La veu mormola dins el
fustam | sèrieAlfa núm. 103
Imatge: Josep Basset i Joan Navarro
Joan-Claudi Sèrras
La votz
La votz vonvona al fustam
E rona jos mos pès,
La votz giscla contra las parets
En tacas rojas;
Dins l'escalièr,
A passes pesucs,
La votz davala;
Es totjorn aquí
Que brama dins mon cap
E mai me barrèssi los ausidors,
La votz.
Dins tres jorns se serà calada,
O serai enfin sordàs
Coma totes los autres.
16-11-81
Sòm, sòm…
Esquina contra esquina,
Un orset de pelucha
E un esquirol de caochoc
Rison;
Un a la lenga roja
E l’autre de prunelas verdas.
Velhan complicis
Lo sòm d’una enfanta
De las anèlas castanhas
E dels uèlhs barrats,
Que sas mans baralhan
De mariòtas invesiblas
E dessenhan un univèrs
Dins lo sòmi tot blau.
24-09-81
Joan-Claudi Sèrras nasquèt en 1944 a l’Escot, dins lo Tarn.
Escrivan e lexicograf, professor de letras classicas e d'occitan e tanben romancièr,
foguèt responsable de las edicions a IEO-Ideco de 1987 a 1995. Sas òbras
lexicograficas son: Lexic Elementari (IEO, 1996), Tot en òc (IEO,
2002), Tot en un (2019) Publiquèt los romans: Masquetas e Mariòtas
(1985) dont obtenguèt
lo premi Pau Froment en 1986, Enlòc (1989), Disparicions (2021), Bóstias
(2023) e tanben de reflexions filosoficas e umoristicas (signadas amb lo
pseudonim Rascal): Las Pensadas (1990), Texticuls (tèxtes mai que
cortets, per exemple sonets monovocalics) (1992), Gratacuol (1999), Rasdiccalcionari
(mots-valisas) (2003) e lo recuelh de poesía Formigas capudas (1989).
La voix
La voix ronronne dans les poutres en bois
Et gémit sous mes pieds,
La voix éclabousse les murs
De taches rouges ;
Dans l’escalier,
À pas lourds,
La voix descend ;
Elle est toujours là
À brailler dans ma tête
Et même si je bouche mes oreilles,
La voix.
Dans trois jours elle se taira,
Ou je serai enfin sourd
Comme tous les autres.
Sommeil,
sommeil…
Dos à dos,
Un petit ours en peluche
Et un écureuil en caoutchouc
Rient ;
Un a la langue rouge
Et l’autre des prunelles vertes.
Ils veillent complices
Le sommeil d’une fillette
Aux boucles châtains
Et aux yeux fermés,
Ses mains agitent
Des marionnettes invisibles
Et dessinent un univers
Dans le rêve tout bleu.
Joan-Claudi
Sèrras est né en 1944 à
l’Escot, dans le Tarn. Écrivain et lexicographe, professeur de lettres
classiques et de l’occitan et aussi romancier, a été responsable des éditions à
IEO-Ideco de 1987 à 1995. Ses œuvres lexicographiques sont : Lexic Elementari (IEO, 1996), Tot en òc (IEO, 2002), Tot en un (2019).
Il a publié les romans: Masquetas e Mariòtas (1985) dont il a obtenu le prix Pau Froment en
1986, Enlòc (1989), Disparicions (2021), Bóstias (2023) et aussi des réflexions
philosophiques et humoristiques (sous le pseudonyme de Rascal): Las Pensadas (1990), Texticuls (textes
plus que courts, par exemple des sonnets monovocalques) (1992), Gratacuol (1999), Rasdiccalcionari (mots-valises)
(2003) et le recueil de poésie Formigas capudas (1989).
[Traduction :
Dolors Català]
La veu
La veu mormola dins el fustam
i gemega sota els meus peus,
la veu esquitxa les parets
amb taques vermelles;
la veu baixa
l’escala
amb passos feixucs;
la veu
sempre és aquí
bramant dins del meu cap
encara que em tapi les orelles.
D’aquí a tres dies, haurà
callat
o seré per fi sord,
com tots els altres.
Son, son…
Esquena contra esquena,
un osset de peluix
i un esquirol de cautxú
somriuen;
un té la llengua roja
i l’altre les ninetes
verdes.
Vetllen còmplices
el son d’una nena
de rínxols castanys
i els ulls tancats,
les seves mans mouen
titelles invisibles
i dibuixen un univers
en el somni tot blau.
Joan-Claudi
Sèrras va néixer en 1944 a
Escot, departament de Tarn. Escriptor i lexicògraf,
professor de clàssiques i d’occità i també novel·lista, va ser responsable de
les edicions a l’IEO-Ideco de 1987 a 1995. Les seves
obres lexicogràfiques són: Lexic Elementari (IEO, 1996), Tot en òc
(IEO, 2002), Tot en un (2019). Ha publicat les novel·les: Masquetas e Mariòtas
(1985), premi Pau Froment 1986, Enlòc
(1989), Disparicions (2021), Bóstias (2023) i també reflexions filosòfiques i
humorístiques (amb el pseudònim de Rascal): Las Pensadas (1990), Texticuls
(textos molt curts, per exemple, sonets monovocàlics)
(1992), Gratacuol (1999), Rasdiccalcionari
(mots maletes) (2003) i el recull de poesia Formigas capudas (1989).
[Traducció: Dolors Català]
La voz
La voz murmura en las vigas de madera
y gime bajo mis pies,
la voz salpica las paredes
con manchas rojas;
la voz baja
la escalera
con pasos pesados;
la voz
siempre está aquí
bramando dentro de mi cabeza
aunque me tape los oídos.
Dentro de tres días, habrá callado
o seré finalmente
sordo,
como todos los demás.
Fr2
Sueño, sueño…
Espalda
con espalda,
un osito
de peluche
y una
ardilla de goma
ríen;
uno
tiene la lengua roja
y la otra, pupilas verdes.
Velan cómplices
por el
sueño de una niña
con
rizos castaños
y los
ojos cerrados,
sus
manos mueven
marionetas
invisibles
y
dibujan un universo
en el
sueño todo azul.
Joan-Claudi Sèrras nació en 1944 en Escot,
departamento de Tarn. Escritor y lexicógrafo, profesor de clásicas y de
occitano y también novelista, fue responsable de las ediciones en el IEO-Ideco de 1987 a 1995. Sus obras lexicográficas son: Lexic Elementari
(IEO, 1996), Tot en òc
(IEO, 2002), Tot en un (2019). Publicó
las novelas: Masquetas e Mariòtas (1985), premio Pau Froment
en 1986, Enlòc (1989), Disparicions (2021), Bóstias
(2023) y también reflexiones filosóficas y humorísticas (con el seudónimo de Rascal): Las Pensadas (1990), Texticuls
(textos muy cortos, por ejemplo, sonetos monovocálicos)
(1992), Gratacuol (1999), Rasdiccalcionari
(palabras combinadas) (2003) y el libro de poemas Formigas capudas
(1989).
[Traducción: Dolors Català]
| a | entrada | Llibre del Tigre
| sèrieAlfa
| varia
| Berliner Mauer