a | ||
QPaúl Puma
Fragmento Natalia Bonjour o Los textos del adiós Fragment Natàlia Bonjour o Els textos de l'adéu
Fragmento del libro de poesía: Felipe Guamán Poma de Ayala Fragment del llibre de poesia: Felipe Guamán Poma de Ayala Fragmento do livro de poesia: Felipe Guamán Poma de Ayala
Fragmento
Natalia Bonjour o Los textos del adiós
tus uñas, Fragmento del libro de poesía: Felipe Guamán Poma de Ayala
(Erudito del Tahuantinsuyo)
Ego de la
melancolía.
repetición
ritual de la reconstrucción infinita de la
Paúl Puma (Quito, 1972) Autor de las piezas de teatro El Pato Donald tiene Sida o cómo elegir los instrumentos de la desesperación (1996), Mickey Mouse a gogo (2001) y El Príncipe Infeliz (2005). También, de los poemarios La Teoría del Absurdo (1994), Los Versos Animales (1996), Eloy Alfaro Híper Star (1996) y Felipe Guamán Poma de Ayala (2002), premio Aurelio Espinosa Pólit. El Instituto Cervantes lo invitó al Festival Latinale.
Fragment
Natàlia Bonjour o Els textos de l'adéu
Lesaèriesllengüesetarrissenenelballcosidor Cada grrhomm en cada fil del vestit!
Vamtenirtelevolslesteuesauroresbidimensionals ambpassionselectromagnètiqueselsplanysfotocelul·lars ritmestelevisionaristribilins draculins
Arribà la carnisseria…
Vaig aprendre a estimar-te en estampides antropòfagues geògrafes gg, retorçudes en la seua fruita animal
ttttttttttt carícies alterat origen euga, ruc, euga intransitiu, pel seu origen calze, copa in-reflexiu, calze, sí, sí, sí, et vaig conèixer: “Saps hi ha universos musicals sota aquestes, ungles teues, i en els seus batecs mars que mai no habitaràs nn més endins, en les seues molècules, dibuixos d’abrils esperant els teus versos, però mai els tindràs, qqrrr, tremoles, nocturn i amb res, mossegant-te sense dents el cosmos del prepuci ttt creient-te temps d’aus marines, enganxat a un cor ple d’oblits i sistemes de knn knn ferit, assetjat per gaseles de sang i ocasions negres tremoles.
Fugaç entre les bèsties, arribes a penetrar matèries anti-lletres, els bategars de l’absència, jugues navegant entre les coses, ecos, buits, les seues cendres...
Fragment del llibre de poesia: Felipe Guamán Poma (Erudit del Tahuantinsuyo) Oh Wuamán, avi meu
Peresca el moment en què vam ser partits.
Peresca aquest impenetrable arbre de la carn.
Peresca el dia en què vas nàixer i jo vaig morir.
Siga ombrívola la piràmide en què hem de plorar:
ramal brodat amb núvols de sang:
traços en nusos que retornen a la madeixa de la recordació.
Suma de soledat en la penombra del forat negre que fingeix ser una piga en el teu cos vellíssim, més que els ulls amagats de Sacsahuamán o el cap del nostre imperi en el centre de la perfecció de l’afonia, en aquesta ciutat d’amautas i aravicos i quipucamayos i teixidors de ponxos amb més de set morts que es retornen contra ells per a recordar que encara són vius. Ego de la malenconia.
Invenció de la Tristesa.
Pèrdua.
Nit enarborada de libèl·lules atroces.
(...)
Avi i net vam ser llançats de les aigües que ens van originar en les costes de l’Equador, allí on la cultura de Valdivia fou retratada per epígrafs de gebre, imatges d’una civilització perduda en spondylus i caragols que van experimentar dels llavis violentíssims del plaer de la fertilitat.
No he tastat ja massa pols del silenci?
No he vessat ja massa sang en el somni de l’oblit?
Oh, força nuclear enorme, electromagnètica, so vertebral dels llampecs. Oblit que no recorda que encara recordem?
Fragments de silenci que gemeguen encara en aquests draps?
Guamán.
Bastó del Monarca de la Terra.
Xiquet traït per la seua pròpia paraula.
Ja no hi ha imatge acústica que vinga de la delicadesa del món, llevat de crits succedanis en aquesta caverna de gel, llevat de xiquets que han nascut per a morir ací, llevat d’ulls que van nàixer de la foscor i tornen a la foscor, llevat d’una constel·lació dispersa d’indis que venen a morir en aquests acords de seda.
Nosaltres.
Tu i jo.
Els primitius habitants del Cuzco: Meitat del Món, equador, línia equinoccial, llum del zenit, ego de la nostra riquesa, melic de la nostra naturalesa, centre de la nostra memòria andina, repetició ritual de la reconstrucció infinita de la ciutat sagrada, himen solar, palau de l’instant, signe del nostre ordre, energia, identitat.
Paúl Puma (Quito, 1972) Autor de les peces de teatre El Pato Donald tiene Sida o cómo elegir los instrumentos de la desesperación (1996), Mickey Mouse a gogo (2001) i El Príncipe Infeliz (2005). Ha publicat també els llibres de poemes La Teoría del Absurdo (1994), Los Versos Animales (1996), Eloy Alfaro Híper Star (1996) i Felipe Guamán Poma de Ayala (2002), premi Aurelio Espinosa Pólit. L’Instituto Cervantes el va convidar a participar al Festival Latinale.
[Traducció de Joan Navarro]
pppppphhhhhpppppp,
a
do
(
as
de
Asaéreaslínguaseterizamnadançacestodecostura seterizam arroxeadasubrogadapsicoterapiadas
Tivemostevêvôostuasaurorasbidimensionais compaixõeseletromagnéticasosprantosfotocelulares ritmostelevisionáriospatetas draculinhos.
Chegou o
Aprendi a
gg, retorcidos
ttttttttttt sss ulfuricas
alterada
calice,
in-reflexivo, calice,
“Sabes
há
tuas
e
nn
esperando
qqrrr,
o
ttt
crendo-te
colado a
e
e
as
jogas
navegando
E
Fragmento do livro de poesia: Felipe Guamán Poma de Ayala (Eudito de Tahuantinsuyo)
Pereça o
Pereça essa
Pereça o
Seja
ramificação
recordação.
no
nessa
e
(...)
Avô e
foi retratada
do
Guamán.
Os
equador,
Paúl
[Traducció de Fábio Aristimunho Vargas]
a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer | |