[Andolin Eguzkitza]

[Dos anys després de la mort dels pares]

Han passat ja dos anys
des que moriren, l'un rere l'altre,
els meus pares,
en silenci,
com si el temps d'aquests dos anys anés fugint-se'n,
llarg, ple d'oblits,
i a un el deixés anorreat
com un fort cop de vent.

Han passat ja dos anys
i quants més n'hauran de passar no ho sé,
tants com els de la meva vida,
i com els de la nostra germana gran,
i els del nostre germà petit
per tal com ells són l'alfa i l'omega
del nostre temps.

Han passat ja dos anys 
des que caigueren els murs que ens voltaven 
i moriren els pares,
a poc a poc, amablement,
com era el seu costum,
i gràcies a Déu
sense massa dolor,
igual que a la tardor se'n van les fulles,
o es donen comiat els amics
després d'haver passat plegats
un vespre memorable.

Han passat ja dos anys
des que els pares moriren
i des que ens mantenim vivint
amb tota l'energía de la mort.

                                                                            [Traducció de Vicent Berenguer i Eduard Verger]