a  
Fotografia: Sissy Eiko

Fotografia: Sissy Eiko

 

Geneviève Blais

 

Une nuit

Le point devant

 

Una nit

El punt davant

 

Una noche

El punto delante

 

Uma noite

O ponto adiante

 

 

 

Une nuit, tu voudras lever très haut la jupe, qu’on s’envole, ou

presque – quelque chose du genre.

Je n’ai rien d’aérien, vraiment, mais tu ne voudras pas me croire.

Mes gestes sont longs.

J’ai souvent envie de prendre l’air, de faire un tour.

Marche près.

 

Aussi apprends-moi le nom des choses.

Apprends-moi le son du corps après la chute.

 

J’ai déjà tout oublié.

 

 

 

Le point devant. À partir de là on cherche l’équilibre.

 

Pour l’occasion, tu ramènes la tête, tu regardes vers le bas.

Tu te soustrais.

Tu espères. Les choses.

 

Tomber se peut souvent. Tromper.

Trop souvent.

 

Plus haut, ta main.

La fois où je me suis assise, le temps débordait.

Et moi avec.

Du reste, j’attends qu’on se précipite.

 

À la fois devant et derrière. Les clôtures.

 

Cavales. La route, la vitesse. Le mur sépare le son de l’image.

On devine, on imagine.

On roule. Le sol se défile, les cailloux sur la peau. Marquée.

Et respirer, longtemps.

 

 

Née en 1977, Genevieve Blais a complété des études de maîtrise en littérature. Son premier livre, L’incident se répète, est paru en 2007 aux éditions Poètes de brousse. Le manège a lieu, son dernière livre apparu en avril 2009 au Québec, est issu d’un séjour de deux ans en Chine.

 Q

 

Una nit, voldràs alçar ben alt la faldilla, que arranquem el vol, o

quasi – una cosa per l’estil.

No tinc res d’aeri, vertaderament, però no voldràs creure’m.

Els meus gestos són llargs.

Sovint tinc ganes de prendre l’aire, de fer un tomb.

Marxa prop.

 

Així que ensenya’m el nom de les coses.

Ensenya’m el so del cos després de la caiguda.

 

Ja ho he oblidat tot.

 

 

 

El punt davant. A partir d’ací busquem l’equilibri.

 

Per a l’ocasió, mous el cap, mires cap avall.

Et sostreus.

Esperes. Les coses.

 

Sovint podem caure. Enganyar.

Massa sovint.

 

Més alt, la teua mà.

Aquella vegada que em vaig seure, el temps vessava.

I jo amb ell.

D’altra banda, espere que ens precipitem.

 

Alhora davant i darrere. Les cledes.

 

Egües. La carretera, la velocitat. El mur separa el so de la imatge.

Endevinem, imaginem.

Rutllem. El sòl es desfila, els rocs sobre la pell. Marcada.

I respirar, molt de temps.

 

 

 

Geneviève Blais. Nascuda el 1977. Llicenciada en literatura. El seu primer llibre, L’incident se répète, va aparèixer el 2007 a l’editorial Poètes de Brousse, Le manège a lieu, el seu darrer llibre publicat el 2009 a Quebec, és resultat d’una estada de dos anys a la Xina.

 

[Traducció de Joan Navarro

 

 Q

 

 

Una noche, querrás levantar la falda muy arriba, que echemos a volar, o

casi – algo así.

No tengo nada aéreo, de verdad, pero no querrás creerme

Mis gestos son largos

A menudo tengo ganas de tomar el aire, de dar una vuelta.

Camina cerca

 

Así que enséñame el nombre de las cosas.

Enséñame el sonido del cuerpo después de la caída

 

Ya lo olvidé todo.

 

 

 

El punto delante. A partir de ahí buscamos el equilibrio.

 

Para la ocasión, inclinas la cabeza, miras hacia abajo.

Te sustraes.

Esperas. Las cosas.

 

Caer es posible a menudo. Engañar.

Demasiado a menudo

 

Más arriba, tu mano.

Aquella vez que me senté, el tiempo rebosaba

Y yo con él.

Por lo demás, espero que nos precipitemos.

 

A la vez delante y detrás. Los rediles.

 

Yeguas. La carretera, la velocidad. El muro separa el sonido de la imagen.

Adivinamos, imaginamos.

Rodamos. El sol se deshace, las piedras sobre la piel. Marcada.

Y respirar, mucho tiempo.

 

 

 

Geneviève Blais. Nacida en 1977, es licenciada en literatura. Su primer libro, L’incident se répète, apareció en 2007 en la editorial Poètes de Brousse. Le manège a lieu, su último libro publicado en 2009 en Québec, es producto de una estancia de dos años en China.

 

[Traducció d'Amparo Salvador

 

 Q

 

 

Uma noite, você vai querer levantar bem alto a saia, que voamos, ou 

quase – qualquer coisa do gênero.

Eu não tenho nada de aéreo, verdadeiramente, mas você não vai querer acreditar.

Meus gestos são longos.

Tenho uma vontade frequente de tomar um ar, dar uma volta. 

Anda perto.

 

Tão logo me ensina o nome das coisas.   

Me ensina o som do corpo após a queda.

  

Eu já esqueci tudo.

 

 

 

O ponto adiante. A partir daqui procuramos equilíbrio.

 

Para a ocasião, você volta a cabeça, olha para baixo.

Você se subtrai.

Você espera. As coisas.

 

Cair se pode sempre. Enganar.

Quase sempre. 

 

Mais alto, sua mão.

A vez em que eu me sentei, o tempo transbordava.

E eu junto.

De resto, espero que a gente se precipite.

 

Ao mesmo tempo, na frente e atrás. As barreiras.

 

Galope. Estrada, rapidez. A tela separa som e imagem.

Se adivinha, se imagina.

Se rola. O chão passa, os pedregulhos sobre a pele. Marcada.  

E respirar, longamente.

 

 

 

Nascida em 1977, Geneviève Blais fez mestrado em literatura. Seu primeiro livro, L'incident se répète, foi publicado em 2007 pela Poètes de brousse. Le manège a lieu, seu último livro, publicado em abril de 2009 no Québec, nasceu de uma estada de dois anos na China.

 

[Traducció de Juliana Bratfisch

 

 Q

}

a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |