La veu mormola dins el
fustam | sèrieAlfa núm. 103
Imatge: Josep Basset i Joan Navarro
Silvan Chabaud
As de montanhas dins lo ventre
Tu as des montagnes dans le ventre
Plueia de Montréal
L’aiga
davala en rius sus lo quitran estelat de fuelhas jaunas
E tu
caminas entre lei passants coifats de paraplueias,
Lo
ceu es plen coma una mar,
E tu t’avanças,
negat dins la matèria espessa dau silenci,
A
còntra corrent d’aquela marèia,
A
còntra corrent d’aqueu flume d’indiferéncias,
E
t’en montas sus l’avenguda,
Ton
andana maladrecha garreleja dins l’abséncia deis òmes
Pertot
presents
Mai
sens agach,
Sens
man tibada,
Siás
l’Inuit invisible que travèrsa la vila,
La
cara envasida de fantaumes,
Darrier
tu s’escafan tei peadas dins l’aiga que fila e s’abriva
Fins
au nonren dau trepador
Ont
as segurament passat la nuech.
Illa
perduda,
Au
luenh, la seuva roja de Mont Royal s’escafa dins la nèbla.
Ont
es Nunavut ?
Montréal,
lo 7 d’octòbre de 2023
As de
montanhas dins lo ventre
E la
mar dins lei mans
As
d’aucèus dins lei brancas de ta tèsta
E tot
un debanar de còlas
Dins
l’immensitat de ton esquina.
As la
cima deis aubres
Dins
la calor de ton pitre
Quand
tot l’estiu se refresca de chavanas.
As la
rusca dei suves
E la
doçor pegosa dei messugas
Dins
lo balanç de teis ancas.
As
tot un gaudre que regiscla
Entre
lei còdols de ton còs
Aliscat
au vent
De la
vida.
As de
pinedas que s’enauçan
Dau
plus prigond de teis uelhs
Au
soleu de ta cara
Plena
de poscas d’estelas.
As de
nevets resconduts
A
l’ubac de ta pèu
Dins
lei combas cavadas
Ai
plueias cevenòlas.
As
tota una explosion de colors
E de peis
sauvatges
Que
travèrsan leis aigas de fonta
Dins
ton paisatge de cellulas.
Una
mosaïca infinida
Compausa
l’imatge
Insasissabla
De
ton èstre.
As de
montanhas dins lo ventre
E
l’ocean que banha tei pòtas.
As
una lenga que canta
Au
mitan de ta boca.
Silvan Chabaud
nasquèt a Sant Rafèu, Var (1980). Escrivan, cantaire e professor de literatura
occitana a l'universitat Paul Valéry de Montpelhièr, fondèt lo collectiu
reggae-hiphop Mauresca fracàs dub en 1999 amb loqual realizèt uèch
albums. Publica regularament de poèmas dins la revista ÒC (de
tèxtes sieus pareguèron dins Europe, dins lo quasèrn
literari Cerf volant o encara dins la revista pirenenca Touroum
Bouroum). Publiquèt los recuèlhs de poesia Leis Illas
Infinidas en 2012 a las edicions Jorn. Montar en
2016 a las edicions L’Aucèu libre. Aubres en 2018
a las edicions TròbaVox. Serranas en 2019, a
las edicions Jorn e Pèira seca en 2022 a
las edicions L’Aucèu libre. En 2023, recebèt lo grand prèmi literari
de Provença de Ventabren.
Pluie de Montréal
L’eau
dévale en ruisseaux sur le goudron étoilé de feuilles jaunes
Et tu
marches entre les passants coiffés de parapluies,
Le
ciel est plein comme une mer,
Et toi
tu t’avances, noyé dans la matière épaisse du silence,
À
contre-courant de cette marée,
À
contre-courant de ce fleuve d’indifférences,
Et tu
montes sur l’avenue,
Ta
silhouette maladroite se déplace en boîtant dans l’absence des hommes
Partout
présents
Mais
sans regard,
Sans
main tendue,
Tu es
l’Inuit invisible qui traverse la ville,
Le
visage envahi de fantômes,
Derrière
toi, tes traces s’effacent dans l’eau qui file et accélère
Jusqu’au
néant du trottoir
Où tu
as sûrement passé la nuit.
Île
perdue,
Au loin,
la forêt rouge du Mont Royal s’efface dans la brume.
Où
est Nunavut ?
Montréal, le 7 octobre
2023.
Tu as
des montagnes dans le ventre
Et la
mer dans les mains
Tu as
des oiseaux dans les branches de ta tête
Et
tout un déroulement de collines
Dans
l’immensité de ton dos.
Tu as
la cime des arbres
Dans
la chaleur de ta poitrine
Quand
tout l’été se rafraîchit d’orages.
Tu as
l’écorce des chênes lièges
Et la
douceur collante des cystes
Dans
le balancement de tes hanches.
Tu as
tout un torrent qui rejaillit
Entre
les galets de ton corps
Poli
par le vent
De la
vie.
Tu as
des pinèdes qui s’élèvent
Du
plus profond de tes yeux
Au
soleil de ton visage
Plein
de poussières d’étoiles.
Tu as
des névés dissimulés
À
l’ubac de ta peau
Dans les
combes creusées
Aux
pluies cévenoles.
Tu as
toute une explosion de couleurs
Et
des poissons sauvages
Qui
traversent les eaux de fonte
Dans
ton paysage de cellules.
Une
mosaïque infinie
Compose
l’image
Insaisissable
De
ton être.
Tu as
des montagnes dans le ventre
Et
l’océan qui baigne tes lèvres.
Tu as
une langue qui chante
Au
milieu de ta bouche.
Silvan Chabaud est né à Saint Raphaël, Var (1980). Écrivain,
chanteur et professeur de littérature occitane à l’université Paul Valéry de
Montpellier. Il a fondé le collectif reggae-hiphop Mauresca fracàs dub
en 1999 avec qui il a réalisé huit albums. Il publie régulièrement des
poèmes dans la revue OC (des textes ont également paru dans la
revue Europe, dans le cahier littéraire Cerf volant ainsi
que dans la revue pyrénéenne Touroum Bouroum). Il a
publié les recueils de poésie suivants : Leis Illas Infinidas
en 2012 aux éditions Jorn. Montar en 2016 aux éditions
L’Aucèu libre. Aubres en 2018 aux éditions
TròbaVox. Serranas en 2019 aux éditions Jorn et Pèira
seca en 2022 aux éditions L’Aucèu libre. En 2023, il a reçu le
grand prix littéraire de Provence de Ventabren.
[Traduction : Silvan Chabaud]
Pluja de
Montreal
L’aigua davalla
en rierols sobre l’asfalt estrellat de fulles grogues
i camines
entre els vianants cofats amb paraigües,
el cel és ple
com un mar,
i tu avances,
ofegat dins la matèria espessa del silenci,
a
contracorrent d’aquesta marea,
a
contracorrent d’aquest riu d’indiferències,
i puges per
l’avinguda,
la teva
silueta maldestra coixeja dins l’absència dels homes
presents arreu
però sense
mirada,
sense mà
estesa,
ets l’inuit
invisible que travessa la ciutat,
la cara
envaïda de fantasmes,
darrere teu,
les teves petjades s’esborren dins l’aigua que corre i s’abriva
fins al no-res
de la vorera
on segurament
has passat la nit.
Illa perduda,
a la
llunyania, el bosc vermell del Mont Royal s’esvaeix dins la boira.
On és Nunavut?
Montreal, 7 d’octubre de 2023
Tens muntanyes dins el
ventre
i el mar dins les mans
tens ocells a les branques
del cap
i tot un desplegament de
turons
en la immensitat de
l’esquena.
Tens el cim dels arbres
en la calor del pit
quan tot l’estiu es
refresca amb tempestes.
Tens l’escorça de les
alzines sureres
i la dolçor enganxosa de
les estepes
en el balanceig dels malucs.
Tens tot un torrent que
esquitxa
entre els còdols del cos
polit pel vent
de la vida.
Tens pinedes que s’alcen
des del més profund dels
ulls
al sol de la cara
plena de pols d’estrelles.
Tens geleres amagades
a
l’obaga de la pell
dins les comes cavades
per les pluges de les
Cevenes.
Tens tota una explosió de
colors
i peixos salvatges
que travessen les aigües
de desglaç
en el teu paisatge de
cèl·lules.
Un mosaic infinit
compon la imatge
incopsable
del teu ésser.
Tens muntanyes dins el
ventre
i l’oceà que et banya els
llavis.
Tens una llengua que canta
al mig de la boca.
Silvan Chabaud va néixer a Saint Raphaël, Var
(1980). Escriptor, cantant i professor de literatura occitana a la Universitat
Paul Valéry de Montpeller. Va fundar el col·lectiu
reggae-hiphop Mauresca
fracàs dub l’any 1999, amb qui ha fet vuit àlbums. Publica regularment poemes a la
revista OC (alguns textos també han aparegut a la revista Europe,
al quadern literari Cerf volant, així
com a la revista pirinenca Touroum Bouroum). Ha publicat els següents reculls de poesia: Leis Illas Inifinidas en 2012 a les edicions Jorn. Montar en 2016 a les edicions L’Aucèu libre. Aubres en 2018 a les edicions TròbaVox. Serranas en
2019, a les edicions Jorn e Pèira
seca en 2022 a les edicions L’Aucèu libre. En 2023, ha rebut el gran premi literari de Provença
de Ventabren.
[Traducció: Dolors Català]
Lluvia de Montreal
El agua baja veloz en arroyos sobre el asfalto
estrellado de hojas amarillas
y caminas entre los transeúntes cubiertos con
paraguas,
el cielo está lleno como un mar,
y tú avanzas, ahogado en la espesa materia del
silencio,
a contracorriente de esta marea,
a contracorriente de este río de indiferencias,
y subes por la avenida,
tu silueta torpe cojea en la ausencia de los
hombres
presentes en todas partes
pero sin mirada,
sin mano tendida,
eres el inuit invisible que atraviesa la
ciudad,
la cara invadida por fantasmas,
detrás de ti, tus huellas se borran en el agua que corre y se acelera
hasta la nada de la acera
donde seguramente has pasado la noche.
Isla perdida,
a lo lejos, el bosque rojo del Mont Royal se borra en la niebla.
¿Dónde está Nunavut?
Montreal, 7 de octubre de 2023
Tienes montañas en el vientre
y el mar en las manos.
tienes pájaros en las ramas de tu cabeza
y todo un devanar de colinas
en la inmensidad de tu espalda.
Tienes la cima de los árboles
en el calor de tu pecho
cuando todo el verano se refresca con
tormentas.
Tienes la corteza de los alcornoques
y la dulzura pegajosa de las jaras
en el balanceo de tus caderas.
Tienes todo un torrente que brota
entre los guijarros de tu cuerpo
pulido por el viento
de la vida.
Tienes pinares que se alzan
desde lo más profundo de tus ojos
hasta el sol de tu cara
llena de polvo de estrellas.
Tienes neveros escondidos
en la umbría de tu piel
en los valles cavados
por las lluvias de las Cevenas.
Tienes toda una explosión de colores
y peces salvajes
que atraviesan las aguas de deshielo
en tu paisaje de células.
Un mosaico infinito
compone la imagen
inasible
de tu ser.
Tienes montañas en el vientre
y el océano que baña tus labios.
Tienes una lengua que canta
en medio de tu boca.
Silvan Chabaud
nació en Saint Raphaël, Var (1980). Escritor,
cantante y profesor de literatura occitana en la Universidad de Letras Paul
Valéry de Montpellier. Fundó el colectivo reggae-hiphop
Mauresca fracàs dub en 1999 con el que ha hecho ocho álbumes. Publica regularmente poemas en
la revista OC (algunos textos también han aparecido en la revista Europe, en el cuaderno literario Cerf
volant así como en la
revista pirenaica Touroum Bouroum).
Ha publicado los siguientes poemarios: Leis
Illas Infinidas en 2012, ediciones
Jorn. Montar en 2016, ediciones L’Aucèu libre. Aubres en 2018,
ediciones TròbaVox. Serranas en 2019,
ediciones Jorn i Peira
seca en 2022 en ediciones L’Auceau libre. En
2023, recibió el gran premio literario de Provenza de Ventabren.
[Traducción: Dolors Català]
| a | entrada | Llibre del Tigre
| sèrieAlfa
| varia
| Berliner Mauer