VII Durs com un metall nou, fràgils com una tija als peus dels cavalls, enyorem els circs, les mars i les muntanyes de la lluna, els llacs ocults sota els gels mil·lenàris de l’Antàrtida, les flors del bàlec quan arriba l’abril, la limfa clara, el greix i el feltre. Carn de memòria, reconstruïm les estances que s’alçaven en aquella planura, vora els boscos pantanosos d’Euràsia, on ara pastura el temps densenfeinat, i busquem entre la ferralla de la carlinga la llum d’aquells rostres que ens retornaren a la llum, el baf dels cèrvids i dels jònecs. El moviment aturat d’una llebre habita el moll del nostre pensament, un coltell embenat, mel, coure, fusta, els ullals del coiot, unes pinces elèctriques, palla, oli, pedres de basalt, la pell d’un linx, udols de sirenes, zinc i set mil roures: ruïnes alfabètiques d’una escriptura primitiva. A sol ixent les teves cendres solcaren l’aire de la mar del Nord sota el vol d’uns cignes salvatges VII Hart wie ein neues Metall, zerbrechlich wie ein Stengel vor den Füßen der Pferde, sehnen wir uns nach den Talkesseln, den Meeren und Gebirgen des Mondes, den verborgenen Seen unter dem tausendjährigen Eis der Antarktis, den Blüten des Besenginsters , wenn der April kommt, nach der klaren Lymphe, dem Talg und dem Filz. Wir, Fleisch des Gedächtnisses, bauen die Wohnräume wieder auf, die sich in jener Ebene erhoben, bei den sumpfigen Wäldern Eurasiens, wo die untätige Zeit weidet, und wir suchen in dem Schrott der Pilotenkanzel das Licht dieser Gesichter, die uns an das Licht zurückgaben, suchen nach dem Hauch der Hirsche und der jungen Ochsen. Die angehaltene Bewegung eines Hasens wohnt im Innersten unseres Denkens inne, ein verbundenes Messer, Honig, Kupfer, Holz, Eckzähne des Kojoten, einige elektrische Klammern, Stroh, Öl, Basaltsteine, das Fell eines Luchses, Sirenenheulen, Zink und siebentausend Eichen: Alphabetische Ruinen einer primitiven Schrift. Im Morgengrauen furchte Deine Asche den Wind der Nordsee unter dem Flug von Wildschwänen. [Traducció a l'alemany d'Helge Rutberg]
VII Duros como un metal nuevo, frágiles como un tallo a los pies de los caballos, añoramos los circos, los mares y las montañas de la luna, los lagos ocultos bajo los hielos milenarios de la Antártida, las flores de la retama cuando llega abril, la linfa clara, la grasa y el fieltro. Carne de memoria, reconstruimos las estancias que se levantaban en aquella llanura, junto a los bosques pantanosos de Eurásia, donde ahora pastorea el tiempo ocioso, y buscamos entre la chatarra de la carlinga la luz de aquellos rostros que nos retornaron a la luz, el vaho de los cérvidos y de los becerros. El movimiento detenido de una liebre habita la médula de nuestro pensamiento, un cuchillo vendado, miel, cobre, madera, los colmillos de un coyote, unas pinzas eléctricas, paja, aceite, piedras de basalto, la piel de un lince, aullidos de sirenas, zinc y siete mil robles: ruinas alfabéticas de una escritura primitiva. A la salida del sol tus cenizas surcaron el aire del mar del Norte bajo el vuelo de unos cisnes salvajes.
| navarro | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer | |