av  

Llimera: Foto Joan Navarro. Oliva, 2010

          Llimera: Foto Joan Navarro

 

 

|Arménio Vieira|

 

 

Lisboa - 1971

~

Construcção na vertical

~

Henrique, o oitavo

 

 

[Lisboa - 1971

~

Construcció en vertical

~

Enric, el huité]

 

 

[Lisboa - 1971

~

Construcción en vertical

~

Enrique, el octavo]

 

 

 

 

Lisboa - 1971

 

A Ovídio Martins e Oswaldo Osório

 

Em verdade Lisboa não estava ali para nos saudar.

 

Eis-nos enfim transidos e quase perdidos

no meio de guardas e aviões da Portela

 

Em verdade éramos o gado mais pobre

d’África trazido àquele lugar

e como folhas varridas pela vassoura do vento

nossos paramentos de presunção e de casta.

 

E quando mais tarde surpreendemos o espanto

da mulher que vendia maçãs

e queria saber d’onde… ao que vínhamos

descobrimos o logro a circular no coração do Império.

 

Porém o desencanto, que desce ao peito

e trepa a montanha,

necessita da levedura que o tempo fornece.

 

E num camião, por entre caixotes e resquícios da véspera,

fomos seguindo nosso destino

naquela manhã friorenta e molhada por chuviscos d’inverno.

 

 

Construcção na vertical

 

Com pauzinhos de fósforo

podes construir um poema.

 

Mas atenção: o uso da cola

estragaria o teu poema.

 

Não tremas: o teu coração,

ainda mais que a tua mão,

pode trair-te. Cuidado!

 

Um poema assim é árduo.

Sem cola e na vertical,

pode levar uma eternidade.

 

Quando estiver concluído,

não assines, o poema não é teu.

 

 

Henrique oitavo dos que sob tal nome governaram a fria ínsula, quiçá a mesma onde Próspero se tornou mestre entre os magos. Quem podia estimar um rei que, em vez de beber a água, que só é pura a montante, preferiu o falso mel que sai da boca dos lacaios? Sete núpcias passadas, não houve rainha que tal rei chorasse, tão-pouco um amigo para lhe cantar o salmo que guia as almas através dos rubros picos que circundam os 7 infernos.

 

 

Arménio Vieira nasceu a 29 de Janeiro de 1941 na cidade da Praia, capital do país, ilha de Santiago. Jornalista e professor, publicou Poemas, 1981; Mitografias, 2007; O Poema, a viagem, o sonho, 2010; e os romances O eleito do sol, 1989, e No inferno, 1997. Prémio Camões 2009.

 

 

AV

 

 

Lisboa – 1971

 

A Ovídio Martins i Oswaldo Osório

 

En veritat Lisboa no hi era per saludar-nos.

 

Heu-nos ací, per fi, embalbits i quasi perduts

enmig de guardes i avions de Portela

 

En veritat érem el bestiar més pobre

d’Àfrica portat a aquell indret

i com fulles agranades  per l'escombra del vent

els nostres paraments de presumpció i de casta.

 

I quan més tard vam sorprendre l'espant

de la dona que venia pomes

i volia saber d’on… a què veníem

vam descobrir l’enganyifa circulant pel cor de l’Imperi.

 

Però el desencant, que baixa al pit

i puja la muntanya,

necessita del llevat que el temps forneix.

 

I en un camió, entre basquets i restes de la vespra,

seguírem el nostre destí

en aquell matí fredolic i mullat pels plugims d’hivern.

 

 

Construcció en vertical

  

Amb bastonets de llumí

pots construir un poema.

 

Però atenció: l’ús de la cola

faria malbé el teu poema.

 

No tremoles: el teu cor,

encara més que la teua mà,

et pot trair. Compte!

 

Un poema així és ardu.

Sense cola i en vertical,

pot trigar una eternitat.

 

Quan estiga acabat,

no el signes, el poema no és teu.

 

  

Enric, el vuitè dels que sota aquest nom governaren la freda illa, potser la mateixa on Pròsper esdevingué mestre entre els mags. Qui podia estimar un rei que, en comptes de beure l’aigua, que sols és pura on naix, va preferir la falsa mel que ix de la boca dels lacais? Després de set núpcies, no hi va haver cap reina que plorés un rei així, tampoc cap amic per cantar-li el salm que guia les ànimes a través dels pics vermells que circumden els 7 inferns.

 

 

Arménio Vieira va nàixer el 29 de gener de 1941 a Praia, capital del país, a l’illa de Santiago. Periodista i professor, ha publicat Poemas, 1981; Mitografias, 2007; O Poema, a viagem, o sonho, 2010; i les novel·les O eleito do sol, 1989, i No inferno, 1997. Premi Camões 2009.

 

 

[Traducció: Joan Navarro

 

 

AV

 

 

Lisboa – 1971

 

A Ovídio Martins y Oswaldo Osório

 

En verdad Lisboa no estaba allí para saludarnos.

 

Henos aquí en fin transidos y casi perdidos

en medio de los guardias y los aviones de Portela

 

En verdad éramos el ganado más pobre

de África traído a aquel lugar

y como hojas barridas por la escoba del viento

nuestros paramentos de presunción y de casta.

 

Y cuando más tarde sorprendimos el asombro

de la mujer que vendía manzanas

y quería saber de dónde… a qué veníamos

descubrimos el fraude circulando por el corazón del Imperio.

 

Pero el desencanto, que desciende al pecho

y sube la montaña

necesita de la levadura que el tiempo suministra.

 

Y en un camión, entre cajas y  restos de la víspera,

fuimos siguiendo nuestro destino

en aquella mañana friolenta y mojada por chubascos de invierno.

 

 

Construcción en vertical

  

Con palitos de fósforos

puedes construir un poema.

 

Pero atención: el uso de la cola

dañaría tu poema.

 

No tiembles: tu corazón,

aún más que tu mano,

te puede traicionar. ¡Cuidado!

 

Un poema así es arduo.

Sin cola y en vertical,

puede durar una eternidad.

 

Cuando esté acabado,

no lo firmes, el poema no es tuyo.

 

 

Enrique, el octavo de los que bajo tal nombre gobernaron la fría ínsula, quizás la misma donde Próspero se convirtió en maestro entre los magos. ¿Quién podía apreciar a un rey que, en vez de beber agua, que sólo es pura donde nace, prefirió la falsa miel que sale de la boca de los lacayos? Después de siete nupcias, no hubo reina que tal rey llorase, tampoco un amigo para cantarle el salmo que guía a las almas a través de los rojos picos que circundan a los 7 infiernos.

 

 

Arménio Vieira nació el 29 de Junio de 1941 en Praia, capital del país, en la isla de Santiago. Periodista y profesor, publicó Poemas, 1981, Mitografias, 2007; O Poema, a viagem, o sonho, 2010; y las novelas O eleito do sol, 1989, y No inferno, 1997. Premio Camões 2009.

 

 

[Traducción: Joan Navarro

 

 

AV

 

Oswaldo Osório

 

 

a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer