Carta

Abril, 22, um ano depois da

partida i, entre o céu e a terra

mãe, é isto, sombras que brotam

e caminham um instante apenas

para que suas mãos, por um

momento de carne e osso, se

entrelacem e logo ao sol se

dissolvam – nuvem, areia

entre o rumor e o silêncio

da existência à esência

(somente o passar de um cavalo

visto através de uma renda)

[Antônio Moura, Rio Silêncio, São Paulo, 2004]

[Carta

Abril, 22, un any després de la

partida i, entre el cel i la terra

mare, és això, ombres que broten

i caminen un instant només  

perquè les seues mans, per un

moment de carn i os,

s’entrellacen i després al sol

es dissolguen – núvol, arena

entre la remor i el silenci

de l’existència a l’essència

(solament el passar d’un cavall

vist a través d’una randa)

[Després del diluvi i altres poemes, Edicions 96, 2013, traducció de Joan Navarro]

| a | entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |