pouzol

| entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |

 

 

 

 

[Jean Pierre Pouzol]

 

Les beaux vengeurs
Los bellos vengadores
Els bells venjadors

 

 
Les beaux vengeurs  (extrait)

On voit les beaux vengeurs accomplis
embrunis d'abeilles
allonger leur minuscule bagage de miettes
sur les miroirs de plumes
tandis qu'en bottines de cils
dans un bois de poissons et de fourches
les banquises effeuillent des mains aux voyances indifférentes

(...)

On voit aussi les balançoires délétères
qui frôlent les morts sous le cristal de la fauvette
quand à mes pieds sanglants
comme une amante digitale s'évaporant au feu follet
le tigre du dérisoire énonce le grand secret

Perdu au bout des mots Ici
armé des roses grises de la passion
je vois mon corps aux abords des sommeils hantés
lâcher la Reine à la langue d'agate noire

Δ

[Los bellos vengadores] (extracto)

Se ve a los bellos vengadores perfectos
Oscurecidos por abejas
Alargar su minúsculo caudal de migajas
Sobre los espejos de plumas
Mientras que en botines de
pestañas
En el interior de un bosque de peces y de horcas
Las banquisas deshojan unas manos de videncias indiferentes. 

(...)

Se ven también los columpios deletéreos
Que rozan los muertos bajo el cristal de la curruca
Cuando a mis pies ensangrentados
Como una amante digital que se evapora al fuego fatuo
El tigre de lo irrisorio enuncia el gran secreto.

Perdido al final de las palabras Aquí
Armado con las rosas grises de la pasión
Veo mi cuerpo en las inmediaciones de los sueños encantados
Soltar a la Reina con lengua de ágata negra.

 [Traducció d'Amparo Salvador Alcober]

Δ

[Els bells venjadors (extracte)

Hom veu els bells venjadors complets
embrunits d'abelles
allargar el seu minúscul bagatge de molles
sobre els miralls de plomes
mentre que en botins de pestanyes
dins d'un bosc de peixos i de forques
els bancs de glaç esfullen  mans de visions indiferents.

(...)

Hom veu també els gronxadors deleteris
que freguen els morts sota el cristall del tallarol
quan als meus peus sagnants
com una amant digital que s'evapora al foc follet
el tigre del derisori enuncia el gran secret.

Perdut al final de les paraules Ací
armat amb les roses grises de la passió
veig el meu cos als environs dels sons embruixats
amollar la Reina amb llengua d'àgata negra.

[Traducció de Joan Navarro]

Δ

| entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |