a

 

Pere Salinas, Rèquiem 3,  2007

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Manuel Bolom Pale

 

 

 

[Yojoval ak'obal

 

Espíritu de la noche

Esperit de la nit

Os espíritos da noite
Spirit of the Night

 

 

[Sat yijubel

 

Rostro de otoño

Rostre de tardor

Rosto de outono

Autumn face

 

 

[Be

 

El camino

El camí

O caminho

The trail

 

 

[Ch'anetel snopenal

 

El silencio de la memoria

El silenci de la memòria

O silêncio da memória

The silence of the memory

 

 

 

Yojoval ak'obal

 

Chopol ojovetik xvochetik ta ak’obal,

k’uchel jkot chon chlaj sti’ sk’uxul yonton

a no’ox mu yuk xchopol k’opojik.

Chi yakub ta vone k’opetik,

xchiret ti ko’nton ti ch’anetel.

Chkok’ta nichimal vone h’ayemal k’op,

Ti jchik’ yik’al chopoletik,

stanil sbakel.

 

 

Sat yijubel

 

Makchuk me jnik ti o’e, muk’usi xa stak’ pasel.

Ti jkeremale p’ajemxa ti ya’lel malubel

Tsk’elun jnak’obal ti sat o’,
sak ch’ay nox jsat, molxa xvinaj  jbek’etal.

 

Be

 

Ti ch’anetele ch-an ti jbakel

jtsuj yalel jsat chnuxaj ti jsat

ti ch’abetele st’elt’un  yu’un muyuk buch’u cha,

a no’ox ti k’uxul o’ntonale.

 

K’alal chbat ti ak’obale ,

tsmuk sba ti snopelale .

 

K’alal  xchamil ti jchi’iltaktike,

xchininet sta batel skuxlejal.

 

 

Ch'anetel snopenal

 

K’alal tsik’olaj ta yaxal te’tik ti ch’anetele,

chkai ti kuxlejale xvokolet ,

tsnak’sba  ti tsk’uxul yo’nton beyo’,

chkai kuxlejal ti tsk’an a’yiel,

k’uchel  me’on  puts puts vomol, 

ti sbek’tal ak’obal xchi’in  sp’ijilk k’ejoj,

ti bolome tsi’ji yu’un tskuxes sbatel osil,

chjelav to batel ta kux o’ntonal,

chjelav to batel snak’obal k’ak’al,

Ti te’e tskomes me’on ta sjunlej kuxlejal

 xchi’uk xchay batel ti snopele.

 

Ch’i jp’ej  te’ ti jun ak’obal,

ti yanale tsmak ti k’elel  u’.

tst’anan vaichel, statsal k’uchel lajelal.

 

Jk’elvanej  ch’ail smu’etas te’tik

 tsnak’ sba  ta sk’aemal yanal,

chvay ti jp’ej mol tulan,

jp’ej nichim t’ujum chak’ sba ta toyol.

 

 

Manuel Bolom Pale, likem ta Jocosic, Huixtán, Chiapas, vo’k’em ta ya’vilala 1979. Ja’ psicólogo social ta Universidad Maya. Ep matanal yich’oj ta sventa ts’ib lo’il xchi’uk nichimal k’op.

 

 

Ť

 

 

[Espíritu de la noche

 

Los espíritus malignos rompen la noche,

acaban devorando su pena como una bestia

pero no escucho que maldicen.

Me emborracho con palabras del tiempo,

mi silencio chirría en mi  pecho.

Ahora lloro metáforas que navegan sin retorno,

incinero el viento del mal,

huesos de ceniza.

 

 

[Rostro de otoño

 

Por más que muevo el agua, es inútil.

Mi juventud en la profundidad del tiempo,

Mi sombra en el estanque me mira

mi piel arrugada diluida en el agua.

 

 

[El camino

 

El silencio emerge de mis huesos

una lágrima amarga navega entre mis ojos

El silencio desesperado nadie lo oye,

sólo el dolor profundo.

 

Cuando cae la noche,

se entierran los pensamientos.

 

Cuando mueren los hombres,

su silencio encuentra destino.

 

 

[El silencio de la memoria

 

Cuando el silencio fuma los verdes paisajes,

escucho la vida que reclama atención

y un río huye en la soledad,

la memoria sube con el viento de la infancia,

acariciando la suavidad del musgo gris,

los rostros de la noche acompañan la memoria con una canción,

el jaguar calla y revive el tiempo,

más allá de la sombra del día.

El  árbol deja huérfanos de tiempo y la memoria se esfuma.

 

Entre la noche crece un árbol

y su hoja  oculta la mirada de la luna,

desnuda el sueño, tan hondo como la muerte.

 

Una mirada de humo perfuma los árboles

y se esconde bajo el humus,

duerme en un roble viejo

mientras una flor en la altura ordena la belleza.

 

 

Manuel Bolom Pale, Jocosic Huixtán, Chiapas, 1979. Psicólogo social por la Universidad Maya. Ha recibido diversos premios de ensayo y poesía.

 

[Traducció de Manuel Bolom Pale

 

Ť

 

 

[Esperit de la nit

 

Els esperits malignes rompen la nit,

acaben devorant la seua pena com una bèstia,

però no escolte que maleeixen. 

M’emborratxe amb paraules del temps,

el meu silenci grinyola al meu pit.

Ara plore metàfores que naveguen sense retorn,

incinere el vent del mal,

ossos de cendra.

 

 

[Rostre de tardor

 

Per més que moc l’aigua, és inútil.

La meua joventut en la profunditat del temps,

La meua ombra a l’estany em mira

la meua pell arrugada diluïda en l’aigua.

 

 

[El camí

 

El silenci emergeix dels meus ossos 

una llàgrima amarga navega entre els meus ulls

El silenci desesperat ningú no el sent,

sols el dolor profund.

 

Quan cau la nit,

s’enterren els pensaments.

 

Quan moren els homes,

el seu silenci troba destí.

 

 

[El silenci de la memòria

 

Quan el silenci fuma els verds paisatges,

escolte la vida que reclama atenció 

i un riu fuig en la soledat, 

la memòria puja amb el vent de la infància,

acaronant la suavitat de la molsa grisa, 

els rostres de la nit acompanyen la memòria amb una cançó,

el jaguar calla i reviu el temps,

més enllà de l’ombra del dia.

L’arbre deixa orfes de temps i la memòria s’esfuma.

 

Enmig de la nit creix un arbre

i la seua fulla oculta la mirada de la lluna,

despulla el son, tan fondo com la mort.

 

Una mirada de fum perfuma els arbres

i s’amaga sota l’humus,

dorm en un roure vell

mentre una flor en l’altura ordena la bellesa.

 

 

Manuel Bolom Pale, Jocosic Huixtán, Chiapas, 1979. Psicòleg social per la Universitat Maia. Ha rebut diversos premis d’assaig i poesia.

 

[Traducció de Joan Navarro a partir de la versió castellana de Manuel Bolom Pale

 

Ť

 

 

[Os espíritos da noite

 

Os espíritos malignos rompem a noite,

acabam devorando sua pena como uma besta

mas não escuto o que maldizem.

Me embriago com palavras do tempo,

meu silêncio chia em meu peito.

Agora choro metáforas que navegam sem retorno,

incinero o vento do mal,

ossos de cinza.

 

 

[Rosto de outono

 

Por mais que mova a água, é inútil.

Minha juventude na profundidade do tempo,

Minha sombra no tanque me olha

minha pele enrugada diluída na água.

 

 

[O caminho

 

O silêncio emerge de meus ossos

uma lágrima amarga navega entre meus olhos

O silêncio desesperado que ninguém ouve,

somente a dor profunda.

 

Quando cai a noite

enterram-se os pensamentos.

 

Quando morrem os homens

seu silêncio encontra destino. 

 

 

[O silêncio da memória

 

Quando o silêncio gasta as verdes paisagens

escuto a vida que reclama atenção

e um rio flui na solidão,

a memória sobe com o vento da infância,

acariciando a suavidade do musgo gris,

os rostos da noite acompanham a memória com uma canção,

o jaguar cala e revive o tempo,

para lá da sombra do dia.

A árvore deixa órfãos de tempo e a memória se esfuma.

 

Por entre a noite cresce uma árvore

e sua folha oculta a visão da lua,

desnuda o sono, tão fundo como a noite.

 

Um olhar de fumo perfuma as árvores

e se esconde sob o húmus,

dorme num velho carvalho

enquanto uma flor nas alturas ordena a beleza.

 

Manuel Bolom Pale, Jocosic Huixtán, Chiapas, 1979. Formou-se em Psicologia Social pela Universidad Maya. Recebeu diversos prêmios de ensaio e poesia.

[Traducció d'Antônio Moura a partir de la versió castellana de Manuel Bolom Pale

 

Ť

 

 

[Spirit of the Night


Evil spirits break the night,

they end devouring their grief as a beast

but I don't hear they curse.

I get drunk with words of the time,

my silence squeaks in my chest.

Now I am crying metaphors that sail with no return,

I burn the evil wind,

ash bones.


 

[Autumn face


The more I shake the water, it is useless.

My youth in the depths of time,

My shadow on the pond that looks at me

my wrinkled skin diluted in water.

 


[The trail


The silence emerges from my bones

a bitter tear sails between my eyes

The despearte silence nobody hears,

only the deep pain.


 

When night falls,

thoughts are buried


 

When humans die,

Their silence findsdestiny.

 

 

[The silence of the memory

 

When the silence smokes the green landscapes,

I hear the life that draws attention

and a river runs away in solitude,

the memory rises with the wind of childhood,

caressing the smoothness of grey moss,

the faces of the night accompany the memory with a song,

the jaguar remains silent and time lives again,

beyond the shadow of the day.

The tree leaves orphans of time and the memory vanishes.


 

In the night a tree grows up

and its leaf hiddens the sight of the moon,

nude in the dream, as deep as death.


 

A smoke sight scents the trees

and hides below the humus

it sleeps in an old oak

while a flower in the altitude arranges beauty.

 

 

Manuel Bolom Pale, Jocosic Huixtán, Chiapas, 1979. Social psychologist at Maya University. He has received several awards for poetry and essay.

 

[Traducció de Lola Fernández a partir de la versió castellana de Manuel Bolom Pale

 

Ť

 

 

>

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |