DA

La veu mormola dins el fustam | sèrieAlfa núm. 103

 

   

Imatge: Josep Basset i Joan Navarro

 

 

Silvan Chabaud

 

 

Plueia de Montréal

As de montanhas dins lo ventre

 

Pluie de Montréal

Tu as des montagnes dans le ventre

 

Pluja de Montreal

Tens muntanyes dins el ventre

 

Lluvia de Montreal

Tienes montañas en el vientre

 

 

 

Oc1

Plueia de Montréal

 

L’aiga davala en rius sus lo quitran estelat de fuelhas jaunas

E tu caminas entre lei passants coifats de paraplueias,

Lo ceu es plen coma una mar,

E tu t’avanças, negat dins la matèria espessa dau silenci,

A còntra corrent d’aquela marèia,

A còntra corrent d’aqueu flume d’indiferéncias,

E t’en montas sus l’avenguda,

Ton andana maladrecha garreleja dins l’abséncia deis òmes

Pertot presents

Mai sens agach,

Sens man tibada,

Siás l’Inuit invisible que travèrsa la vila,

La cara envasida de fantaumes,

Darrier tu s’escafan tei peadas dins l’aiga que fila e s’abriva

Fins au nonren dau trepador

Ont as segurament passat la nuech.

 

Illa perduda,

Au luenh, la seuva roja de Mont Royal s’escafa dins la nèbla.

Ont es Nunavut ?

 

Montréal, lo 7 d’octòbre de 2023

 

Oc2

As de montanhas dins lo ventre

E la mar dins lei mans

As d’aucèus dins lei brancas de ta tèsta

E tot un debanar de còlas

Dins l’immensitat de ton esquina.

 

As la cima deis aubres

Dins la calor de ton pitre

Quand tot l’estiu se refresca de chavanas.

 

As la rusca dei suves

E la doçor pegosa dei messugas

Dins lo balanç de teis ancas.

 

As tot un gaudre que regiscla

Entre lei còdols de ton còs

Aliscat au vent

De la vida.

 

As de pinedas que s’enauçan

Dau plus prigond de teis uelhs

Au soleu de ta cara

Plena de poscas d’estelas.

 

As de nevets resconduts

A l’ubac de ta pèu

Dins lei combas cavadas

Ai plueias cevenòlas.

 

As tota una explosion de colors

E de peis sauvatges

Que travèrsan leis aigas de fonta

Dins ton paisatge de cellulas.

 

Una mosaïca infinida

Compausa l’imatge

Insasissabla

De ton èstre.

 

As de montanhas dins lo ventre

E l’ocean que banha tei pòtas.

 

As una lenga que canta

Au mitan de ta boca.

 

Silvan Chabaud nasquèt a Sant Rafèu, Var (1980). Escrivan, cantaire e professor de literatura occitana a l'universitat Paul Valéry de Montpelhièr, fondèt lo collectiu reggae-hiphop Mauresca fracàs dub en 1999 amb loqual realizèt uèch albums. Publica regularament de poèmas dins la revista ÒC (de tèxtes sieus pareguèron dins Europe, dins lo quasèrn literari Cerf volant o encara dins la revista pirenenca Touroum Bouroum). Publiquèt los recuèlhs de poesia Leis Illas Infinidas en 2012 a las edicions Jorn. Montar en 2016 a las edicions L’Aucèu libre. Aubres en 2018 a las edicions TròbaVox. Serranas en 2019, a las edicions Jorn e Pèira seca en 2022 a las edicions L’Aucèu libre. En 2023, recebèt lo grand prèmi literari de Provença de Ventabren.

 

 

103

 

Fr1

Pluie de Montréal

 

L’eau dévale en ruisseaux sur le goudron étoilé de feuilles jaunes

Et tu marches entre les passants coiffés de parapluies,

Le ciel est plein comme une mer,

Et toi tu t’avances, noyé dans la matière épaisse du silence,

À contre-courant de cette marée,

À contre-courant de ce fleuve d’indifférences,

Et tu montes sur l’avenue,

Ta silhouette maladroite se déplace en boîtant dans l’absence des hommes

Partout présents

Mais sans regard,

Sans main tendue,

Tu es l’Inuit invisible qui traverse la ville,

Le visage envahi de fantômes,

Derrière toi, tes traces s’effacent dans l’eau qui file et accélère

Jusqu’au néant du trottoir

Où tu as sûrement passé la nuit.

Île perdue,

Au loin, la forêt rouge du Mont Royal s’efface dans la brume.

Où est Nunavut ?

 

Montréal, le 7 octobre 2023.

 

Fr2

Tu as des montagnes dans le ventre

Et la mer dans les mains

Tu as des oiseaux dans les branches de ta tête

Et tout un déroulement de collines

Dans l’immensité de ton dos.

 

Tu as la cime des arbres

Dans la chaleur de ta poitrine

Quand tout l’été se rafraîchit d’orages.

 

Tu as l’écorce des chênes lièges

Et la douceur collante des cystes

Dans le balancement de tes hanches.

 

Tu as tout un torrent qui rejaillit

Entre les galets de ton corps

Poli par le vent

De la vie.

 

Tu as des pinèdes qui s’élèvent

Du plus profond de tes yeux

Au soleil de ton visage

Plein de poussières d’étoiles.

 

Tu as des névés dissimulés

À l’ubac de ta peau

Dans les combes creusées

Aux pluies cévenoles.

 

Tu as toute une explosion de couleurs

Et des poissons sauvages

Qui traversent les eaux de fonte

Dans ton paysage de cellules.

 

Une mosaïque infinie

Compose l’image

Insaisissable

De ton être.

 

Tu as des montagnes dans le ventre

Et l’océan qui baigne tes lèvres.

 

Tu as une langue qui chante

Au milieu de ta bouche.

 

Silvan Chabaud est né à Saint Raphaël, Var (1980). Écrivain, chanteur et professeur de littérature occitane à l’université Paul Valéry de Montpellier. Il a fondé le collectif reggae-hiphop Mauresca fracàs dub en 1999 avec qui il a réalisé huit albums. Il publie régulièrement des poèmes dans la revue OC (des textes ont également paru dans la revue Europe, dans le cahier littéraire Cerf volant ainsi que dans la revue pyrénéenne Touroum Bouroum). Il a publié les recueils de poésie suivants : Leis Illas Infinidas en 2012 aux éditions Jorn. Montar en 2016 aux éditions L’Aucèu libre. Aubres en 2018 aux éditions TròbaVox. Serranas en 2019 aux éditions Jorn et Pèira seca en 2022 aux éditions L’Aucèu libre. En 2023, il a reçu le grand prix littéraire de Provence de Ventabren.

 

[Traduction : Silvan Chabaud]

 

 

103

 

Cat1

Pluja de Montreal

 

L’aigua davalla en rierols sobre l’asfalt estrellat de fulles grogues

i camines entre els vianants cofats amb paraigües,

el cel és ple com un mar,

i tu avances, ofegat dins la matèria espessa del silenci,

a contracorrent d’aquesta marea,

a contracorrent d’aquest riu d’indiferències,

i puges per l’avinguda,

la teva silueta maldestra coixeja dins l’absència dels homes

presents arreu

però sense mirada,

sense mà estesa,

ets l’inuit invisible que travessa la ciutat,

la cara envaïda de fantasmes,

darrere teu, les teves petjades s’esborren dins l’aigua que corre i s’abriva

fins al no-res de la vorera

on segurament has passat la nit.

Illa perduda,

a la llunyania, el bosc vermell del Mont Royal s’esvaeix dins la boira.

On és Nunavut?

 

Montreal, 7 d’octubre de 2023

 

Cat2

Tens muntanyes dins el ventre

i el mar dins les mans

tens ocells a les branques del cap

i tot un desplegament de turons

en la immensitat de l’esquena.

 

Tens el cim dels arbres

en la calor del pit

quan tot l’estiu es refresca amb tempestes.

 

Tens l’escorça de les alzines sureres

i la dolçor enganxosa de les estepes

en el balanceig dels malucs.

 

Tens tot un torrent que esquitxa

entre els còdols del cos

polit pel vent

de la vida.

 

Tens pinedes que s’alcen

des del més profund dels ulls

al sol de la cara

plena de pols d’estrelles.

 

Tens geleres amagades

a l’obaga de la pell

dins les comes cavades

per les pluges de les Cevenes.

 

Tens tota una explosió de colors

i peixos salvatges

que travessen les aigües de desglaç

en el teu paisatge de cèl·lules.

 

Un mosaic infinit

compon la imatge

incopsable

del teu ésser.

 

Tens muntanyes dins el ventre

i l’oceà que et banya els llavis.

 

Tens una llengua que canta

al mig de la boca.

 

Silvan Chabaud va néixer a Saint Raphaël, Var (1980). Escriptor, cantant i professor de literatura occitana a la Universitat Paul Valéry de Montpeller. Va fundar el col·lectiu reggae-hiphop Mauresca fracàs dub l’any 1999, amb qui ha fet vuit àlbums. Publica regularment poemes a la revista OC (alguns textos també han aparegut a la revista Europe, al quadern literari Cerf volant, així com a la revista pirinenca Touroum Bouroum). Ha publicat els següents reculls de poesia: Leis Illas Inifinidas en 2012 a les edicions Jorn. Montar en 2016 a les edicions L’Aucèu libreAubres en 2018 a les edicions TròbaVoxSerranas en 2019, a les edicions Jorn e Pèira seca en 2022 a les edicions L’Aucèu libre. En 2023, ha rebut el gran premi literari de Provença de Ventabren.

 

[Traducció: Dolors Català]

 

 

103

 

Esp1

Lluvia de Montreal

 

El agua baja veloz en arroyos sobre el asfalto estrellado de hojas amarillas

y caminas entre los transeúntes cubiertos con paraguas,

el cielo está lleno como un mar,

y tú avanzas, ahogado en la espesa materia del silencio,

a contracorriente de esta marea,

a contracorriente de este río de indiferencias,

y subes por la avenida,

tu silueta torpe cojea en la ausencia de los hombres

presentes en todas partes

pero sin mirada,

sin mano tendida,

eres el inuit invisible que atraviesa la ciudad,

la cara invadida por fantasmas,

detrás de ti, tus huellas se borran en el agua que corre y se acelera

hasta la nada de la acera

donde seguramente has pasado la noche.

Isla perdida,

a lo lejos, el bosque rojo del Mont Royal se borra en la niebla.

¿Dónde está Nunavut?

 

Montreal, 7 de octubre de 2023

 

Esp2

Tienes montañas en el vientre

y el mar en las manos.

tienes pájaros en las ramas de tu cabeza

y todo un devanar de colinas

en la inmensidad de tu espalda.

 

Tienes la cima de los árboles

en el calor de tu pecho

cuando todo el verano se refresca con tormentas.

 

Tienes la corteza de los alcornoques

y la dulzura pegajosa de las jaras

en el balanceo de tus caderas.

 

Tienes todo un torrente que brota

entre los guijarros de tu cuerpo

pulido por el viento

de la vida.

 

Tienes pinares que se alzan

desde lo más profundo de tus ojos

hasta el sol de tu cara

llena de polvo de estrellas.

 

Tienes neveros escondidos

en la umbría de tu piel

en los valles cavados

por las lluvias de las Cevenas.

 

Tienes toda una explosión de colores

y peces salvajes

que atraviesan las aguas de deshielo

en tu paisaje de células.

 

Un mosaico infinito

compone la imagen

inasible

de tu ser.

 

Tienes montañas en el vientre

y el océano que baña tus labios.

 

Tienes una lengua que canta

en medio de tu boca.

 

Silvan Chabaud nació en Saint Raphaël, Var (1980). Escritor, cantante y profesor de literatura occitana en la Universidad de Letras Paul Valéry de Montpellier. Fundó el colectivo reggae-hiphop Mauresca fracàs dub en 1999 con el que ha hecho ocho álbumes. Publica regularmente poemas en la revista OC (algunos textos también han aparecido en la revista Europe, en el cuaderno literario Cerf volant así como en la revista pirenaica Touroum Bouroum). Ha publicado los siguientes poemarios: Leis Illas Infinidas en 2012, ediciones JornMontar en 2016, ediciones L’Aucèu libre. Aubres en 2018, ediciones TròbaVox. Serranas en 2019, ediciones Jorn i Peira seca en 2022 en ediciones L’Auceau libre. En 2023, recibió el gran premio literario de Provenza de Ventabren.

 

[Traducción: Dolors Català]

 

 

103

 

 

Sylvie Berger

 

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer