La veu mormola dins el
fustam | sèrieAlfa núm. 103
Imatge: Josep Basset i Joan Navarro
Jessyka Rojo
Triangle negre, e montanhas blancas per tant de
carrejar un jorn daus àngles, daus lops que van obrir daus uelhs estonats. Puei
una hont, un sang puishant que vai cercar sas originas dens los temples vielhs,
e aquò’s jo qu’èi obèrt mos uelhs tot estonats… Me sui premèir rapelat las
causas que ne fau pas díder, e las mans qu’an sabut tot apedaçar, apuei los
uelhs negres tròp o chic maquilhats.
Triangle negre, e dentela o sorelh, e de las danças
per portar un jorn d’estar femna. Puei una capera clusada o pòrta de las
colomnas aus calices esclarats… Me sui dit totas las pregàrias e las nueits a
pensar, e las lunas a comptar, e las còtas multicolòras que shèguen de las
corsas dens lo sable endunat.
Luta, ríder, doçor, cant e la poesia daus siègles coma
so-luvant, hilha de ren e lionas brutladas, hemna en tot dens las quitas ròsas
desoladas, e dens las tulipas esclatantas… feminin perqué viva tanben dens
l’òme.
Lo triangle negre pòt estar un drapèth, la huelha de
vinha amei lo vit mastat.
Transparéncia, tot capbaishada
Sa còta de serada esquiçada drom…
Pensa, lo peu tot en borrelh sus sa nueit
Una capelina desueta pr’estujar son regard
Que pensa ad ajustar, per aublidar
Transparéncia per nuda… benlèu saunejar…
Jessyka Rojo nasquèt a La Ciotat en 1985. Seguiguèt
d'estudis de letras e de psicologia abans d’establir-se a Bordèu coma escrivana
e artista plasticiana. Formada a l’art-terapia, faguèt de çò que sona la
pintura de la sensacion son otís principal de creacion. Premiada pel Conselh
Generau d’Aran tres còps (2021 finalista amb Lo Hasan Roge, 2022 Prèmi
Primièr amb La ròsa esquizofrèna, 2023 segonda a l’Accèssit amb Shhttt,
poesia) amb son partenari David Escarpit, es publicada per sos poèmas e sos
contes dins la revista Reclams. Participèt als projèctes Lenga maire del
PEN occitan, a Paraulas de Hemnas, de Paulina Kamakine, e a Euròpa
de Reclams.
Triangle noir, et montagnes blanches pour porter un jour des
anges, des loups qui vont ouvrir des yeux étonnés. Puis une source, un sang
puissant qui va chercher ses origines dans les anciens temples, et c’est moi
qui ai ouvert mes yeux tout étonnés…
Je me suis d’abord rappelé les choses qu’il ne faut pas
dire, et les mains qui ont su tout réparer, et puis les yeux noirs trop ou peu
maquillés.
Triangle noir, et dentelle ou soleil, et des danses pour
porter un jour d’être femme. Puis une chapelle cachée ou porte des colonnes aux
calices éclairés … Je me suis dit toutes les prières et les nuits à penser, et
les lunes à compter, et les jupes multicolores qui suivent des courses dans le
sable enduné.
Lutte, rire, douceur, chant et la poésie des siècles
comme soleil levant, fille de rien et lionnes brulées, femme en tout même dans
les roses désolées, ou dans les tulipes éclatantes… Féminin car vivante aussi
dans l’homme.
Le triangle noir peut être un drapeau, la feuille de
vigne et le sexe dressé.
Cat2
Transparence, la tête penchée
Sa robe de soirée déchirée dort
…
Elle pense, cheveux défaits sur sa nuit
Une capeline désuète pour cacher son regard
Qu’elle pense à ajuster, pour oublier
Transparence pour nue… Peut-être rêver…
Jessyka Rojo est née à La Ciotat en 1985. Elle a suivi des études de lettres
et de psychologie avant de s’établir à Bordeaux comme écrivain et plasticienne.
Formée à l’art-thérapie, elle a fait de ce qu’elle appelle la peinture de la
sensation son outil de création principal. Primée par le Conselh generau d’Aran
trois fois (2021 Finaliste avec Le Coq Rouge, 2022 Premier
Prix avec La rose esquisofrèna, 2023 2à l’Accèssit avec Shhttt, poésie)
avec son partenaire David Escarpit, elle est publiée pour ses poèmes et ses
contes dans la revue Reclam’s. Elle a participé aux projets Lenga
maire de PEN occitan, à Paraulas de Hemnas, de
Paulina Kamakine, et à Europa de Reclam’s.
[Traduction : Jessyka
Rojo]
Triangle negre, i muntanyes blanques per portar-hi un dia àngels,
llops que obriran uns ulls sorpresos. Després una font, una sang poderosa que
buscarà els seus orígens en els antics temples, i soc
jo qui ha obert els ulls tot sorpresos...
Primer he recordat les coses que no s’han de dir, i les
mans que han sabut arreglar-ho tot, i després
els ulls negres massa o poc maquillats.
Triangle negre, i encaix o sol, i unes danses per honorar
aquest dia de ser dona. Després una capella amagada o porta de columnes amb
calzes il·luminats... M’he dit totes les pregàries i les nits per pensar, i les
llunes per comptar, i les faldilles multicolors que segueixen unes curses a la
sorra dunada.
Lluita, rialla, dolcesa, cant i la poesia dels segles com
sol naixent, noia de res i lleones cremades, dona en tot fins i tot en les roses
desolades, o en les tulipes esplendents... Femení perquè viva també en l’home.
El triangle negre pot ser una bandera, la fulla de vinya
i el sexe erecte.
Transparència, amb el cap baix
el seu vestit de nit esquinçat dorm...
Ella pensa, els cabells desfets sobre la seva
nit
una pamela antiquada per amagar la seva
mirada
que pensa posar-se bé, per oblidar
la seva transparència nua... Potser somiar...
Jessyka Rojo va néixer a La Ciotat el 1985.
Va estudiar lletres i psicologia abans d’establir-se a Bordeus com a escriptora
i artista plàstica. Formada en artteràpia, ha convertit el que anomena la
pintura de la sensació en la seva eina principal de creació. Guardonada pel Conselh Generau d’Aran tres
vegades (2021 finalista amb Le Coq Rouge, 2022 primer premi amb La rose
esquisofrèna, 2023 segon accèssit amb Shhttt, poesia) amb la seva parella David Escarpit, els seus poemes i
contes han estat publicats a la revista Reclam’s. Ha
participat en els projectes Lenga maire
del PEN occità, en Paraulas de Hemnas, de Paulina Kamakine,
i en Europa de Reclam’s.
[Traducció: Dolors Català]
Triángulo negro, y montañas blancas para llevar
allí un día ángeles, lobos que abrirán unos ojos asombrados. Luego una fuente,
una sangre poderosa que buscará sus orígenes en los antiguos templos, y soy yo
quien ha abierto mis ojos todo asombrados...
Primero
he recordado las cosas que no se deben decir, y las manos que han sabido arreglarlo
todo, y luego los ojos negros demasiado o poco maquillados.
Triángulo
negro, y encaje o sol, y unas danzas para honrar este día de ser mujer. Luego
una capilla escondida o puerta de columnas con cálices iluminados... Me he
dicho todas las oraciones y las noches por pensar, y las lunas por contar, y
las faldas multicolores que siguen unas carreras en la arena dunada.
Lucha,
risa, dulzura, canto y la poesía de los siglos como sol naciente, muchacha de
nada y leonas quemadas, mujer en todo incluso en las rosas desoladas, o en los
tulipanes espléndidos... Femenino porque vivo también en el hombre.
El
triángulo negro puede ser una bandera, la hoja de la vid y el sexo erecto.
Transparencia,
cabizbaja
su vestido de noche rasgado duerme...
Ella piensa, el cabello despeinado sobre su
noche
una pamela anticuada para ocultar su mirada
que piensa colocarse bien, para olvidar
su transparencia desnuda... Quizás soñar...
Jessyka Rojo nació en La Ciotat en 1985.
Estudió Letras psicología antes de establecerse en Burdeos como escritora y
artista plástica. Formada en arteterapia, ha
convertido lo que llama la pintura de la sensación en su herramienta principal
de creación. Premiada por el Conselh Generau de Arán tres veces (2021 finalista con Le Coq Rouge,
2022 primer premio con La rose esquisofrèna, 2023 segundo accésit con Shhttt, poesía) con su pareja David Escarpit,
sus poemas y cuentos han sido publicados en la revista Reclam’s.
Ha participado en los proyectos Lenga maire del PEN occitano, en Paraulas de Hemnas, de Paulina Kamakine, y en Europa de Reclam’s.
[Traducción: Dolors Català]
| a | entrada | Llibre del Tigre
| sèrieAlfa
| varia
| Berliner Mauer