Enfants de la nuit

 

     À la memoire des 8 enfants juifs du Lot

livrés aux nazis le 2 septembre 1942 

 

 

Enfants de la nuit qui brûlez dans les fours
je marche avec le feu et la fumée de vos corps
je marche avec vos rêves et vos rires carbonisés

    le soleil aboie
    pour tous les enfants morts

enfants de la nuit noyés dans un profond sommeil
vous surgissez en nous
comme l'espoir en sang dans la cave du temps

    le soleil aboie
   pour tous les enfants morts

enfants de la nuit
étendus dans nos rêves
comme un pain de grotte

    le soleil aboie
    pour tous les enfants morts

enfants de la nuit
couchés dans la lumière immobile
comme un bloc d'angoisse qui cogne la porte
qui cogne
depuis tant d'années

    le soleil aboie
    pour tous les enfants morts

enfants de la nuit
je voudrais pouvoir crier votre illimité
je voudrais pouvoir crier votre immense espoir
et crier
crier que rien de tout ça n'a eu lieu

     le soleil aboie
    pour tous les enfants morts

je voudrais pouvoir vous étendre
dans de mots vivants
et chanter votre infini

    le soleil aboie
    pour tous les enfants morts

mais je suis là dans un trou
d'angoisse brute
pour chaque jour qui commence

    le soleil aboie
    pour tous les enfants morts

et je suis là dans la bouche qui marche la nuit
et je suis là sous la douche qui crache la suie
et je suis la sous la lune d'os qui hurle vos rêves
et je suis là naufragé parmi les naufragés des fours
et je suis là dans l'incendie immense de votre martyr

    le soleil aboie
    pour tous les enfants morts

enfants de la nuit
je voudrais pouvoir chanter un espoir illimité
mais je n'entends que vos rires carbonisés

    le soleil aboie
    pour tous les enfants morts


Poitiers, 21 février 2002, Caminel, 27 février 2002,
in La porte de proie, poèmes oraux, à paraître.

                                                                                                  [Jean Pierre Pouzol]

 
 

[Infants de la nit 

En memòria dels 8 infants jueus de Lot
    lliurats als nazis el 2 de setembre de 1942

Infants de la nit que cremeu als forns
camine amb el foc i el fum dels vostres cossos
camine amb els vostres somnis i els vostres riures carbonitzats 

           el sol lladra
         per tots els infants morts
 

infants de la nit ofegats en un son profund
brolleu en nosaltres
com l’esperança de sang en el soterrani del temps
 

         el sol lladra
         per tots els infants morts 

infants de la nit
estesos en els nostres somnis
com un pa de gruta
 

         el sol lladra
         per tots els infants morts 

infants de la nit
dormits en la llum immòbil
com un bloc d’angoixa que topa amb la porta
que topa
des de tants d’anys 

           el sol lladra
         per tots els infants morts
 

infants de la nit
voldria poder cridar la vostra il·limitat
voldria poder cridar la vostra immensa esperança
i cridar
cridar que res de tot açò no ha tingut lloc 

           el sol lladra
         per tots els infants morts 

voldria  poder-vos estendre
en mots vius
i cantar el vostre infinit 

           el sol lladra
         per tots els infants morts 

però sóc ací en un forat
d’angoixa bruta
per cada dia que comença 

           el sol lladra
         per tots els infants morts
 

i sóc ací en la boca que s’empassa la nit
i sóc ací sota la dutxa que escup el sutge
i sóc ací sota la lluna d’os que udola els vostres somnis
i sóc ací nàufrag entre els nàufrags dels forns
i sóc ací en l’incendi immens del vostre martiri 

           el sol lladra
         per tots els infants morts
 

infants de la nit
voldria poder cantar una esperança il·limitada
però només escolte els vostres riures carbonitzats 

           el sol lladra
         per tots els infants morts 

 

 

Poitiers, 21 de febrer de 2002, Caminel, 27 de febrer de 2002
a La porte de proie, poèmes oraux, en premsa.

 [Traducció de Joan Navarro]

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |