carta de camille claudel a auguste rodin

 

depois

passados anos num manicômio

a bosta continua fria como o barro

como o coração e a escória, rodin

 

as tripas que não quis arrancar

este legado de dor

palpável nas cerimônias onde não estavas

e onde minha febre

feria os puros de ignorância, rodin

 

continua nas entranhas daquela paris

talvez ainda o carregue para casa

             esculpi-lo em ódio quebrar tua cabeça

talvez esteja doente

como todos dizem

(de vários modos — talvez)

mas só a própria voz é realmente verdadeira para condenar

e se vou calada, rodin

é porque morrera em cada obra que fiz

 

depois

passados trinta anos num manicômio

resolvi fazer parte do barro que continuava frio

e não da bosta que foi o amor

 

[Andreev Veiga, “diálogonuvem”, 2016.]

 

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |

carta de camille claudel a auguste rodin

 

després

passats uns anys en un manicomi

la buina segueix freda com el fang

com el cor i l’escòria, rodin

 

els budells que no em vaig voler treure’m

aquest llegat de dolor

palpable en les cerimònies on no hi eres

i on la meva febre

feria els purs d’ignorància, rodin

 

continua en les entranyes d’aquell parís

potser encara el porti a casa

             esculpir-lo en odi trencar el teu cap

potser estigui malalta

com diuen tots

(de diferents maneres — potser)

però només la pròpia veu és realment verídica per condemnar

i si estic callada, rodin

és perquè havia mort en cada obra que havia fet

 

després

passats trenta anys en un manicomi

vaig decidir formar part del fang que continuava fred

i no de la buina que fou l’amor

 

[Traducció: Joan Navarro]