lipo

| entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |

 

 

 

 

[Rui Lage]
 

 

Birds, beasts, and flowers

[Birds, beasts, and flowers]

[Birds, beasts, and flowers]

[Birds, beasts, and flowers]

 

 

 

 

Birds, beasts, and flowers

 

This is the iron age

but let us take heart

seeing iron break and bud

seeing rusty iron puff with clouds of blossom

 

D. H. Lawrence

 

A pele do pêssego de Lawrence

amadurando nas tuas mãos,

o aguaceiro manso das jovens

passeando na sala tardia.

 

Ao longe nuvens de flores aparecem

raiando a costa do ferro e do gelo,

a ilha de Miranda sabe o caminho para a casa da luz,

escrito no sangue do tigre

que nos livros

acende a temível simetria da noite:

sangue sujo de amor

na inocência

e na experiência.

 

Na sala tardia,

a polpa ferida de literatura inglesa,

o caroço preso à floração

de vestido de Ofélia

que ouviu adagas

e medrou lilazes da terra sem vida.

 

Espera a romã, os figos,

a nêspera: não esperes o enfarte,

acento agudo

na sílaba final do mais longo dos versos.

 

 

Δ

 

 

Birds, beasts, and flowers

 

This is the iron age

but let us take heart

seeing iron break and bud

seeing rusty iron puff with clouds of blossom

 

D. H. Lawrence

 

The docile drizzle of young women

drifts through the late room

(somewhere Lawrence’s peach ripens

in your hands).

 

Clouds of blossom appear in the distance

dawning on the coast of iron and of ice,

Miranda’s island knows the way

to the house of light,

written in the tiger’s blood,

which, in books,

switches on night’s fearful symmetry:

blood tainted by love

out of innocence

and experience.

 

In the late room,

the peach pulp, English literature wounded,

its stone pressed to Ophelia’s

flowering dress

that heard daggers

and bred lilacs out of the dead land.

 

Wish for the pomegranates, the figs,

the loquats: do not wish for the glutted,

acute stress

on the final syllable of the longest line.

 

 

Δ

 

 

Birds, beasts, and flowers

 

This is the iron age

but let us take heart

seeing iron break and bud

seeing rusty iron puff with clouds of blossom

 

D. H. Lawrence

 

La pell del préssec de Lawrence

madurant a les teues mans,

el xàfec afable de les joves

passejant a la sala tardana.

 

Al lluny núvols de flors apareixen

ratllant la costa de ferro i de gel,

l’illa de Miranda sap el camí cap a la casa de la llum,

escrit en la sang del tigre

que en els llibres

encén la temible simetria de la nit:

sang bruta d’amor

en la innocència

i en l’experiència.

 

A la sala tardana,

la polpa ferida de literatura anglesa,

el pinyol lligat a la floració

del vestit d’Ofèlia

que va escoltar dagues

i va fer créixer lilàs de la terra sense vida

 

Espera la magrana, les figues,

la nespra: no esperes l’infart,

accent agut

en la síl·laba final del més llarg dels versos.

 

[Traducció: Joan Navarro]

 

 

Δ

 

 

Birds, beasts, and flowers

 

This is the iron age

but let us take heart

seeing iron break and bud

seeing rusty iron puff with clouds of blossom

 

D. H. Lawrence

 

La piel del melocotón de Lawrence

madurando en tus manos,,

el aguacero manso de las jóvenes

paseando en la sala tardía.

 

A lo lejos nubes de flores aparecen

rayando la costa de ferro y de hielo,

la isla de Miranda sabe el camino hacia la casa de la luz,

escrito en la sangre del tigre

que en los libros

enciende la temible simetría de la noche:

sangre sucia de amor

en la inocencia

y en la experiencia.

 

En la sala tardía,

la pulpa herida de literatura inglesa,

el carozo atado a la floración

del vestido de Ofelia

que oyó dagas

e hizo crecer lilas de la tierra sin vida

 

Espera la granada, los higos,

el níspero: no esperes el infarto,

acento agudo

en la sílaba final del más largo de los versos.

 

[Traducción: Joan Navarro]

 

 

Δ

 

 

| entrada | Llibre del Tigre | sèrieAlfa | varia | Berliner Mauer |