L  

Centres. Berlín, 2010. Foto: Joan Navarro

 

[Centres. Berlín, 2010. Foto: Joan Navarro]

 

 

Annita Costa Malufe

 

 

    está difícil

 

      està difícil

      está difícil

      c’est si difficile

      so hard

 

 

 

está difícil a ponto de não poder

responder agora a ponto de

enxergar apenas um fio de luz atingindo a mesa a

ponto de não conseguir me lembrar o que

deveria ser a resposta a ponto

de cortar a gola da camisa para respirar está

difícil perceber exatamente onde

se daria o corte onde se daria a

interrupção necessária é

precisamente neste

ponto uma surdez a indiscernibilidade da fala

fale mais alto fale para fora fale ou

por favor não fale nada está tão

difícil que só o silêncio só a

brecha esta lonjura que se prolonga só

uma nova visão uma outra

resposta tudo era mais ou menos isto onde

interromper o verso onde acabaria

a linha onde recomeça a linha o refluxo

onde se daria a redobra da linha o retorno

inevitável a continuação como

continuar como interromper e retomar

este momento é o de hesitar diante do corte

hesitar e não saber como fluir na nova linha

que se desenha ou se borra logo abaixo no

branco abaixo o tapete sob os pés de metal

 

 

|Annita Costa Malufe (1975) nasceu em Sâo Paulo (SP), Brasil, é poeta e pesquisadora, autora de Como se caísse devagar (Ed.34/PAC, 2008)  Nesta cidade e abaixo de teus olhos (7Letras, 2007), Fundos para dias de chuva (7Letras, 2004) e dos ensaios Territórios dispersos: a poética de Ana Cristina Cesar (Annablume/Fapesp, 2006) e Poéticas da imanência: Ana Cristina Cesar e Marcos Siscar (7Letras/Fapesp, 2011).

 

 

Λ

 

 

està difícil a punt de no poder

respondre ara a punt

d’albirar només un fil de llum aplegant a la taula a

punt d’aconseguir no recordar el que

hauria de ser la resposta a punt

de tallar el coll de la camisa per a respirar està

difícil percebre exactament on

es donaria el tall on es donaria la

interrupció necessària és

precisament en aquest

punt una sordesa la indiscernibilitat de la parla

parla més alt cap enfora parla o

sisplau no digues res està tan

difícil que només el silenci només

l’esvoranc aquesta llunyania que es perllonga només

una nova visió una altra

resposta tot era més o menys això on

interrompre el vers on acabaria

la línia on recomença la línia el reflux

on es donaria el replec de la línia el retorn

inevitable la continuació com

continuar com interrompre i reprendre

aquest moment és el de dubtar davant el tall

dubtar i no saber com fluir en la nova línia

que es dibuixa o esdevé gargot després sota en el

blanc sota la catifa dessota els peus de metall

 

 

|Annita Costa Malufe (1975) va nàixer a Sâo Paulo (SP), Brasil, és poeta i investigadora, autora de Como se caísse devagar (Ed.34/PAC, 2008)  Nesta cidade e abaixo de teus olhos (7Letras, 2007), Fundos para dias de chuva (7Letras, 2004) i dos assaigs Territórios dispersos: a poética de Ana Cristina Cesar (Annablume/Fapesp, 2006) i Poéticas da imanência: Ana Cristina Cesar e Marcos Siscar (7Letras/Fapesp, 2011).

 

 

| Traducció: Joan Navarro

 

 

Λ

 

 

está difícil a punto de no poder

responder ahora a punto de

entrever apenas un hilo de luz alcanzando la mesa a

punto de no conseguir acordarme lo que

debería ser la respuesta a punto

de cortar el cuello de la camisa para respirar está

difícil percibir exactamente dónde

se daría el corte dónde se daría la

interrupción necesaria es

precisamente en este

punto una sordera la indiscernibilidad del habla

habla más alto habla para afuera habla o

por favor no digas nada está tan

difícil que sólo el silencio sólo la

brecha esta lejanía que se prolonga sólo

una nueva visión una otra

respuesta todo era más o menos esto dónde

interrumpir el verso dónde acabaría

la línea dónde recomienza la línea el reflujo

dónde se daría el repliegue de la línea el retorno

inevitable la continuación cómo

continuar cómo interrumpir y retomar

este momento es el de dudar ante el corte

dudar y no saber cómo fluir en la nueva línea

que se dibuja o se emborrona luego debajo en el

blanco debajo de la alfombra bajo los pies de metal

 

 

|Annita Costa Malufe (1975) nació en Sâo Paulo (SP), Brasil, es poeta e investigadora, autora de Como se caísse devagar (Ed.34/PAC, 2008)  Nesta cidade e abaixo de teus olhos (7Letras, 2007), Fundos para dias de chuva (7Letras, 2004) y dos ensayos Territórios dispersos: a poética de Ana Cristina Cesar (Annablume/Fapesp, 2006) y Poéticas da imanência: Ana Cristina Cesar e Marcos Siscar (7Letras/Fapesp, 2011).

 

 

| Traducció: Joan Navarro

 

 

Λ

 

 

c’est si difficile au point de ne pouvoir

répondre maintenant au point de

ne voir qu’à peine un filet de lumière atteindre la table au

point de ne pas pouvoir me souvenir quelle

devrait être la réponse au point 

de couper le col de la chemise pour respirer c’est

difficile de percevoir exactement où

se fera la coupure où se fera

l’interruption nécessaire c’est

précisément en ce

point une surdité l’indiscernable de la parole

parle plus fort parle vers moi ou

s’il te plaît ne parle plus c’est si

difficile que rien que le silence rien que la

brèche cette distance qui se prolonge rien

qu'une nouvelle vision une autre

réponse tout était plus ou moins cela où

interrompre le vers où finirait

la ligne où recommence la ligne le reflux

où se trouverait le repli de la ligne le retour

inévitable la continuation comment

continuer? comment interrompre et reprendre

ce moment est celui d’hésiter devant la coupure

d’hésiter et ne pas savoir comment couler vers la nouvelle ligne

qui se dessine ou se dilue en dessous sur le

blanc en dessous du tapis sous les pieds de métal

 

 

|Annita Costa Malufe (1975) est née à São Paulo (SP), Brésil. Poétesse et chercheuse, a écrit les livres de poèmes Como se caísse devagar (Ed.34/PAC, 2008)  Nesta cidade e abaixo de teus olhos (7Letras, 2007), Fundos para dias de chuva (7Letras, 2004) et les essais Territórios dispersos: a poética de Ana Cristina Cesar (Annablume/Fapesp, 2006) et Poéticas da imanência: Ana Cristina Cesar e Marcos Siscar (7Letras/Fapesp, 2011).

 

 

| Traduction: Annita Costa Malufe, Adrian Plazolles et Stéphan Schaub

 

 

Λ

 

 

so hard so hard can’t

answer right now so hard can barely see

the light shaft illuminating the desk  so

hard can’t recall what the answer should be so hard

must tear off the collar to catch a breath

so hard can´t grasp the right spot where

the cut should go where the pause lacks it is

right here at this

point

deafness makes speech indiscernible

speak up speak out or

say no more please it is so

hard if only silence could 

bridge this gap stretching out only a new

vision a new answer everything sort of sums up to

cut the line where it restarts again and so the reflux

line and where to put the double fold and

continue the unavoidable continuation how to

continue how do you interrupt resume and

this moment of hesitation before the cut

to hesitate and not to know how to go on to the next line

already there blurred right under the white

under the carpet under the metal legs

 

 

|Annita Costa Malufe (1975) poet, PhD, was  born in São Paulo (SP), Brasil and  has published the following books: in poetry, Como se caísse devagar (Ed.34/PAC, 2008), Nesta cidade e abaixo de teus olhos (7Letras, 2007) and  Fundos para dias de chuva (7Letras, 2004); in nonfictional prose:  Territórios dispersos: a poética de Ana Cristina Cesar (Annablume/Fapesp, 2006) and Poéticas da imanência: Ana Cristina Cesar e Marcos Siscar (7Letras/Fapesp, 2011).

 

 

| Translation: Vera Lima Ceccon

 

 

Λ

 

[Lígia Dabul]

a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer