Fotografia: Sissy Eiko
Jean-François Poupart
Voici ta bouche et le soleil désespéré
Heus ací la teua boca i el sol desesperat
Ésta es tu boca y el sol desesperado
Naître à Birkenau ou boire du champagne rose à Paris
à cette heure précise l’homme supplie l’air
c’est une grande guerre de pèlerins et d’ignorance
Heidegger en uniforme de S.A. parle du temps
c’est notre fosse commune et ses voûtes colorées
tout s’éloigne de Renoir du rire des femmes
de la civilisation
Manet Monet Modigliani Mozart
Goebbels Goering Himmler Hitler
Donatello Fra Angelico Botticelli Michel-Ange
Pinochet Khomeiny Milosevic Staline
Giacometti Raphaël Rembrandt Gauguin
Mussolini Franco Salazar Pétain
Bach Beethoven Chopin Rimbaud
Pol Pot Mao Ben Laden Sharon Bush
Stravinski Strauss Van Dyck Van Gogh
Kadhafi Bokassa Stroessner Chiang Kai-Shek
Neruda Garcia Lorca Asturias Garcia Marquez
combien faut-il de Saint-Exupéry pour remplir Auschwitz?
l’art ne change pas les choses mais l’horreur l’inspire
faire des vitraux avec des martyrs
les poètes d’Amérique sont vieux
égoïstes ou très inconscients
les poètes d’Irak sont mort ou en prison
le plus cruel restera en vie
tout s’éloigne de Renoir
du rire des femmes roses et du champagne
tout se rapproche de notre civilisation
le sang est inodore
Voici ta bouche et le soleil désespéré
l’océan dans Montréal
le ciel avec des points noirs
et la peine de venir au monde
de marcher comme
dix millions de peuples blessés
sur une grande rivière
de taches et de convulsions
des bronches et les lumières
c’est une presqu’île
remplie de reptiles
une énorme tache
entre les omoplates
une tache grande comme une ville
et des fils pour te continuer
mille fois se laver les mains
poser des mines
et s’arracher lentement le cœur
Né à Montréal en 1968, Jean-François Poupart détient un doctorat en lettres modernes de la Sorbonne (Université Paris-IV) portant sur le silence dans l'œuvre d'Yves Bonnefoy. Il est éditeur des Poètes de Brousse et professeur de littérature, mais aussi viticulteur, musicien et parolier. Il anime les Cabarets Poètes de Brousse avec les musiciens de Mutante Thérèse depuis 1997. Il est l'auteur de Morsures de terre (1997), Nietzsche on the beach (1999), L'étrange lumière des mourants (2002), Tombe Londres tombe (2006) ainsi que d'un essai et d'entretiens autour de l'œuvre d'Yves Bonnefoy.
Nàixer a Birkenau o beure xampany rosa a París
a aquesta hora precisa l’home suplica l’aire
és una gran guerra de pelegrins i d’ignorància
Heidegger amb uniforme de les SA parla del temps
és la nostra fossa comuna i les seues voltes pintades
tot s’allunya de Renoir del riure de les dones
de la civilització
Manet Monet Modigliani Mozart
Göbbels Göring Himmler Hitler
Donatello Fra Angelico Botticelli Miquel Àngel
Pinochet Khomeini Milosevic Stalin
Giacometti Rafael Rembrandt Gauguin
Mussolini Franco Salazar Pétain
Bach Beethoven Chopin Rimbaud
Pol Pot Mao Bin Laden Sharon Bush
Stravinski Strauss Van Dyck Van Gogh
Gadafi Bokassa Stroessner Chiang Kai-shek
Neruda García Lorca Asturias García Márquez
quants Saint-Exupéry calen per omplir Auschwitz?
l’art no canvia les coses però l’horror l’inspira
fer vitralls amb màrtirs
els poetes d’Amèrica són vells
egoistes o molt inconscients
els poetes d’Irak són morts o en presó
el més cruel romandrà viu
tot s’allunya de Renoir
del riure de les dones roses i del xampany
tot s’acosta a la nostra civilització
la sang és inodora
Heus ací la teua boca i el sol desesperat
l’oceà dins Montreal
el cel amb punts negres
i la pena de venir al món
de marxar com
deu milions de pobles ferits
sobre un gran riu
de taques i de convulsions
dels bronquis i les llums
és una península
plena de rèptils
una enorme taca
entre els omòplats
una taca gran com una ciutat
i infants per prosseguir-te
mil vegades rentar-se les mans
col·locar mines
i arrancar-nos lentament el cor
Nascut a Montreal el 1968, Jean-François Poupart es doctor en Lletres Modernes per la Sorbona (Universitat Paris-IV) amb una tesi sobre el silenci en l’obra d’Yves Bonnefoy. És editor de Pètes de Brousse i professor de literatura, però també viticultor, músic i lletrista. Des de 1997 anima els Cabarets Poètes de Brousse amb els músics de Mutante Thérèse. És autor de Morsures de terre (1997), Nietzsche on the beach (1999), L'étrange lumière des mourants (2002), Tombe Londres tombe (2006), així com d’un assaig i d’entrevistes sobre l’obra d'Yves Bonnefoy.
[Traducció de Joan Navarro
Nacer en Birkenau o beber champagne rosa en París
justo a esta hora el hombre suplica el aire
es una gran guerra de peregrinos y de ignorancia
Heidegger con el uniforme de las SA habla del tiempo
es nuestra fosa común y sus bóvedas pintadas
todo se aleja de Renoir de la risa de las mujeres
de la civilización
Manet Monet Modigliani Mozart
Goebbels Goering Himmler Hitler
Donatello Fray Angelico Botticelli Miguel Ángel
Pinochet Jomeiny Milosevic Stalin
Giacometti Rafael Rembrandt Gauguin
Mussolini Franco Salazar Pétain
Bach Beethoven Chopin Rimbaud
Pol Pot Mao Bin Laden Sharon Bush
Stravinski Strauss Van Dyck Van Gogh
Gaddafi Bokassa Stroessner Chiang Kai-Shek
Neruda García Lorca Asturias García Márquez
¿cuántos Saint-Exupéry se necesitan para llenar Auschwitz?
el arte no cambia las cosas pero el horror lo inspira
hacer vidrieras con mártires
los poetas de América son viejos
egoístas o muy inconscientes
los poetas de Irak están muertos o en prisión
el más cruel conservará la vida
todo se aleja de Renoir
de la risa de las mujeres rosas y del champagne
todo se acerca a nuestra civilización
la sangre es inodora
Ésta es tu boca y el sol desesperado
el océano en Montreal
el cielo con puntos negros
y la pena de venir al mundo
de caminar como
diez millones de pueblos heridos
sobre un gran río
de manchas y de convulsiones
de los bronquios y las luces
es una península
llena de reptiles
una enorme mancha
entre los omoplatos
una mancha grande como una ciudad
e hijos para continuarte
mil veces lavarnos las manos
poner minas
y arrancarnos lentamente el corazón
Nacido en Montreal en 1968, Jean-François Poupart es doctor en Letras Modernas por la Sorbona (Universidad París-IV) con una tesis sobre el silencio en la obra de Yves Bonnefoy. Es editor de Poètes de Brousse, y profesor de literatura, pero también viticultor, músico y letrista. Anima los Cabarets Poètes de Brousse con los músicos de Mutante Thérèse desde 1997. Es autor de Morsures de terre (1997), Nietzsche on the beach /1999), L’étrange lumière des mourants (2002), Tombe Londres tombe (2006) así como de un ensayo y de entrevistas sobre la obra de Yves Bonnefoy.
[Traducció d'Amparo Salvador
Nascer em Birkenau ou beber champagne rosé em Paris
nesta hora precisa o homem suplicando o ar
é uma grande guerra de peregrinos e de ignorância
Heidegger num uniforme da SA fala do tempo
é nossa vala comum e suas abóbadas coloridas
tudo se afasta de Renoir do riso das damas da civilização
Manet Monet Modigliani Mozart
Goebbels Goering Himmler Hitler
Donatello Fra Angelico Botticelli Michelangelo
Pinochet Khomeiny Milosevic Staline
Giacometti Raphaël Rembrandt Gauguin
Mussolini Franco Salazar Pétain
Bach Beethoven Chopin Rimbaud
Pol Pot Mao Ben Laden Sharon Bush
Stravinski Strauss Van Dyck Van Gogh
Kadhafi Bokassa Stroessner Chiang Kai-Shek
Neruda García Lorca Asturias García Márquez
quantos Saint-Exupérys é preciso pra preencher Auschwitz?
a arte não muda as coisas mas o horror a inspira
fazer vitrais com os mártires
os poetas da América são velhos
egoístas ou muito inconscientes
os poetas do Iraque são mortos ou presos
o mais cruel restará vivo
tudo se afasta de Renoir
do riso das damas rosés e do champagne
tudo se aproxima da nossa civilização
o sangue é inodoro
Olha aqui aqui sua boca e o sol desesperado
o oceano em Montréal
o céu com pontos negros
e a pena de vir ao mundo
de andar como
dez milhões de povos feridos
sobre um grande rio
de manchas e convulsões
brônquios e luzes
é uma península
repleta de répteis
uma mancha enorme
entre as omoplatas
uma grande mancha como uma vila
e os filhos para te dar continuidade
mil vezes lavar as mãos
botar minas
e lentamente arrancar o coração
Nascido em Montréal em 1968, Jean-François Poupart possui um doutorado em Letras Modernas pela Sorbonne (Université de Paris-IV), que trata do silêncio na obra de Yves Bonnefoy. É editor dos Poètes de Brousse e professor de literatura, mas também viticultor, músico e letrista. Ele comanda os Cabarets Poètes de Brousse junto aos músicos de Mutante Thérèse desde 1997. Autor de Morsures de terre (1997), Nietzsche on the beach (1999), L'étrange lumière des mourants (2002), Tombe Londres tombe (2006) além de um ensaio e de entrevistas sobre a obra de Yves Bonnefoy.
[Traducció de Juliana Bratfisch
a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |