DA

La veu mormola dins el fustam | sèrieAlfa núm. 103

 

   

Imatge: Josep Basset i Joan Navarro

 

 

Sylvie Berger

 

 

Filha de res

Abséncia

 

Fille de rien

Absence

 

Noia de res

Absència

 

Muchacha de nada

Ausencia

 

 

 

Oc1

Filha de res

 

Filha de res, filha de vent

Que dison

Filha de pas grand causa

De la solesa etèrna

 

Filha de deguns

E filha de totes

Los qu’an l’uòlh tendre e la man doça

 

Filha de res

Que sauta de blanca calada en calada blanca

Per los còrs dels òmes

Sens jamai s’arrestar

Per pas tombar

 

Filha qu’a res

Mas dins sa saqueta

Mai de tresaurs qu’auràn pas jamai filhas de ben,

Las colors totes de la tendresa

E de la desirança,

Culhidas en plena florida

E que jamai passaràn pas

Totes los rires e los mots bauges

E que jamai nafraràn pas.

 

26 julhet 2011

 

Oc2

Abséncia

 

A flor de carn la desirança ondeja

Resson a l'abís de l'abséncia

 

A flor de còr la dolor estrifa

Las sèt pèls de son bèl sòm

A flor de buf la mar sema

En espèra de boca-vida

A flor de dets lo camin foligaud

Del caliu a l’aucèl de fuòc

 

A flor d'arma la piada de la tieuna

Res levarà pas jamai la set...

 

16 setembre 2006 

 

Sylvie Berger nasquèt a Montpelhièr en 1963. Es dançaira, poetessa, fotografa, escrivana, foguèt tanben editriz e jornalista. Collabòrèt a de nombrosas revistas e publicacions e trabalhèt coma editriz e fotografa, amb Max Roqueta. Sos poèmas, contes e novèlas son publicats dins las revistas ÒCReclams, Lo gai saber e las antologias Color Femma et Paraulas de Hemnas, tòm 1 (2020). Se ganhèt lo segond Prèmi del concors 2012 de poesia organizat per la Region Peitau-Charentas. Collabòra tanben a l'escritura de cançons. Convidada per festenals de poesia per lecturas musicalas (o pas) de sas òbras, a tanben montat mòstras aligant tèxtes poetics e fòtòs, coma Paraulas del vent.

 

 

103

 

Fr1

Fille de rien

 

Fille de rien, fille de vent

Qu’ils disent

Fille de pas grand-chose

À la solitude éternelle

 

Fille de personne

Et fille de tous

Ceux qui ont l’œil tendre et la main douce

 

Fille de rien

Qui va de blanc galet en galet blanc

Par les cœurs des hommes

Sans jamais s’arrêter

Pour ne pas tomber

 

Fille qui n’a rien

Mais dans sa musette

Plus de trésors que n’auront jamais filles de bien

Toutes les couleurs de la tendresse

Et du désir,

Cueillies en plein floraison

Et qui ne faneront jamais

Tous les rires et les mots fous

 

Et qui ne blesseront jamais.

 

26 juillet 2011

 

Fr2

Absence

 

À fleur de chair le désir ondoie

Écho à l’abîme de l’absence

 

À fleur de cœur la douleur déchire

Les sept peaux de son grand sommeil

 

À fleur de souffle la marée basse

En attente de bouche-vie

 

À fleur de doigts le chemin folâtre

Du feu sous la cendre à l’oiseau de feu

 

À fleur d’âme l’empreinte de la tienne

 

Rien n’étanchera plus la soif...

 

16 septembre 2006

 

Sylvie Berger est née à Montpellier en 1963. Elle est danseuse, poétesse, photographe, écrivaine, et fut longtemps éditrice et journaliste. Elle a collaboré à de nombreuses revues et publications et travaillé, en tant qu'éditrice et photographe, avec Max Rouquette. Ses poèmes, contes et nouvelles sont publiés dans les revues OC, ReclamsLo gai saber et les anthologies Color Femna et Paraulas de Hemnas, tome 1 (2020). Elle a remporté le deuxième Prix du concours 2012 de poésie organisé par la Région Poitou-Charentes. Elle collabore aussi à l’écriture de chansons. Conviée à des festivals de poésie pour des lectures musicales (ou non) de ses travaux, elle a également monté des expositions itinérantes alliant textes poétiques et photographies, comme Paraulas del vent.

 

[Traduction : Sylvie Berger]

 

 

103

 

Cat1

Noia de res

 

Noia de res, filla de vent

diuen

noia de poca cosa

de la solitud eterna

 

Noia de ningú

i noia de tots

aquells que tenen l’ull tendre i la mà dolça

 

Noia de res

que va de blanc còdol en còdol blanc

pels cors dels homes

sense aturar-se mai

per no caure

 

Noia que no té res

però en la seva bossa

més tresors que no tindran mai noies de bé

tots els colors de la tendresa

i del desig,

collits en plena floració

i que no marciran mai

tots els riures i les paraules boges

 

i que no feriran mai.

 

26 de juliol de 2011

 

Cat2

Absència

 

A flor de carn el desig ondula

eco a l’abisme de l’absència

 

A flor de cor el dolor esquinça

les set pells del seu gran son

 

A flor d’alè la marea baixa

en espera de boca-vida

 

A flor de dits el camí enjogassat

del caliu a l’ocell de foc

 

A flor d’ànima l’empremta de la teva

 

Res ja no apagarà la set...

 

16 de setembre de 2006

 

Sylvie Berger va néixer a Montpeller el 1963. És ballarina, poeta, fotògrafa i escriptora, i durant molts anys va ser editora i periodista. Ha col·laborat en nombroses revistes i publicacions, i ha treballat amb Max Rouquette com a editora i fotògrafa. Els seus poemes, relats i contes han estat publicats  a les revistes OC, Reclams, Lo gai saber i a les antologies Color Femna i Paraulas de Hemnas, volum 1 (2020). El 2012 va guanyar el segon premi del concurs de poesia organitzat per la regió de Poitou-Charentes. També escriu cançons, i ha estat convidada a festivals de poesia a llegir la seva obra (amb música o sense), a més de muntar exposicions itinerants que combinen textos poètics i fotografies, com Paraulas del vent.

 

[Traducció: Dolors Català]

 

 

103

 

Esp1

Muchacha de nada

 

Muchacha de nada, hija de viento

dicen

muchacha de poca cosa

de la soledad eterna

 

Muchacha de nadie

y muchacha de todos

aquellos que tienen el ojo tierno y la mano dulce

 

Muchacha de nada

que va de blanco guijarro en guijarro blanco

por los corazones de los hombres

sin detenerse nunca

para no caer

 

Muchacha que no tiene nada

pero en su bolso

más tesoros que nunca tendrán muchachas de bien

todos los colores de la ternura

y del deseo,

recogidos en plena floración

y que nunca marchitarán

todas las risas y las palabras locas

y que nunca herirán.

26 de julio de 2011

Esp2

Ausencia

A flor de carne el deseo ondula

eco en el abismo de la ausencia

 

A flor de corazón el dolor desgarra

las siete pieles de su gran sueño

 

A flor de aliento la marea baja

en espera de boca-vida

 

A flor de dedos el camino juguetón

del rescoldo en el pájaro de fuego

A flor de alma la huella de la tuya

Nada apagará más la sed...

16 de septiembre de 2006

 

Sylvie Berger nació en Montpellier en 1963. Es bailarina, poeta, fotógrafa y escritora, y durante muchos años fue editora y periodista. Ha colaborado en numerosas revistas y publicaciones, y ha trabajado con Max Rouquette como editora y fotógrafa. Sus poemas, relatos y cuentos han sido publicados en las revistas OC, Reclams, Lo gai saber y en las antologías Color Femna y Paraulas de Hemnas, tomo 1 (2020). En 2012 ganó el segundo premio del concurso de poesía organizado por la región de Poitou-Charentes. También escribe canciones, y ha sido invitada a festivales de poesía para dar lectura de su obra (con o sin música), además de montar exposiciones itinerantes que combinan textos poéticos y fotografías, como Paraulas del vent.

 

[Traducción: Dolors Català]

 

 

103

 

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer