I el 1982 em van fer deixar Petakh Tikva
per a viure Finlàndia, Grècia i Hongria:
callar a la neu, estremir-se als terratrèmols
i arrossegar-se amb el Danubi cap a les cortines de l'infern.
Quelcom va precedir tot això,
però ara és massa tard per aclarir els fets.
Malgrat el coneixement de les causes i la comprensió dels motius
-el frenètic viatge segueix. Aquesta és la sentència:
ésser fugitiu de la lluita amb les conseqüències del rebuig,
saber que algun cop canviaran els exèrcits i els règims,
però la paraula mai no cedirà-
restarà  en l'ànsia de la bellesa, es fondrà en el record del camí.

No tindré cap fill, a Caín no li naixerà cap fill.
La llavor de Sem  va pel món sense nom i el seu cos és la seva llar.

[Rami Saari. III Festival de Poesia de la Mediterrània. Traducció de l'hebreu de Roser Lluc]