La veu mormola dins el
fustam | sèrieAlfa núm. 103
Imatge: Josep Basset i Joan Navarro
Sylvie Berger
Filha de res
Filha
de res, filha de vent
Que
dison
Filha
de pas grand causa
De la
solesa etèrna
Filha
de deguns
E
filha de totes
Los
qu’an l’uòlh tendre e la man doça
Filha
de res
Que
sauta de blanca calada en calada blanca
Per
los còrs dels òmes
Sens
jamai s’arrestar
Per
pas tombar
Filha
qu’a res
Mas
dins sa saqueta
Mai
de tresaurs qu’auràn pas jamai filhas de ben,
Las
colors totes de la tendresa
E de
la desirança,
Culhidas
en plena florida
E que
jamai passaràn pas
Totes
los rires e los mots bauges
E que
jamai nafraràn pas.
26
julhet 2011
A flor de carn la desirança ondeja
Resson a l'abís de l'abséncia
A flor de còr la dolor estrifa
Las sèt pèls de son bèl sòm
A flor de buf la mar sema
En espèra de boca-vida
A flor de dets lo camin foligaud
Del caliu a l’aucèl de fuòc
A flor d'arma la piada de la tieuna
Res levarà pas jamai la set...
16 setembre 2006
Sylvie Berger nasquèt a
Montpelhièr en 1963. Es dançaira, poetessa,
fotografa, escrivana, foguèt tanben editriz e jornalista. Collabòrèt a de
nombrosas revistas e publicacions e trabalhèt coma editriz e fotografa, amb Max
Roqueta. Sos poèmas, contes e novèlas son publicats dins las revistas ÒC, Reclams, Lo
gai saber e las antologias Color Femma et Paraulas de Hemnas,
tòm 1 (2020). Se ganhèt lo segond Prèmi del concors 2012 de poesia organizat
per la Region Peitau-Charentas. Collabòra tanben a l'escritura de cançons.
Convidada per festenals de poesia per lecturas musicalas (o pas) de sas òbras,
a tanben montat mòstras aligant tèxtes poetics e fòtòs, coma Paraulas del
vent.
Fille de rien
Fille
de rien, fille de vent
Qu’ils
disent
Fille
de pas grand-chose
À la
solitude éternelle
Fille
de personne
Et
fille de tous
Ceux
qui ont l’œil tendre et la main douce
Fille
de rien
Qui
va de blanc galet en galet blanc
Par
les cœurs des hommes
Sans
jamais s’arrêter
Pour
ne pas tomber
Fille
qui n’a rien
Mais
dans sa musette
Plus
de trésors que n’auront jamais filles de bien
Toutes
les couleurs de la tendresse
Et du
désir,
Cueillies
en plein floraison
Et qui
ne faneront jamais
Tous
les rires et les mots fous
Et
qui ne blesseront jamais.
26 juillet 2011
Absence
À
fleur de chair le désir ondoie
Écho
à l’abîme de l’absence
À
fleur de cœur la douleur déchire
Les
sept peaux de son grand sommeil
À
fleur de souffle la marée basse
En
attente de bouche-vie
À
fleur de doigts le chemin folâtre
Du
feu sous la cendre à l’oiseau de feu
À
fleur d’âme l’empreinte de la tienne
Rien
n’étanchera plus la soif...
16 septembre 2006
Sylvie
Berger est née à Montpellier en 1963. Elle
est danseuse, poétesse,
photographe, écrivaine, et fut longtemps éditrice et journaliste. Elle a
collaboré à de nombreuses revues et publications et travaillé, en tant
qu'éditrice et photographe, avec Max Rouquette. Ses poèmes, contes et nouvelles
sont publiés dans les revues OC, Reclams, Lo gai
saber et les anthologies Color Femna et Paraulas
de Hemnas, tome 1 (2020). Elle a remporté le deuxième Prix du concours
2012 de poésie organisé par la Région Poitou-Charentes. Elle collabore
aussi à l’écriture de chansons. Conviée à des festivals de poésie pour des
lectures musicales (ou non) de ses travaux, elle a également monté des
expositions itinérantes alliant textes poétiques et photographies, comme Paraulas
del vent.
[Traduction : Sylvie
Berger]
Noia de res
Noia
de res, filla de vent
diuen
noia
de poca cosa
de la solitud eterna
Noia
de ningú
i noia
de tots
aquells
que tenen l’ull tendre i la mà dolça
Noia
de res
que va
de blanc còdol en còdol blanc
pels
cors dels homes
sense
aturar-se mai
per no
caure
Noia
que no té res
però
en la seva bossa
més
tresors que no tindran mai noies de bé
tots
els colors de la tendresa
i del
desig,
collits
en plena floració
i que
no marciran mai
tots
els riures i les paraules boges
i que no feriran mai.
26 de juliol de 2011
Absència
A flor de carn el desig
ondula
eco a l’abisme de
l’absència
A flor de cor el dolor
esquinça
les set pells del seu gran
son
A flor d’alè la marea
baixa
en espera de boca-vida
A flor de dits el camí
enjogassat
del caliu a l’ocell de foc
A flor d’ànima l’empremta
de la teva
Res ja no apagarà la
set...
16 de setembre de 2006
Sylvie
Berger
va néixer a Montpeller el 1963. És ballarina, poeta, fotògrafa i escriptora, i
durant molts anys va ser editora i periodista. Ha col·laborat en nombroses
revistes i publicacions, i ha treballat amb Max Rouquette
com a editora i fotògrafa. Els seus poemes,
relats i contes han estat publicats a
les revistes OC, Reclams, Lo gai saber i a les antologies Color
Femna i Paraulas
de Hemnas, volum
1 (2020). El 2012 va guanyar el segon premi del concurs de poesia organitzat
per la regió de Poitou-Charentes. També escriu
cançons, i ha estat convidada a festivals de poesia a
llegir la seva obra (amb música o sense), a més de muntar exposicions
itinerants que combinen textos poètics i fotografies, com Paraulas
del vent.
[Traducció: Dolors Català]
Muchacha de nada
Muchacha de nada, hija de viento
dicen
muchacha de poca cosa
de la soledad eterna
Muchacha de nadie
y muchacha de todos
aquellos que tienen el ojo tierno y
la mano dulce
Muchacha de nada
que va de blanco guijarro en guijarro blanco
por los corazones de los hombres
sin detenerse nunca
para no caer
Muchacha que no tiene nada
pero en su bolso
más tesoros que nunca tendrán
muchachas de bien
todos los colores de la ternura
y del deseo,
recogidos en plena floración
y que nunca marchitarán
todas las risas y las palabras
locas
y que nunca herirán.
26 de
julio de 2011
Ausencia
A flor de carne el deseo ondula
eco en el abismo de la ausencia
A flor de corazón el dolor desgarra
las siete pieles de su gran sueño
A flor de aliento la marea baja
en espera de boca-vida
A flor de dedos el camino juguetón
del rescoldo
en el pájaro de fuego
A flor de alma la huella de la tuya
Nada apagará más la sed...
16 de
septiembre de 2006
Sylvie Berger nació en Montpellier
en 1963. Es bailarina, poeta, fotógrafa y escritora, y durante muchos años fue
editora y periodista. Ha colaborado en numerosas revistas y publicaciones, y ha
trabajado con Max Rouquette como editora y fotógrafa.
Sus poemas, relatos y cuentos han sido publicados en las revistas OC, Reclams, Lo gai saber
y en las antologías Color Femna y Paraulas de Hemnas,
tomo 1 (2020). En 2012 ganó el segundo premio del concurso de poesía organizado
por la región de Poitou-Charentes. También escribe canciones, y ha sido
invitada a festivales de poesía para dar lectura de su obra (con o sin música),
además de montar exposiciones itinerantes que combinan textos poéticos y
fotografías, como Paraulas del vent.
[Traducción: Dolors
Català]
| a | entrada | Llibre del Tigre
| sèrieAlfa
| varia
| Berliner Mauer