me desconcentro
hasta el estallido purísimo de los berilos.
Nieblas de verdes y trasluces y crepúsculos
misterios fundidos entre los helechos
suben desde selváticas excrecencias
y alcanzan el ámbito fundido de los astros ígneos.
Valencia, 6 de octubre de 2011
Salvador Jàfer i Sanxis nació en Ràfol de Salem (la Vall d'Albaida) el 31 de enero de 1954. Licenciado en Filosofía y Letras (Filología Moderna) y actualmente profesor de catalán en la Escuela Oficial de Idiomas de Valencia. Obra poética publicada: L'esmorteïda estela de la platja (1975), Lívius Diamant (1975), Els caçadors salvatges (1984) y Navegant obscur (1987). Su producción poemática está recogida en el volumen Produccions Ansietat (1988). Ha traducido textos poéticos de Pier Paolo Pasolini, Henri Michaux, Dino Campana, Fernando Pessoa, Federico García Lorca, Rafael Alberti, Wallace Stevens, Guido Cavalcanti, André Breton. Colaboró en la creación del colectivo de interpretación poética Selva Negra (1986), con Fanel Falcó, Francesc Garcia Donet y Joan Francesc Bolufer, en la performance de Poiemusia (1986), con Pep Llopis y Montse Anfruns. Durante los últimos años sus esfuerzos creativos se han centrado en la elaboración y mantenimiento de La Terra d'Enlloc: Produccions Utopia (http://salvadorjafer.net/), una página de Internet donde diseña y explora sus sueños y sus desasosiegos. Con el poema El desert (2002) obtuvo el Premio de los Escritores Valencianos.
|Traducció: Joan Navarro
Um fogo celeste se esconde neste coração,
celicamente desenha o impossível
e traça pontos e esferas e círculos
no rincão profundo de si mesmo
até que o estalo de um sol imprevisto
se espalha pelas margens do abismo
e o rei de cem timbales aperta seu cetro
anunciando a dança das serpentes.
Não voltarei transluzir o centro
desde onde escrevo esferas intangíveis
nem presságios de torbas e geleiras,
luminárias dum fogo incombustível.
Tudo me é alheio e distante do que se vê agora
o olho abissal que avizinha-me do teu centro.
Desde este centro fujo e desconcentro-me
até o estalo puríssimo dos berilos.
Névoas de verdes e transluzimentos e crepúsculos
mistérios fundidos entre as samambaias
sobem desde as selvagens excrescências
e alcançam o âmbito fundido dos astros ígneos.
Valência, 6 de outubro de 2011
Salvador Jàfer i Sanxis nasceu em Ràfol de Salem (no Vale do Albaida) em 31 de janeiro de 1954. Licenciado em Filosofia e Letras (Filologia Moderna) e atualmente professor de catalão na Escola Oficial de Idiomas de Valência. Obra poética publicada: L’esmorteïda estela de la platja (1975), Lívius Diamant (1975), Els caçadors salvatges (1984) e Navegant obscur (1987). Sua produção poética está recolhida no volume Produccions Ansietat (1988). Traduziu textos poéticos de Pier Paolo Pasolini, Henri Michaux, Dino Campana, Fernando Pessoa, Federico García Lorca, Rafael Alberti, Wallace Stevens, Guido Cavalcanti, André Breton. Colaborou na criação do coletivo de interpretação poética Selva Negra (1986), com Fanel Falcó, Francesc Garcia Donet e Joan Francesc Bolufer, na performance de Poiemusia (1986), com Pep Llopis e Montse Anfruns. Durante os últimos anos seus esforços criativos se concentraram na elaboração e manutenção de La Terra d’Enlloc: Produccions Utopia (http://salvadorjafer.net/), uma página na internet onde desenha e explora seus sonhos e seus desassossegos. Com o poema El desert (2002) obteve o Prêmio dos Escritores Valencianos.
|Tradução: Joan Navarro
A celestial fire is
hidden in this heart,
it draws celestially the impossible
and traces points and spheres and rings
in the deep corner of itself
until the explosion of an unexpected sun
spreads along the edges of the abyss
and the king of a hundred drums tightens his scepter
announcing the dance of snakes.
I will not reveal again the centre
from where I write intangible spheres
nor premonitions of peats and glaciers,
floodlight of an unwearying fire.
Everything is alien and remot to me from what is seen now
by the abyssal eye that brings me to your centre.
From this centre I flee and lose concentration
until the pure shattering of the beryls.
Mists of greens and lights and twilights
mysteries melt among ferns
rise from silvan excrescence
and reach the melted sphere of igneous stars.
Valencia, October 6th, 2011
Salvador Jàfer i Sanxis was born in El Ràfol de Salem (la Vall d'Albaida) on January 31st 1954. He has a degree on Filology and Arts (Modern Filology) and is at present a Catalan teacher at the Oficial School of Languages of València. Published poetry: L'esmorteïda estela de la platja (1975), Lívius Diamant (1975), Els caçadors salvatges (1984) and Navegant obscur (1987). His poetic production is gathered in the volume Produccions Ansietat (1988). He has translated poetic texts from Pier Paolo Pasolini, Henri Michaux, Dino Campana, Fernando Pessoa, Federico García Lorca, Rafael Alberti, Wallace Stevens, Guido Cavalcanti, and André Breton. He contributed to the creation of the poetic performance group Selva Negra (1986), with Fanel Falcó, Francesc Garcia Donet and Joan Francesc Bolufer, and to the performance Poiemusia (1986), with Pep Llopis and Montse Anfruns. Lately his efforts have focused on an internet page where he designs and goes through his dreams and uneasiness: La Terra d'Enlloc. Produccions Utopia (http://salvadorjafer.net/). With the poem El desert (2002), he got the Prize for Valencian Writers.
|Translatio: Pilar Segarra
Un feu céleste se cache à l’intérieur de ce cœur
tel un corps céleste, il dessine l’impossible
en traçant des points, des sphères, des cercles
dans le coin profond de soi
jusqu’à l’éclatement inattendu d’un soleil
dont les éclats s’éparpillent sur les bords de l’abîme
et le roi aux cent timbales serre son sceptre
Pour annoncer la danse aux serpents.
Je ne relaisserai pas transparaître le centre
D’où j’écris des sphères intangibles
ni de présages de tourbes ni de glaciers
éclairant d’un feu incombustible.
Tout me paraît étranger et distant de ce qu’à présent
voit l’œil abyssal, lequel m’approche de ton centre.
C’est ce centre que je fuis et qui me déconcentre
jusqu’à l’éclatement tout pur des béryls.
Brouillard de verdure, de pénombre, de crépuscules
mystères mêlés aux fougères
montent depuis des excroissances sylvestres
et gagnent les limites fusionnées des astres ignés.
València, le 6 octobre 2011
|Traduction: Juan Carlos Bodí
Un feu céleste se cache dans ce coeur,
aérien, il dessine l’impossible
et trace des points et des sphères et des ronds
dans le creux le plus profond de lui-même
jusqu’à ce que l’éclatement d’un soleil inattendu
se répand sur les bords de l’abîme
et le roi de cent timbales serre son sceptre
annonçant la danse des serpents
Je ne révélérai jamais plus le centre
d’où j’écris des sphères intangibles
ni présages de tourbes et de glaciers,
luminaires d’un feu inépuisable.
Tout m’est étranger et éloigné de ce que voit maintenant
l’oeil abyssal qui me rapproche de ton centre.
Je quitte ce centre et je m’enfuis
jusqu’à l’éclatement purissime des béryls.
Brouillards de verts et de translucidités et de couchers de soleil
des mystères fondus dans les fougères
montent des excroissances forestières
et atteignaient le domaine confondu des astres ignés.
València, le 6 octobre 2011
Salvador Jàfer i Sanxis est né à Ràfol de Salem (dans la comarque valencienne de la Vall d'Albaida) le 31 janvier 1954. Diplômé universitaire en Lettres et Philosophie (Philologie moderne), il est actuellement professeur de catalan à l’Escola Oficial d’Idiomes de València [École de Langues de Valence]. Ses ouvrages poétiques publiés sont les suivants: L'esmorteïda estela de la platja (1975), Lívius Diamant (1975), Els caçadors salvatges (1984) et Navegant obscur (1987). Sa production poétique est recueillie dans le volume Produccions Ansietat (1988). Il a traduit des textes poétiques de Pier Paolo Pasolini, Henri Michaux, Dino Campana, Fernando Pessoa, Federico García Lorca, Rafael Alberti, Wallace Stevens, Guido Cavalcanti et André Breton. Il a également collaboré à la création de l’association d’interprétation poétique Selva Negra (1986), avec Fanel Falcó, Francesc Garcia Donet et Joan Francesc Bolufer, et au spectacle de poésie et musique Poiemusia (1986), avec Pep Llopis et Montse Anfruns. Ces dernières années il a concentré ses efforts créatifs sur l’élaboration et l’entretien de La Terra d'Enlloc: Produccions Utopia (http://salvadorjafer.net/), un site web où il donne libre cours à ses rêves et soucis. Grâce au poème El desert (2002), il a remporté le prix littéraire des Écrivains Valenciens.
|Traduction: Adela Gato
| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |